Orgull sabadellenc

22.02.2019

El primer que apareix quan tecleges “Sabadell” al Google és el Banc Sabadell. Abans i tot que l’entrada a la Viquipèdia o el portal de l’Ajuntament de Sabadell, l’entitat presidida per Josep Oliu acapara tot el protagonisme digital. Com diria en Josep Lluís Nuñez: “Aquesta ciutat, que porta el nom del nostre club”. Els sabadellencs, com servidor de vostès, patim estoicament que molts barcelonins confonguin la nostra ciutat d’origen amb la nostra eterna rival (“Ah, tu no eres de Terrassa?”). El Vallès Occidental és l’única comarca catalana amb dues cocapitals. Supera això, Anoia.

Quim Torra a un acte de l’Any de la Colla de Sabadell. | Twitter.

Diumenge passat, una fotografia de Quim Torra sostenint un paraigua amb una barra de pa clavada va originar moltes conyetes. I és que ja sabem que la relació del nostre president amb el món del pa és, si més no, estimulant (busqui’s la instantània on el Molt Honorable endrapa un entrepà de botifarra, si us plau). El marc era un vermut literari organitzat per l’Any de la Colla de Sabadell, que celebra el centenari del grup format per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, els tres membres més coneguts d’una colla on també hi havia artistes, periodistes, advocats i, fins i tot, un farmacèutic. “Estem voltats de pocavergonyes”, era el seu lema. Aquesta sentència és, avui en dia, aclaparadorament vigent. “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”, cantava, al cap d’uns anys, Quico Pi de la Serra, “fill de Terrassa i Sabadell”, que afegia “de mala raça no en tinc gaire, però tinc força mala pell”.

L’Any de la Colla de Sabadell està comissariat pel company Joan Safont, a qui fins i tot li perdonem que sigui mataroní (pitjor seria que fos terrassenc, la veritat). La instantània del paraigua i el pa va provocar la conya general a les xarxes socials, fins i tot després que s’expliqués que la imatge era un homenatge a una excursió de la Colla de Sabadell a la Font del Saüc, de Matadepera, el juliol del 1919. Ja ho veieu, continuadors de les desfilades performatives de Santiago Rusiñol i la seva troupe per Sitges, i uns quants anys abans de la fixació de Salvador Dalí pel món del pa, els sabadellencs, com sempre, a l’avantguarda de tot i de tothom. La nostra ciutat té fills il·lustres com Agnès Armengol, Teresa Claramunt, Mateu Morral o Teresa Rebull. Escriptors ben vius com Feliu Formosa, Antoni Dalmases, Clara Soley, Gemma Ruiz o Roc Casagran. Artistes com Alfons Borrell, Isidre Manils, Antoni Taulé o Oriol Vilapuig. I molta gent de teatre (a Sabadell sempre n’hem dit faranduleros) com ara Teresa Cunillé, Sergi Mateu, Jordi Boixaderas, Ramon Madaula o Rosa Renom, o els més joves Mercè Martínez, Marc Rius, Òscar Castellví, Marta Ossó, Joan Solé o Elisabet Casanovas.

A Sabadell tenim de tot. Vedets com Maty Mont, futbolistes d’esquerres com Oleguer Presas i artistes inclassificables com Josep Seguí. Un equip de futbol que va arlequinat, en homenatge evident a la Commedia dell’Arte. El barceloní i estupendu Marc Giró comentava, l’altre dia a l’Està passant de TV3, que “el prototipus de pijo a Catalunya està al centre de Sabadell”. Toni Soler ho posava en dubte, recordant-li que l’expressió popular sempre ha estat “un senyor de Terrassa i un home de Sabadell,”, i Giró deia “és igual” demostrant, un cop més, que pels barcelonins el Vallès és una mena de “dimensió desconeguda” situada més enllà de Collserola. Bé, com tota Catalunya, segons els de la capital. Però als sabadellencs això ens és ben bé igual. Allò que diguin els habitants del nostre Barri Marítim (Barcelona) ens entra per una orella i ens surt per l’altra. Som la ciutat de Miquel Calçada, Mirna Lacambra i Albert Pla. No cal afegir res més.

Respon a David Mallol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Bona tarda,
    Senyor Puig no sé si em llegirà no sé ben bé què vol dir ni a què es refereix quan parla que els barcelonins confonem Sabadell amb Terrassa (tampoc sé el to amb el que ho diria si parlés), però jo sóc de Barcelona i mai he confós res del que diu ni Catalunya em sembla cap dimensió desconeguda.
    D’altra banda, a Barcelona hi ha gent de molts tipus així que generalitzar d’aquesta manera em sembla molt exagerat. Jo crec que els de Barcelona que respectem i admirem la natura, les comarques, les vegueries, la gent de poble, la gent del Vallès, etc. no ens mereixem haver d’estar sentint sempre la mateixa cançoneta amb un cert tonet despectiu cap a nosaltres.
    O potser és perquè sóc de Sants i jo no hi entro en aquest grup dels barcelonins…

    Salutacions

    P.d. Marc Giró no em representa ni de conya.