No tingueu por

11.09.2017

Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.  
Carles Capdevila

Avui és el primer dia. No tingueu por, entreu i feu vostra l’escola. Com sempre. Expliqueu-nos les vacances al Marroc o al Pakistan, digueu-nos si heu travessat oceans i mars i deixeu-nos albirar, entre el pòsit d’enyorança dels vostres ulls, la il·lusió per començar. Entreu i feu vostres les aules, el pati, el barri, la ciutat i cada pam d’aquest país que és de tots. Sabeu què? Teniu molta sort perquè, tot i ser petit, és aquest un país d’acollida, de tolerància, i no deixarem que dins dels nostres cors faça niu cap mena d’odi. Allunyeu-vos de l’estrèpit i vingueu perquè us estem esperant. Si pregunteu, us donarem respostes i, quan no tinguem clares quines són, plegats mirarem de trobar-les perquè, al capdavall, d’això es tracta: de fer camí junts, d’anar teixint, a cada moment, en cada gest, en cada paraula, aquesta tela compartida que és l’educació.

Avui és el primer dia. Sou infants, éreu infants, sereu infants. Per a nosaltres, és així. Infants que correu amb anhel cec darrere d’una pilota i que no jutgeu perquè teniu la mirada neta. I nosaltres tampoc no us jutjarem. Aquest agost, a les Rambles, no es va esquinçar el nostre convenciment, la nostra fe s’ha fet més forta encara i us mirarem de l’única manera que sabem fer-ho: sense prejudicis, amb l’esperança intacta en totes i cadascuna de les vostres possibilitats. I ho farem així perquè no contemplem cap altra opció, perquè avui, primer dia d’escola, cal sentir-se orgullosos de ser els mestres d’un país que, claveguera a banda, va estar a l’alçada, no va defallir, es va mostrar al món i va saber d’immediat com s’havien de fer les coses. Sense recels cap a ningú. Amb les mans obertes a l’altre. I nosaltres, els mestres, que vés a saber si no serem també una d’aquelles anomenades estructures d’estat, no fallarem ni deixarem que cap engruna de malfiança ens marque el pas. Estarem a l’alçada i avui, primer dia d’escola, entre el munt de neguits i dubtes propis dels inicis, emergirà amb total claredat la certesa de saber que de nou estem ací, al peu del canó, disposats a acompanyar-vos, a ser-hi amb les entranyes i amb el cor. Com si ens hi anés la vida.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Preciós!!
    Demà hi tornarem, com sempre, com fa tants anys… Amb la mateixa il.lusió i les ganes intactes.
    Ehhh…no els sentiu…ja arriben!!!

  2. Non conosco bene il catalano ma ho capito che è una cosa bellissima.
    Un invito ai giovani ad amare la scuola come luogo di insegnamento e conoscenza e sapere è necessario per scegliere la strada e quindi è necessario per essere liberi. Grazie