Nuria Amat carrega contra la independència, ara des del Dagens Nyheter

Fa pocs dies Nuria Amat publicava a El País un article titulat Querido Orwell, que començava dient: “Qué hace una escritora como yo en un país como este?” En aquest article, escrit com una carta adreçada a George Orwell, Amat reivindicava la naturalitat de ser una escriptora catalana que escriu en castellà i denunciava el buit que l’establishment català fa als autors com ella que no combreguen amb l’independentisme. Ara el diari suec Dagens Nyheter reprodueix aquest mateix article pocs dies abans de la Fira de Göteborg. El diari suec ha canviat únicament el títol de l’article, que ha passat a ser: ‘El separatisme és un virus mortal’.

Avui hem llegit al web de la Göteborg Book Fair que Nuria Amat forma part de la delegació d’escriptors catalans que envia l’Institut Ramon Llull a la Bökmassan, que se celebrarà a la ciutat sueca el 25 al 28 de setembre. De fet en la presentació de la delegació catalana, el nom d’Amat encapçala la llista d’autors catalans: “The notable writers to visit the Book Fair include Núria Amat, Albert Sánchez Piñol and Jaume Cabré. Núria Amat’s El país del alma (The Country of the Soul) will be published in Swedish this year, joining the previously translated Reina De America and La intimidad.”

La delegació Voices from Catalonia està integrada per autors que escriuen en català, com Francesc Parcerisas i Najat El Hachmi i d’altres que escriuen en castellà, com Javier Cercas o la mateixa Nuria Amat. Tant El Hachmi com Cercas o Amat han opinat obertament als mitjans escrits i s’han posicionat contra el procés independentista, però això afortunadament no ha suposat cap impediment perquè puguin integrar-se en una delegació de l’IRL. Aleshores, com és que Nuria Amat, fa pocs dies, escrivia a El País: “A los escritores contrarios al nacionalismo nos apartan de la prensa escrita, de los medios públicos, de las universidades y de todo aquello que pueda representar ventana de nuestra existencia. El poder político catalán incide directamente en la distribución de puestos de trabajo y financia con dinero público empresas culturales sectarias”.

Nuria Amat tindrà com a companys de viatge autors com Salem Zenia, poeta i novel·lista berber que va ser el primer escriptor acollit pel PEN català a Barcelona l’any 2007. Zenia va ser un dels principals redactors de l’informe de la tercera comissió, Cultura i desenvolupament artístic durant el segon seminari del MCB (Moviment Cultural Berber) i sap el que és viure en una cultura minoritzada i castigada.

Amat també podria coincidir fàcilment amb un altre autor català convidat a la Bökmassan de Göteborg, Albert Sánchez Piñol, que justament fa pocs dies va veure com se suspenia la presentació de Victus a Utrecht per ordres ministerials espanyoles. La presència de Sánchez Piñol a la mateixa delegació serà sense dubte un consol per a Nuria Amat, que com demostren els fets pateix en pròpia carn la discriminació sectària del govern català.

Nuria Amat té programada a Göteborg una presentació titulada ‘The Country of the Soul’, traducció anglesa del títol del seu llibre El país del alma. De quin país parlarà? De quina ànima? Esperem que parli d’un país lliure, on no es prohibeixen presentacions de llibres ni es criminalitza la cultura.

Un viatge a Suècia no és cap bagatel·la. Presentar la pròpia literatura davant la societat literària d’un país que otorga el premi més prestigiós de literatura no és un gest banal. És una invitació a la lectura que pot tenir conseqüències, i apostant per una representació bilingüe de la literatura que s’escriu a Catalunya l’Institut Ramon Llull no està donant mostres, precisament, de sectarisme. Com diria Nuria Amat: “¿Qué más puedo decirle, señor Orwell, que usted no sepa? Los residuos de regímenes dictatoriales dejan abono de ideologías nacionalistas, las mismas que en su día desataron dos guerras mundiales. Esperemos que jamás ocurra. ¿Y mientras tanto? ¡Cuánta literatura perdida!”