Mutare

10.05.2018

Vivim temps convulsos, que ens demanaran fermesa per defensar les nostres conviccions però també ductilitat per adaptar-nos a un temps canviant, a voltes desafiant. Des de l’èpica de l’emprenedoria se’ns commina sovint a reinventar-nos, però en l’argot neoliberal la reinvenció apel·la més aviat a una crida egocèntrica de salvació individual. En contrast amb la lògica neoliberal, comencen a sortir noves percepcions que aposten pel canvi col·lectiu, compartit, comunitari. No en traurem res de salvar-nos si no fem el pas acompanyats, si no aconseguim transformar el nostre entorn. Tenim aquella mateixa sensació que envaïa Rilke contemplant el tors arcaic d’Apol·lo: hem de mudar de vida. Mudar també ens convida a l’emancipació sense renunciar a la pròpia identitat.

En un món progressivament secularitzat, la cultura ha ocupat l’espai del misteri i de la creació: procura consol i alimenta la fe. És l’espai on s’expressen les tribulacions i busquem la redempció. Cultura és la resistència íntima, però també és extroversió. No la podem encerclar ni tancar dins d’uns límits administratius ni unes fronteres, perquè s’escampa. La cultura és, doncs, contacte i contagi, local i global. És la propagació d’un afecte. Sense afecte quedaria sense efecte.

La cultura anticipa els anhels de l’avenir, aquelles idees que en el futur seran compartides per la majoria. L’autèntica creativitat, aquella que cal detectar i potenciar, és preinstitucional, germina i creix sense supervisió ni control oficial i s’expressa amb tots els accents. La cultura obre el compàs i supera les nostres restriccions mentals per crear nous espais. És la imaginació de l’avenir.

La cultura és també un mercat, on tot té un valor de canvi i on tothom, poc o molt, cotitza. Un espai en què el talent pot irrompre i obrir-se camí. La inversió en cultura no té per què ser un subsidi a fons perdut, sinó que pot generar riquesa i contribuir a la creació de comunitats més justes. Cultura també és suport d’aquelles iniciatives que no prosperarien sense la nostra protecció. Cultura és també correcció del mercat i del tot s’hi val per oferir oportunitats a aquelles manifestacions artístiques que no se sotmeten a la dictadura de l’audiència. Cultura és prosperitat.

La Fundació Carulla ens convoca dimecres que ve a la Jornada Mutare, una trobada que ha de propiciar un espai de reflexió i co-creació per identificar quins són els elements comuns que fan que un projecte cultural sigui considerat transformador. Obert a tothom, professionals de l’àmbit social i cultural intercanviaran experiències i impressions en presentacions, workshops i debats. Inscripcions aquí. 

La Fundació Carulla obre amb aquesta jornada una nova etapa. Fa poc ha fet mudança a unes noves oficines i entoma el futur amb la voluntat de viure ella mateixa una autèntica mutació. A partir d’ara no es vol limitar a premiar trajectòries ja consolidades o projectes que ja són una realitat sinó que es proposa baixar a l’arena, allà on es gesten i passen coses, per intervenir en aquelles iniciatives que valen la pena. I els criteris d’aquesta intervenció han de premiar l’ambició i l’excel·lència, la capacitat d’innovació, l’escalabilitat dels projectes i el seu potencial d’internacionalització, perquè el relat ens el juguem aquí i a fora. El premi Lluís Carulla, que s’ha rellançat aquest any amb més de dues-centes candidatures, és un indici de la nova direcció que ha emprès la fundació amb la incorporació de Marta Esteve.

Ara més que mai, qualsevol política o projecte cultural que es vulgui impulsar, no es podrà defensar únicament amb l’aval dels pressupostos si és una iniciativa del govern ni amb la garantia del mecenatge si l’esforç prové d’una entitat privada com la Fundació Carulla. Caldrà acompanyar en tot moment l’acció amb un compromís visible que permeti construir un relat de país. L’acció i el relat han de ser els dos vectors que, retroalimentant-se, reforcin una mateixa visió de Catalunya com un espai cultural obert, integrador i generador d’oportunitats.

Si el fundador Lluís Carulla va haver de lluitar amb afany contra un establishment que ofegava la cultura catalana, la crida d’avui consisteix a portar el mecenatge cultural a l’arena pública per tal que la feina de la fundació tingui sentit en aquests moments d’emergència política i cultural.

La Fundació Carulla està cridada a tenir un paper important en els moments de crisi institucional que viu el país. Ara que els recursos del govern estan intervinguts, i no sabem per quant temps, l’activitat cultural corre el risc de caure en la paràlisi. La Fundació Carulla té, en aquesta conjuntura, una crida irrenunciable i una oportunitat única per tornar a ser un actor decisiu per a la cultura i el país.