Neu al coliseu

14.08.2018

Dilluns.

Roba estesa. Roba estesa aquí, roba estesa allà. Són les úniques paraules que avui a la tarda he pogut sentir dels grans. Tot i ser un dilluns han vingut a sopar l’oncle Joan i els avis. La mama m’ha fet anar a l’habitació de seguida. Abans però he donat un cop d’ull al safareig. Hi penjaven llençols, calçotets i mitjons blancs. Res que cridés massa l’atenció. A l’habitació he pensat en el papa que avui ha marxat de viatge de feina. Quan torna sempre em porta un record de la ciutat on ha estat. Fa dos mesos va anar un parell de dies a Roma i em va portar una d’aquelles boles de vidre plenes de neu. A dins hi ha com un mig camp de futbol en runes on es veu que fa molts anys hi feien circ. Quina cosa més estranya! Molt diferent per fora del circ dels germans Bandini. Que bé que ens ho vam passar aquell dia amb els pallassos i els trapezistes.

Dimarts.

L’avi, que es deu haver quedat a dormir a casa, m’ha llevat. A l’hora d’esmorzar, que m’ha preparat la iaia, he tornat a sentir roba estesa. Des d’ahir que parlen molt fluix tots els grans i només aconsegueixo entendre aquestes paraules. L’avi m’ha dit que la mama havia hagut de sortir a fer uns encàrrecs urgents i que no tornaria fins al vespre, que m’esperés a l’escola, que avui vindria ell a buscar-me. El cotxe de l’avi és una passada. Gairebé em cal una escala per pujar-hi, d’alt com és. I fa olor de nou. És tan gran que crec que hi podria cabre tota la classe. L’avi, que no acostuma a xerrar gaire, m’ha estat preguntant coses tot el camí. Que si jugo a futbol de davanter com feia el papa de petit, que si m’agraden les matemàtiques, si menjo de tot, si tinc amics, si ric sense fer soroll com el papa. M’ha semblat que no hi veia bé perquè s’ha fregat els ulls per sota les ulleres un parell de cops. S’està fent gran i haurà de fer-se’n unes de noves ben aviat. He sopat amb els avis i he anat altre cop al safareig a veure la roba estesa. Només hi havia roba de mudar del papa. Una camisa i uns calçotets blancs, uns mitjons i uns pantalons foscos i, en un penjador, una americana negra. A l’habitació m’he estirat al llit per provar de resoldre el misteri de la roba estesa. Per més que hi he pensat no hi he trobat cap explicació. He decidit de preguntar-ho demà al papa, just després d’obrir el regal que em porti de Lisboa.

Dimecres.

A l’hora d’esmorzar la mama m’ha dit plorant que no aniria a escola. No vull que la mama plori perquè em fa plorar a mi també i em posa molt trist. Li he dit que ja sap que els dimecres fem dues hores d’esport i mates i que és el dia que més m’agrada de l’escola. Però ha insistit que m’havia de quedar a casa amb la iaia i que no se’n parlés més, que m’ho explicaria a la nit. La iaia també ha començat a plorar i ens hem abraçat tots tres molt fort. Quan ha marxat la mama he tornat al safareig. L’estenedor estava buit. Tan sols hi havia els quatre fils d’estendre enganxats a banda i banda de la paret. Ni roba de la mama, ni del papa, ni meva, ni de ningú. He passat el matí fent deures. La iaia se l’ha passat mirant-me fins que no s’ha posat a fer el dinar. Després de menjar he pujat a l’habitació. Tenia el desig de fer nevar sobre Roma encara que fes un dia d’estiu. He agafat la bola de vidre d’aquell circ i l’he sacsejada cada cop més fort perquè no quedés gens de neu a terra. Sense voler m’ha caigut, tot el vidre que l’envoltava s’ha trencat i s’ha escapat tota l’aigua. He pensat en com s’enfadaria el papa i com li ho podria explicar. I he plorat molta estona. Quan la mama ha arribat, encara estava despert.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. La meva enhorabona, un conte molt ben escrit, excel.lent; la dificultat de saber dir sense barrar el pas a la imaginació del lector. Felicitats !

  2. Francesc! Quin conte més bonic… i ben estructurat i narrat. M’ha emocionat per la seva senzillesa… aparent. Et felicito!!!