Muñoz Pujol, in memoriam

27.11.2015

L’evolució intel·lectual de Josep Maria Muñoz Pujol, la seva memòria prodigiosa i una tenacitat admirable, el va dur a escriure força textos teatrals i una obra literària que evoluciona en paral·lel al registres més profunds del país. De ser un dramaturg que bàsicament escriu en castellà, passa a plantejar-se en català i a través del mite, els grans conflictes polítics del país amb Antígona-66 (1966). El poder i la lluita per la llibertat són a l’arrel de Kuk my lord (1970), una obra aleshores prohibida i que per això mateix va esdevenir un referent generacional. Després, obres teatrals diverses que formen part de la dramatúrgia catalana sorgida del premi Sagarra, tot i que Muñoz era una mica més gran que els seus companys. En tot cas, desencisat del teatre (és imprescindible llegir El cant de les sirenes, una deliciosa crònica del teatre independent a Catalunya), l’última etapa de l’amic Josep Maria Muñoz Pujol passa per un ampli ojecte narratiu, assagístic, biogràfic i memorialista, altament interessant i, tanmateix, poc valorat. Però amb tota certesa haurem de tornar a la novel·la Dies de la raó perduda (1998) i a la biografia de Lluís Nicolau d’Olwer (2007). I també a la seva Antígona-66. Com a mínim haurem de tornar a aquestes obres, que no és pas poca cosa.

Muñoz Pujol, un dels autors de  L'origen de l'oblit | Foto de Joan Tomàs / TNC

Muñoz Pujol, un dels autors de L’origen de l’oblit | Foto de Joan Tomàs / TNC