Nadal en guerra

24.12.2018

Fa 80 anys la Guerra Civil espanyola es trobava en la seva recta final i els intel·lectuals catalans recollien les seves vivències en dietaris i memòries; desoladament, ja palpaven la fi d’un conflicte armat massa llarg i amb un cost de pèrdues humanes i materials tràgicament massa alt.

Bombardeig del 30 de gener del 1938. Foto: Ufficio Storico dell Aeronautica Militare

Recuperem algunes veus d’aquests intel·lectuals per copsar com transcorria el mes de desembre i els dies de Nadal de l’any 1938.

El mes de desembre, la ciutat de Barcelona havia patit els bombardeigs de l’aviació feixista amb un balanç de 67 morts, 74 ferits i 80 edificis entre afectats i destruïts.

L’escriptor Marià Manent, el 5 de desembre de 1938, des de Viladrau escrivia “Al matí, al Noguer, llarga conversa amb en Duran i Sanpere, home extraordinàriament intel·ligent i preparat. Em deia que els arxius notarials tenen una gran importància per a la Història; a molts pobles europeus arrenquen del segle XVI, però a Catalunya n’hi ha ja del segle XIII. S’hi troben documents valuosos per a la història de l’art (contractes, visures, clarícies sobre la família dels artistes, etc.). Ara fa poc, ell ha resolt, a base d’un d’aquests documents, el problema discutidíssim de la identitat del gran pintor del XV conegut per “Mestre de Sant Jordi”: s’ha pogut precisar que era Bernat Martorell.”

El cartellista Carles Fontseré, recollia en les seves memòries, “A mitjan desembre el mal temps retardava l’ofensiva franquista sobre Catalunya.” Però el 23 d’aquell mateix mes de desembre comença l’ofensiva enemiga sobre Catalunya i el front republicà va trencar-se en diversos indrets. La manca de material va obligar les bateries de la Defensa Contra Aeronaves (DAC) a desprendre’s dels seus petits canons antiaeris d’acompanyament, de 40 mm, per utilitzar-los com a artilleria lleugera de campanya contra els carros de combat enemics.

Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat republicana: “El 23 de desembre començà l’ofensiva enemiga. Des del primer moment tots els signes feien creure que devia ser la darrera. La decisiva. Com fer-se cap il·lusió? Catalunya no comptava amb forces per a defensar-se. I aquesta convicció duia, com una glopada amarga, un complex de tristesa, de ràbia, de descoratjament. Era injust, era revoltant, però era així. Ja no hi havia res a fer. Esforçar-se tan sols que el darrer acte d’aquell drama tingués la dignitat d’una noble tragèdia. El desenllaç, coratjosament acceptat, d’una lluita contra la sort adversa i un destí hostil.”

El cirurgià Moisès Broggi: “El 23 de desembre Franco inicia l’ofensiva per tot el front de l’est, des del Pirineu fins a l’Ebre, i el va trencar per diferents llocs. Les tropes republicanes que s’hi oposaren, mal proveïdes i sense protecció de cap mena, sols aconseguiren resistir un parell de setmanes, després de les quals començaren una retirada que aviat es convertí en una desbandada incontrolada.”

El 24 de desembre, la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos emprenia la darrera ofensiva sobre la Catalunya republicana amb la confiscació dels seus arxius i documents.

Carles Pi i Sunyer: “El Nadal fou trist. També ho foren els dies que el seguiren. La convicció, ja tan generalitzada, que venia el daltabaix, i amb ell la fi de tots els nostres somnis d’una Catalunya recobrada en el seu redreç s’havien enfonsat.”

Del 21 al 27 de desembre de 1938 les temperatures registrades per l’Observatori Fabra de Barcelona foren baixes, oscil·laren entre els 2,3 °C i 5,5 °C de màximes i els -1,8 °C i 1 °C de mínimes. El dia de Nadal fou un dia realment fred, va haver-hi 4,3 °C de temperaturamàxima i -1,4 °C de mínima.

El dia de Nadal es complien cinc anys de la mort de l’Avi, del president Francesc Macià i recollim un fragment del discurs del president Lluís Companys davant la seva tomba:

Fem la guerra, mestre, perquè hem estat agredits i perquè ens volen esclavitzar. Fem la guerra a la guerra. Fem la guerra a l’odi, a la intolerància, al despotisme, a la invasió. I per la defensa del nostre patrimoni espiritual, quedarem aferrats a la terra estimada, fins a esgotar i vèncer les inèrcies destructores de la invasió. La pena de les nostres dones, el dolor dels nostres infants, el sacrifici silenciós i serè de la nostra rereguarda, el valor cívic dels nostres soldats, són una ofrena al deure i a la devoció per Catalunya i a l’amor i a la llibertat a la República. Tu ens ho has dit amb freqüència: “Catalunya és i serà el baluard de la llibertat.” “Els catalans, sense la llibertat, no podem viure.”

Acabem amb el poema Nadal de 1938, de Josep Maria Prous i Vila:

Empal·lideix l’estrella d’Orient,

que els bàrbars han sortit de la tenebra.

La terra cruix i s’estremeix  el gebre

d’aquest Nadal sagnós i furient.

Temps era temps que l’ombra de Nadal

donava un deix de pau en tota cosa.

Avui, l’humil Jesús és una nosa

pels forjadors de l’Imperi del Mal.

Aquest Nadal serà nu de cançons,

seran buides les taules que eren plenes,

i emmudiran aquelles veus serenes

dels infants que clouran els finestrons.

Pels aires volaran les aus del Mal

i ofegaran la més clement paraula.

Després del crim s’asseuran a la taula,

invocant el misteri de Nadal.