Nou aforismes lingüístics

15.05.2014

A l’amic i col·lega Oriol Ponsatí-Murlà

1. La bel·ligerància d’un text polèmic ha de correspondre a la càrrega de profunditat dels arguments que conté. Discutir tan sols sis dels centenars d’exemples adduïts per Garolera no justifica una filípica. Parturient montes…

2. Garolera no diu enlloc que compadir sigui incorrecte. Diu que ha desplaçat plànyer. Ídem per malgrat / a pesar. Ídem per onejar / voleiar.

3. L’ús impropi de recolzar, me’l van assenyalar a tercer de BUP. Ponsatí-Murlà, aquell dia, no devia anar a classe.

4. Governança és un lamentable anglicisme usat per polítics i rectors d’universitat per justificar ampul·losament la seva feina. Ponsatí-Murlà ens alliçona sobre el genitiu objectiu i el subjectiu, però no aclareix el més important: a quin dels dos correspon el mot discutit.

5. M’interessa més un a pesar de Verdaguer que un malgrat de Ferrater. El primer és una font lingüística pels gramàtics. El segon ha pres els gramàtics com a font lingüística. I veure-ho així tampoc no m’impedeix usar malgrat en sana alternança amb a pesar.

6. Rectificar no és vici: és virtut. (A propòsit de l’ús exclusiu de malgrat per Garolera l’any 1986.)

7. Fabra era un científic no dogmàtic que aprenia dels escriptors i del poble. Els fabrians l’han convertit en una divisa: In principio erat Fabra.

8. Quan el DIEC parla de «la senyera catalana», alguns encara es pensen que comet una redundància.

9. Una notícia pot ser impactant (en el sentit encertadament registrat pel Diccionari Normatiu Valencià); només és potent pels cursis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris