Objectes perduts

20.08.2015

– Bon dia. A la plaça del Diamant, si us plau.

Ja assegut dins del taxi em fixo en la tapisseria clivellada del seient, la catifa rònega, la foto esgrogueïda de tres vailets i l’estampa d’un Sant Cristòfol enganxada a la dreta del quadre de comandament. Al retrovisor, una petita ferradura es gronxa intermitentment. Sembla un taxi d’un altre temps. Al volant, un home de mostatxos blancs i imponents i amb un cert aire displicent.

Tot d’una el peu m’ensopega amb un objecte. M’inclino per recollir-lo: és una agenda de cobertes negres. Faig gairebé el gest de lliurar-lo al taxista però la curiositat pot més: l’obro i tafanejo. Per a avui dimarts, dia 30 de març, a les 17.00, amb una cal·ligrafia enèrgica, hi ha escrit: “Llibreria Casa Usher, c/Santaló núm. 79. Tu, amb un mocador vermell; jo, amb el diari Ara sota el braç”. La cosa es posa interessant, penso.

– Canvi de plans. Porti’m al carrer Santaló número 79, si us plau.

El taxista gira el cap perplex. Li ha desaparegut, però, l’amargor del rostre, i ja té un aire de bon jan i panxacontent. Els vailets de la fotografia em miren entremaliats i divertits, el vaivé de la ferradura ha adoptat un ritme de frenesia i l’aire que entra de fora s’enduu l’olor de resclosit. El dia promet. Amb la mirada ressegueixo el seient esquinçat i la catifa atrotinada i penso en la munió d’objectes que aquí es deuen haver acomiadat dels amos, convertint-se en misteriosos objectes perduts.

– Són 7,25 €.

– Moltes gràcies i passi-ho bé.

“Mmm, té bona pinta”, em dic. Una finca bonica rescatada al temps, amb la porta de fusta amb vidrieres, una llinda amb filigranes i ornaments que l’embelleix i el nom de la llibreria amb lletres vermelles al capdamunt. Un cartell que anuncia “Un llibre i un bon vi” em convida a entrar. Arreu, prestatgeries a vessar de llibres sobre parets de maons foscos sota un sostre de volta amb bigues. Diversos corredors i habitacles, amb rajola catalana al terra, magníficament recuperada, i preciosos mosaics de paret en alguna de les estances em condueixen fins a una pati amorosit de buguenvíl·lees i tauletes on amants de la lectura la fan maridar amb un bon vi. I allà és ella, esplèndida, amb un mocador d’un roig encès nuat al coll. M’hi acosto pel darrere i per damunt de les espatlles li prenc suaument el llibre que té entre les mans. En llegeixo el títol, Objectes perduts a la Nova Barcelona, alhora que deixo el diari Ara al seu davant. Amb estupefacció, la mirada li va del meu rostre al diari Ara, del diari Ara al meu rostre.

– No t’assembles gens a la foto que em vas enviar.

– És que en la distància curta milloro –contesto, sabedor dels encants amb què la naturalesa m’ha dotat. I conscient que qualsevol error em pot descobrir, tot asseient-me, afegeixo: –Començarem de zero, oblidarem tot el que virtualment ens hem dit i iniciarem a partir d’ara la nostra coneixença.

El reflex de la llum al vi desplega tots els colors i les formes d’un calidoscopi i la sorpresa li és ben viva als ulls. Veig entrar un home amb un diari com el meu sota el braç. M’alço amb prestesa i ajudo la meva acompanyant a posar-se l’abric, cobrint la vermellor de l’atrevit fulard. Des del corredor, al defora tot és bonança i esplendor. En sortir, un noi que camina a pas lleuger topa amb mi sense voler.

– Perdó.

– Disculpi.

Passa volant i en un tres i no res ha desaparegut.

M’ajupo per collir el que li ha caigut de la butxaca. El dia segueix, prometedor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris