Parla català i converteix-te en un subjecte neoliberal

22.11.2018

Rosa Guachamín és una jove equatoriana que viu a Catalunya. Des que va arribar al nostre país, ha treballat en molts llocs diferents, sobretot en l’àmbit de l’hostaleria. En quedar-se sense feina, va fer un curs de formació ocupacional d’auxiliar de geriatria. Sol ser una feina no gaire ben remunerada i, de vegades, sense contracte. Rosa, però, ha tingut sort. En un geriàtric li han ofert un bon contracte. Ara està pensant en demanar una hipoteca bancària per adquirir un pis en propietat a l’Hospitalet de Llobregat.

Rosa Guachamín podria ser una jove llatinoamericana de carn i ossos, però en realitat és un dels personatges de Passos, un llibre de text de català per a no catalanoparlants adults. Protagonitza una unitat titulada Ens casem amb la hipoteca. S’hi explica que Rosa, després d’haver trobat una feina més o menys segura, vol comprar-se un pis. I l’única manera d’aconseguir-ho, com el llibre explica, és demanar un crèdit al banc. Abans d’entrar en la  qüestió més complexa de les hipoteques, es proposen primer una sèrie d’exercicis per familiaritzar els nouvinguts amb la banca, a través de preguntes sobre com obrir un compte corrent o la diferència entre una targeta de crèdit i una de dèbit. La tasca final de la unitat consisteix en ajudar Rosa amb la hipoteca. Es demana als alumnes decidir quin pis hauria de comprar i fer el seu càlcul hipotecari. Al llibre no coneixem el final de la història de Rosa. En canvi, sí que el sabem per a molts casos similars en la vida real. Milers de persones han perdut la seva casa en quedar-se sense feina i no poder pagar la hipoteca. I molts d’aquests desnonats són, com Rosa, immigrants de classe baixa.

Els llibres de text de català no només mostren als nouvinguts com demanar una hipoteca, sinó que també els ensenyen a muntar una empresa. A Català Elemental, per exemple, hi ha una unitat consistent en dissenyar un projecte d’empresa. Els estudiants primer aprenen les característiques d’un emprenedor. Després, pensen una idea per a un negoci i, al final, elaboren el pla de l’empresa. Aquest exemple de cultura empresarial i el de la hipoteca de Rosa són casos paradigmàtics del plantejament dels llibres de text de català actuals per a nouvinguts adults. S’hi construeix una visió del món centrada en èxits personals i professionals, consumisme, vides felices i viatges. És un contingut molt similar al dels llibres globals d’anglès com a llengua estrangera. ¿Amb quina finalitat, aleshores, ensenyem català als nouvinguts? Si ens haguéssim de guiar només pels materials didàctics, una possible resposta seria per convertir-los en subjectes neoliberals dins una societat capitalista idealitzada.

El neoliberalisme, doncs, no existeix només com a una política econòmica que guia l’organització dels estats, el comerç i l’economia. Ha penetrat en totes les esferes de les nostres vides. Afecta la manera com treballem, com consumim i, fins i tot, com ens presentem a nosaltres mateixos, com ens relacionem amb els altres i com ensenyem la nostra llengua. El neoliberalisme promou una visió de la persona en tant que consumidor. Instaura la competència com a norma d’organització social. D’aquesta manera, hom s’ha de concebre com a una microempresa individual i actuar d’acord amb els principis empresarials d’eficiència, competitivitat i flexibilitat. Es tracta, en definitiva, d’un ésser humà extremadament individualista que no espera res a canvi de la societat on viu. Caldria preguntar-nos si l’ensenyament del català als nouvinguts ha de promoure també aquest projecte de societat. O si, per contra, caldria reorientar l’ensenyament del català, i l’educació en general, perquè no fossin còmplices del manteniment de les relacions de poder i desigualtat existents en les societats capitalistes.

Per aconseguir-ho, el primer pas seria la presa de consciència que l’educació està determinada per un context polític i econòmic molt més ampli. En segon lloc, hauríem de replantejar els objectius instrumentals i mercantilistes de les polítiques educatives actuals, centrades en l’entrenament de competències, per recuperar una educació que ensenyi continguts, a reflexionar-hi, i a formar judicis propis. No serà, però, una tasca fàcil. L’educació difícilment es pot separar de formar el tipus de persones que el sistema econòmic requereix en cada període històric. Caldrà, doncs, convèncer-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que el lliure mercat no és una part constituent de la naturalesa humana. És un odre construït pels humans i, com a tal, es pot destruir i reemplaçar per un altre sistema. Perquè, al cap i a la fi, un altre món sí que és possible.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Estic d’acord amb tu. Jo vaig elaborar material de català 2a llengua per a adults i no vaig tenir present aquesta reflexió tan important. Tot i això crec que no vaig insistir en l’entrenament de competències per competir. El projecte de pràctica oral en grups de conversa que dirigeixo (xerrem junts) crec que va una mica més en la teva línia: considerar que tothom que s’inicia en l’adquisició de la llengua conversant, el que fa és exterioritzar el que sent, donar a conèixer el que coneix, explicar el que recorda, instruir sobre el que és expert i opinar. Hi apareix el que cadascú és. Els arribats de fa poc se saben convidats a transformar la realitat que ens envolta, sense cap ‘adoctrinament’ especial: l’experiència de trobada i comunicació i el diàleg intercultural que sorgeix entre conversa i conversa crec que va en bona direcció: la del compromís amb el país que ens acull a tots.