On tot acaba. Poema de Nadal

24.12.2018

Mentre al nadó la seva mare
li va cantant «No tenim por»,
he vist l’exili i la presó
com es miraven cara a cara.

Vinguts d’antany i de ponent
he vist tsunamis d’ira i odi.
Des de llevant, l’àngel custodi
«No tingueu por» cridava al vent.

Aquest país que hem mig perdut
és el país que espera, intacte.
L’anyell i el llop hi fan un pacte:
no hi haurà por ni solitud.

Una alba enllà de l’impossible,
un nou camí darrere el dol,
«No tindrà por», diu el bressol
on ens regalen l’invisible:

on tot acaba tot comença.
Mentre et canvien els bolquers,
infant d’un món sense temença,
cauen els murs de Lledoners.

Aquest Nadal seguim tenint nou presos polítics empresonats injustament