Nit i Dia. Per trobar la merda, seguiu els diners

9.05.2017

A la pel·lícula Tots els homes del president, que narrava la investigació periodística del cas Watergate que va acabar amb la dimissió de Richard Nixon de la presidència dels Estats Units, la font de dins el govern —Deep Throat, més conegut a casa nostra com a Garganta Profunda—, donava un consell als periodistes que ha acabat convertint-se en el lema que tot persecutor de polítics s’hauria de tatuar a la natja: “Seguiu els diners”. La mítica sèrie The Wire va demostrar com aquesta idea es podia convertir en un motor argumental molt poderós i la gran novetat de la segona temporada de Nit i Dia és haver adoptat la mateixa premissa: per més que es ramifiquin les trames i els personatges semblin desconnectats entre ells, si destapem el flux de diners il·lícits, veurem com tot encaixa.

El matrimoni Joana Porta i Martí Miró és el cor que fa bategar la màquina. Quan un veu en pràctica el brillant mecanisme de l’especulació artística, pensa en les cròniques que just la setmana passada explicaven com l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, justificava el seu tren de vida dient que a la seva dona, que era president d’una casa de subhastes, “li anava molt bé amb l’art”. Planyo Arcarazo i Galceran, perquè la realitat del país desborda la imaginació de qualsevol guionista.

Ara bé, fa mandra que la corrupció moral vagi lligada al llibertinatge sexual sense més. En cap cas s’ha de descartar que els sopars d’empresa del Canal Isabel II acabessin com un pícnic amb el Marquès de Sade, però també ho fan les de col·lectius tan nobles com els castellers i els escoltes. Així, si la hiper-sexualitat de la Joana Porta és un dels llocs recorrents —i interessants— de la nova temporada, utilitzar-la com un mecanisme que per ell mateix reforça la condició de personatge malvat és un recurs legítim però flàccid. Que no és plena Catalunya d’ànimes bones i caritatives que incorporarien en Peter Vives per animar la seva vida sexual? El problema de fer servir la sexualitat dels personatges per dir alguna cosa d’ells és que has de comptar amb espectadors cada cop més difícils d’escandalitzar i, sobretot, mostrar-la sense que sembli que et fa vergonya, construint seqüències amb la mateixa intensitat dramàtica que la resta. Mireu com follen les mares de Big Little Lies, per exemple.

A l’episodi d’ahir, vam veure com la teranyina dels diners arribava a més personatges: tot i que el pintor Damià Camps i l’advocada Carmen Garcia es coneguessin a l’exposició per primer cop —ho sentim tots molt, però pinten bastos, estimat David Verdaguer—, els seus sous ja estaven connectats des de feia temps. A l’altre costat, la jutge Olga Comas, que ja ens va convèncer la primera temporada amb una bona interpretació de Victòria Pagès i millora enguany, cada cop més poderosa sense haver d’apujar la veu ni mig decibel, ha reunit personatges aparentment inconnexos per, precisament, indagar d’on surten aquests salaris. Veurem si el principal repte dels Intocables de Comas és demostrar que estan tan lliures de pecats com la seva cap creu o, en cas afirmatiu, si poden esquivar les visites d’en Benet Muntada. Vista l’eficàcia i meticulositat del llibreter-sicari-escaquista, els recomanaria buidar la seva biblioteca i comprar-se un ebook.

Amb dues investigacions en marxa i tantes peces sobre el tauler, cada episodi de Nit i Dia avança a poc a poc i ens deixa amb ganes de més per a la setmana vinent. Després de la creació dels Intocables i la confirmació que el petit Kevin va ser assassinat, és el moment que la sèrie es deixi de presentacions tècniques i comenci a entrar més a fons en els conflictes interns dels personatges. Comencen a acumular-se massa diàlegs explicatius que intenten deixar ben mastegades les connexions entre tot plegat quan, en realitat, podríem avançar més en les històries personals sense necessitat de tenir el mapa de la corrupció tan clar des del principi. Seguir els diners no ha d’estar renyit amb seguir personatges.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Comentaris
  1. Els que veuen «Nit i Dia» en directe i no per internet, han trobat el somnífer ideal per fer una capcinadeta cada dilluns. Mira que posar un tall de publicitat just quan al mosso Pol López se li escapa el riuet de la tassa… i per tornar després només en una seqüència de cinc minuts per veure l’escena del sopar de la jutgessa! ¿A quina jutgessa se li acudiria veure’s amb quatre “secretes” en un restaurant? Bé… potser era La Camarga!

