Orgull marieta

29.06.2018

Som aquells nens que no jugaven a futbol a l’hora del pati i es quedaven parlant amb les nenes. Som aquelles nenes que eren rebutjades per nens i nenes per ser massa masculines. Som tots aquells i aquelles a qui ens preguntaven “Ets un nen o una nena?”. Cavallot. Marieta. Sarassa. Gallimarsot. Efeminat. Marimacho. Floreta. Camionera. Nenassa. Bollera. Marica.

Som totes aquelles invisibilitzades a les converses adolescents. Som totes les armariaritzades a l’escola, a la feina o amb la família. Som les que no teníem referents on emmirallar-nos a les pel·lícules, als llibres, a les obres de teatre. Les que només trobàvem referents en l’anècdota, en l’excepció, en el drama.

Perdre oli. Del ram de l’aigua. De la acera de enfrente. Els altres, l’equip de fora,  la diferència. L’error de fàbrica. La riota. Som el defecte.

I estem emprenyades. I orgulloses. De la nostra diferència, dels nostres defectes, de les nostres tares. Destaquem sobre la massa informe i uniforme, som les ovelles negres del ramat heteronormatiu i patriarcal. Celebrem-ho, doncs.

Celebro que a les barraques de la festa major de Sabadell ara es vegin parelles de noies o parelles de nois agafats de la mà o fent-se petons. Fa vint anys, això no existia. Celebro que els adolescents ens passin la mà per la cara a l’hora d’acceptar la diferència. Celebro que tinguem diputats i consellers i ministres homosexuals. Però encara hi ha molta feina a fer.

Tenim mig món pendent del Mundial de Futbol de Rússia. L’esport que invisibilitza el fet gai, al país que persegueix la “propaganda homosexual”. Les agressions masclistes, homòfobes i transfòbiques estan a l’ordre del dia, i no sembla que disminueixin. L’òpera de Budapest acaba de cancel·lar les funcions del musical Billy Elliot, perquè promou l’homosexualitat entre els més joves.

Però no callarem. Al contrari, sortirem al carrer, a manifestar-nos i a celebrar-ho. A celebrar-nos. Fem-ho pels nostres avis i per les nostres àvies, que mai no van poder sortir de l’armari. Fem-ho pels que no van poder escapar d’un gènere que se’ls havia assignat erròniament. Fem-ho per nosaltres. Amb alegria desacomplexada. Amb seriositat activista. Fem-ho per la Sylvia Rivera i la Marsha P. Johnson, pel Harvey Milk, per la Divine, per Víctor o Victòria, pel RuPaul, per l’Ocaña, per la Concha Buika, pels veïns gais de les Teresines (i l’escala sencera de veïnes). Som aquí. I som totes marietes. Aneu-vos-hi acostumant.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. L’autor de l’artícle cau en el parany dels etiquetatjes: per què un noi que no li agradi jugar a futbol ha de ser maricón? Atentament, i bona setmana