Modest Prats. El savi que no volia semblar-ho

31.03.2014

El número d’estiu de la Revista de Girona fa un tribut a Modest Prats amb articles de Josep M. Fonalleras, Josep M. Nadal, Xavier Folch, Dolors Oller i Narcís Comadira. També s’hi inclou aquest article d’Antoni Puigverd que vam publicar a Núvol arran de la seva mort. El dossier es presentarà aquest dijous 10 de juliol a les 20h en un homenatge que se celebrarà a Medinyà.

Modest Prats

En Modest Prats tenia rialla de tro, intel·ligència italiana, pensament francès, gust planià en el menjar. Era subtil quan havia d’explicar les veritats òbvies i difícils, com la de la llengua. Era delicat com un nen parlant de Déu. Era un savi glossant un capítol de Llibre de L’Ordre de Cavalleria de Ramon Llull, el Sum vermis de Verdaguer, un fragment de prosa cancelleresca del segle XIV o els diàlegs sobre l’existència de Déu dels Germans Karamàzov. Podia parlar de la prosa de Bernat Metge amb la mateixa passió que dels encanteris de Cruyff. Fa més de  trenta anys, quan encara tothom aplaudia Sartre, ell ja explicava que el bo era Camus. Mai no es va avergonyir de ser capellà, però havia llegit més sobre ateisme que el més subtil dels anticlericals. Lacan era per ell tan important com Peguy.

Era molt afectuós amb els amics, amable amb els desconeguts, generós i rialler amb tothom. Però podia llençar fletxes paral·litzants amb la mirada. No li calia, perquè amb el seu verb imponent en feia prou, però si s’esqueia, ho feia sense por. No va tenir mai cap poder, en Modest, però feia por als ignorants i als vanitosos que ocupen, sigui a la universitat, sigui a la política, sigui a la vida civil, els millors llocs i les millors butaques. Era atent amb tothom, especialment, la gent senzilla amb qui relacionava a les seves parròquies, però tenia un afecte especial per dos dels grans, a qui va conèixer i tractar: Josep Pla i Joan Fuster. Per a tots els escriptors gironins, amb qui es relacionava generosament, tenia la paraula justa, no pas banal ni ensucrada, del tot pertinent.

Si Pla era el solitari de Llofriu i Fuster el Montaigne de Sueca, Modest Pla, que en tenia l’alçada, només volia ser el rector de Vista Alegre, Medinyà o el Mercadal. No volia ser res més del que, aparentment, era: un capellà. Però era molt més del que semblava: era un savi que va tenir mandra d’exercir de savi. Podia haver estat una mena de profeta de la llengua, però, si certament això, de mandra, no li’n feia, no li semblava prudent (de fet li semblava vanitós) fer veure que n’era.

Universitari d’alt nivell, no va voler fer oposicions i no va passar mai d’interí. Publicar no li treia la son. S’estimava més un bon dinar amb els amics i les lectures fondes que, entre savis, papallonejar. Va ser  intel·lectual malgrat que es va esforçar tota la vida per no ser-ne. Va ser un filòleg important, malgrat la distància amb què observava aquesta tasca. Va ser un prosista excepcional que no volia escriure. Per damunt de tot, va ser un conversador torrencial, rialler, fertilíssim.

Era per a tots nosaltres, que el coneíxiem i l’admiràvem des de ben joves, un ideal i, alhora, un secret. És freqüent que els humans amaguem uns quants secrets i ens els emportem a la tomba, però els secrets d’en Modest són com el secret del vidre. Ell era clar, diàfan, directe, accessible, de rialla homèrica i paraula precisa i sonora, però aquesta claror n’eclipsava una altra que no vaig aconseguir mai penetrar. Quan potser jo m’hagués atrevit a intentar-ho, Modest Prats va perdre la memòria. Això de perdre la memòria anys abans d’anar-se’n, comença a convertir-se en un camí de savis.

Etiquetes:

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Dijous 10 de juliol 2014 a les 20 hores
    en el local social de Medinyà
    MEDINYÀ RECORDA A MODEST PRATS
    Amb Salomó Marquès, Guillem Terribas, Margarida Falgas,
    Josep M. Fonalleras i Xavier Cortadellas.
    * Durant aquest acte es presentarà el dossier del darrer
    número de la Revista de Girona,
    dedicat a MODEST PRATS.