  2. Malauradament tot plegat agafa el to d’una paròdia. La candidesa d’alguns personatges és més pròpia de la factoria Disney, resulta increïble, l’escena del sopar gratuïta i fora de lloc, francament ridícula, els policies, si us plau, quins posats, quines frases… bé, seguim

    • Totalment d’acord amb en Quim. Decebuda pel capítol d’ahir. Al Crackovia que mig veiem tot esperant Nit i Dia van fer ls cançó paròdia del becari…no serà que els guionistes van delegar ahir el capítol a un aprenent en pràctiques? Res va estar al seu lloc. Ni un trio en calçador, ni en Josep Maria Pou, tan sols. Semblava que ni ell n’estigués convençut de la credibilitat de tot plegat.

  3. Cada cop es més semblant a Red Riding. Sèrie anglesa que val la pena recuperar. Al final el dolent serà eliminat per un còmplice amb sentiment de culpa, i el policia que proposa la foto dels intocables serà un dels dolents. Massa previsible.

  4. SPOILER ALERT: Mireu el darrer capítol de la trilogia Red Riding. O el boxejador o el Josep Maria Pou tindran un moment de redempció com el personatge de David Morrissey i es carregaran el dolent-dolent. Al temps.

  5. Recomanar als intocables que canviïn la seva biblioteca per un ebook?. I quin ebook els recomanaries?. Arribats a l’extrem, jo potser els recomanaria un ereader, així tindrien més possibilitats de lectura.
    Molt bones coses a Nit i Dia, però no em crec gens el personatge de l’advocada Carmen Garcia. No pot ser que una bleda tal assolellada hagi estat escollida per un pervers de tanta alçada i, encara menys, que sigui parella de l’espavilat personatge que tan be interpreta en David Verdaguer.

  6. M’està passant com a la primera tongada: aquests segon i tercer episodis em van acabar avorrint (en el sentit fastigós del terme): m’ennuega l’estètica precisa i obsessiva del mal omnipresent arreu. No té a veure amb la vida quotidiana.
    Per la primera tongada, sé que cada dilluns seré puntual a la cita, perquè el luxe escènic i actoral s’ho val.
    Comparteixo amb Burdeus del tot el seu darrer paràgraf. Prou collages.
    Acabo: em fa l’efecete que la segona part de la nit ensenyant les entranyes de la sèrie no li fa cap bé. S’haurien de separar les coses.
    I un darrer apunt: els horaris, indignes d’un país en canvi profund cap a la normalitat. No podem imaginar-ho tot a dos quarts de deu- les deu ? De veritat ?. No anem bé.

  7. Notable millora respecte l’horror de la setmana passada.

    Veig massa ganes d’escandalitzar a les tietes de Catalunya, com si aquestes no es fessin un fart de veure polvos a La Riera.

  8. Quina mania de relacionar La Riera amb les tietes de Catalunya.
    Hi ha moltes tietes q no veuen La Riera i molta gent jove que veu La Riera.
    Dit això, em va semblar que en aquest tercer episodi començava a enlairar-se una mica Nit i Dia.
    Personalment m’agrada la trama dels investigadors, els metges forenses i el mestre d’escacs.

  9. Tinc l’oportunitat de poder seguir aquestes dies l’extraordinària sèrie de TV3 de 2009 de LES VEUS DEL PAMANO.
    Crec que n’hauríeu de fer publicitat i, tant de bo, una crítica de recordança.