Paradís perdut

30.10.2014

“Cafè Central”, el segell editorial impulsat per Antoni Clapés i Víctor Sunyol, celebra aquest any el seu vint-i-cinquè aniversari. Com a reconeixement a la seva feina tant editorial com poètica, Carles Camps Mundó els dedica aquest poema que parla de la percepció poètica en relació amb el llenguatge, un assumpte crucial en l’obra de tots dos.

 

Antoni Clapés, Carles Camps Mundó, Roger Costa-Pau i Sam Abrams en la presentació de LLibres del Segle a la LLibreria Laie, el dia 6 de juny

Antoni Clapés, Carles Camps Mundó, Roger Costa-Pau i Sam Abrams en la presentació de LLibres del Segle a la LLibreria Laie, el dia 6 de juny

 El paradís perdut

A Antoni Clapés i Víctor Sunyol

Paraules físiques,
sentides impensades,
sentides pels sentits indesignades.

Minúscules paraules primigènies,
encara sensitives,
articulades per la pell, per la mirada.

Vestigis de paraules prèvies,
extraviades al no-res de la memòria
d’allò impensable.

Paraules àgrafes
que ens sembla escriure de vegades
al full blanc del silenci.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Precisament he estat a l’homenatge per a Josep Maria Boix, traductor del Paradís perdut.
    Pare de bons amics i a qui vaig conèixer.
    Precisament en Sam hi va participar.
    Casualitats o coincidències de la vida.
    Magnífic poema.
    Una abraçada

  2. Quin poema més bell, senyor Camps! Talment alguns dels llibres d’aquesta magnífica casa editorial… (Que potser forma part d’un nou llibre a publicar?)

  3. Gràcies per parlar de bellesa en poesia, perquè de vegades es descuida massa aquest afany poètic.

    Sí Cafè Central, i sobretot la seva col·lecció emblemàtica “Jardins de Samarcanda”, es distingeix per la seva preocupació per la bona poesia. Jo tinc el gust de tenir-hi dos poemaris publicats.