Olor de Gitanes

27.02.2014

Diumenge vinent, diumenge de Carnaval, a Sant Esteve de Palautordera ballarem Gitanes. El ball de Gitanes és un entremès, barreja de dansa i dramatització, que es balla als vallesos des de mitjan segle XIX. A Sant Esteve es va deixar de ballar als anys vint del segle passat fins que una colla encapçalada per en Joan Serra el va recuperar ara fa trenta-cinc anys.

Ball de gitanes | Foto de Jordi Castán

 

Les Gitanes de Sant Esteve duen en la seva naturalesa l’ànima d’en Joan, això dóna a les nostres Gitanes diverses característiques: són intergeneracionals, donen sentit de pertinença, valoren la singularitat de cada ballaire, celebren des de l’alegria i la creativitat, fan de la dansa un llenguatge viu i arrelat a l’actualitat, són vigents com a eina expressiva col·lectiva i acullen la paròdia d’unes velles transgressores i juganeres. Hi ha una mena de segell artístic que es manifesta en un vestuari plàstic, la presència de les heures i la mimosa, els músics propers i integrats al col·lectiu…

Enguany serà el primer any que en Joan, que va morir pel juliol, no serà físicament present entre nosaltres, però més que mai hi serà en esperit.

Els artistes de la seva generació, universitaris del 68, solen ser persones amb un fort compromís social i cultural —i en el seu cas, també pedagògic. Li devem molt, al nostre mestre de dansa —d’ulls vivíssims i forta personalitat, de vitalitat i energia poderosa i amable—, i el trobem molt a faltar.

Deia en Joan: «Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble… i ballant produïm la nostra vida, i sobretot movem les nostres emocions i les nostres sensacions. Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra. El nostre gest és propi, individual i col·lectiu, i amb un caràcter definit per l’entorn, el sento un signe d’identitat. La DANSA, i també la dansa tradicional, és evolució, és canvi, és contemporaneïtat, és d’avui. La dansa és saber mirar, és percepció, improvisació, producció, experimentació i sobretot intuïció. Deixar fluir les teves emocions i sensacions i trobar l’expressió, simple i directa, d’aquest cos orgànic, mental i energètic. La dansa és troba en el gest més simple, en l’encontre més inesperat, en l’actitud d’un moment, en la mirada més subtil… és… en la nostra vida quotidiana.»

Figura pionera de la pedagogia de la dansa i coreògraf generós, ha deixat una empremta que esperem que no deixi de tenir seguidors. En pensar en ell i alhora en el seu llegat, m’agrada recordar aquella frase de Brossa: «L’art no és una força d’atac, sinó una força d’ocupació.»

Ball de gitanes | Foto de Jordi Castán

 

Deia el seu admirat Delfí Colomé: «Amb l’art s’ha de ser rupturista i s’ha de ser empipador, i s’ha d’estar tocant el voraviu a la societat, als creadors, a la política… a qui sigui. Hi ha un component anarquista que fa que l’art vagi avançant.»

Ballarem amb les entranyes, com a tu t’agradava, Joan, i et retrem homenatge, un homenatge sentit que només es pot mostrar ballant i vull pensar i confio que allà on ets, fa dies que t’arriba l’olor de Gitanes. La teva, d’olor, ja la duem per sempre en la manera de mirar, de fer-nos presents, de conviure. T’estimem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Comentaris
  1. Gràcies Roser, per aquest escrit tant bonic i sentit.
    També per les images (gràcies Jordi, son molt maques) i pel entrenyable vídeo.
    En Joan estarà sempre amb nosaltres.

  2. Moltes gràcies Roser per aquestes paraules! Les copiaré en algun lloc, i sentiré en cadascuna, l’essència d’en Joan i l’energia que has posat en escriure-ho.
    Bones Gitanes!

  3. Transmetre emocions i sentiments amb paraules escrites no es gens facil …
    Gràcies Roser per trobar la mida justa per expresar el que molts sentim sobre en Joan persona i en Joan mestre de les nostres tradicions…
    Jordi

  4. Felicitats Roser.
    M’ha emocionat llegir aquestes ratlles. Són molt plenes. De veritat. Transmets moltes coses. Això no es pot perdre.

  5. Quants anys de vivències , Roser!!! Gràcies per les teves paraules escrites amb tant sentiment!!!
    És el que sentim molts de nosaltres, els que vàrem estimar en JOAN!!!

  6. El que dius se m’ha endissat al cor, has trobat les paraules que guien l’amor des de dins, la connexió entre els estels que tts duem a dintre. M’has emocionat, Roser
    Nuri

  7. Roser, gràcies per aquestes paraules. M’han fet reviure, un cop més, el Joan entre nosaltres. Les seves paraules i, sobretot, el seu gest. Balleu aquestes gitanes per ell!!
    Una abraçada.

  8. M’has emocionat, Roser.
    Com diria ell: “Brutal”!…
    Ballarem, Joan, i tant que ballarem! Continuarem ballant amb tu sempre, perquè et portem a dins. Gràcies per tot, per la DANSA, per la vida que hem viscut, per cada gest, per cada mirada… Gràcies!

  9. Què bonic tornar a veure el Joan ballant! L’emoció s’omple de les paraules tant boniques que ha expressat la Roser. L’estimàvem i l’estimem. El seu regal inmaterial el portarem amb nosaltres fins que puguem tornar a ballar amb ell. Aquest abril al congrés internacional de dansa que es celebra a Màlaga també es parlarà d’ell. El sol que balla continua la seva dansa.
    Gràcies Joan!

  10. Gràcies Roser per aquest bloc i aquesta mirada ..
    Ahir en el tancament de ls VII Jornades de Psicomotricitat que hem organitzat el grup de recerca de la UAB vam retre homentage a en Joan Serra, mestre ,de mols de nosaltres ja sigui als cursos de magisteri , al postgrau de psicomotricitat.. La ballada del seu grup “factoria Mascaró” , les imatges i les paraules d’en Jaume Cela des de l’escoleta, l’Spei Macià com acompanya de la facultat, en Pep músic i company d’en Joan ,i la Dora des de l’escola teresa Altet de Rubí van emocionar a tothom.
    M’apunto a venir el 17 de maig…
    Gemma

    • Gràcies a tots per compartir. És ben clar que tots ens sentim en deute amb en Joan i alhora ens sentim plens de tot el que ens va ensenyar i va compartir amb nosaltres, i que mantenim la il·lusió en el camí d’art i de vida que ens va mostrar. Seguirem ballant! I mantindrem viu i traspassarem el seu llegat a les generacions que pugen. Una abraçada en la dansa, sempre junts.