Jaume Sastre, nominat al Premi Martí Gasull

14.06.2014

Foto d’Antoni Riera Vives

La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar enguany la segona edició del Premi Martí Gasull. Amb aquest poema que ha escrit Antoni Riera, des de Núvol presentem de nou els nostres possibles candidats a optar al premi.

Menjaràs, Jaume

Prendràs l’agulla
l’enfilaràs
Sastre seràs
perquè ara cuses.

Prendràs l’agulla
faràs talecs
farcits de precs
i de llum crua.

Prendràs l’agulla
perquè ja embastes
contra els desastres
nova casulla.

Prendràs l’agulla
faràs el trenc
tot prenent fua
cap a l’avenc
de ser valent
sense aliment.

Prendràs l’agulla
polent el cor
que fora por
el coratge anua.

Prendràs l’agulla,
i cus paisatges
d’homes salvatges
de ment tan nua.

Prendràs l’agulla,
Sastre indòmit
per punxir el vòmit
de gent tan sulla.

Menjaràs, Jaume,
la llum que et dam
que és aliment
per tanta fam
set de justícia
per la malícia
d’un president
tan compatible
que fa impossible
cap trobament
amb altra gent
llevat que siguin
veus circulars
reis sense caps
per molt que es diguin
tan mallorquins
són cabrons fins
farts de gomina
gent que elimina
la dignitat
d’un poble alçat.

Menjaràs, Jaume
la fam d’un poble
i un crit tan noble
que ets l’esperança
de tots els dignes
de tants de signes.

Menjaràs vides
totes les nostres
mira les mostres
pren-nos les mides.
Fés-nos vestits
amb la fam teva
Sastre sens treva
que cus de nits
amb fils dejuns
el que descús
l’aranya infecta
que no respecta
l’ànima viva
d’un poble viu
que avui escriu
amb veu aspriva
la història nova
lluny de la cova
de la caverna
de qui el governa.

Menjaràs, Jaume,
la llum que et dam.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Hi ha els implacables i els transparents.
    Els ninots de greix.
    I els que ensumen la terra promesa.

    Els que carreguen l’univers a l’esquena.
    Els que conten histories de cors de cristall.
    Els que desfan les ombres de la parla.

    Molts pensen faules eternes i assagen fugides.
    Molts altres no obliden els cops dels senyors del castell.

    Si vas pels carrers a l’alba, dona la mà a qualsevol estrella, Solitària.

    per a Jaume Sastre, avui 14 de juny.
    Tots els carrers amb el teu nom, desbocats de mots.