Media Povera

12.06.2014

Fa unes setmanes Marc Grèbol i David Vidal ens parlaven de la crisi del periodisme i de la distància crítica que ha de tenir l’exercici de la professió. Jaume Capedivila, en Kap, ens feia un relat cru del menyspreu amb què els diaris avui tracten els ninotaires i consignava la immolació en cadena dels humoristes d’El Jueves. Sabem on som, però no sabem gaire on anem.

Departament de telegrames. Portland, 1920

A Núvol hem obert una nova secció, que trobareu al capdavall de la columna dreta de la nostra portada, on ens dediquem a enllaçar altres publicacions des de diversos àmbits de la cultura obren noves parcel·les. La nostra modesta intenció ha estat fer aflorar un incipient ecosistema de capçaleres culturals que treballen per fer visible un món que massa sovint no troba el seu espai als mitjans. Som totes petites publicacions, com la Revista Bearn de Carles Domènec i Sebastià Benassar o Catorze.cat. d’Eva Piquer, que s’han proposat de fer un periodisme que ja no té cabuda en els grans diaris. Si teles, ràdios i grans rotatius són els Mitjans en majúscula, aquesta constel·lació emergent de capçaleres digitals configuren les immediacions de l’ecosistema mediàtic. Les barriades de la perifèria. Som els media povera.

Com ja feien els artistes de l’Arte Povera, a Núvol vam començar amb la intenció d’aplegar i donar nova vida a materials que rastrejàvem en blogs, newsletters, pàgines de facebook, etc. Materials que ningú no volia i que ens arribaven amb l’aura d’una ofrena. Dos anys més tard, podem dir que la majoria de documents que recollim han estat pensats i escrits per a Núvol. Continuen sent materials amb un cert estigma de ‘marginalitat’, sigui per la seva desmesurada extensió, sigui perquè no són ben bé mainstream, però justament per això són doblement valuosos.

Si els mitjans aspiren a postular la realitat i influir de manera decisiva en l’opinió pública, a Núvol ens proposem d’obrir la conversa i donar veu als que potser no podrien parlar en un altre lloc.  Si els grans mitjans ordenen i segmenten, nosaltres agreguem. Si els mitjans treballen amb premisses professionals, nosaltres som amateurs, en el més noble sentit de la paraula. Si els grans mitjans funcionen amb una lògica de grups empresarials, i mouen peça per acaparar cada vegada més share, les revistes de les immediacions hem de funcionar com una xarxa, una xarxa distribuïda que permeti repartir joc i fer menys vulnerables les nostres petites estructures. Més que mitjans, som immediacions perquè la majoria de lectors que ens segueixen podrien ser, en qualsevol moment, també autors de Núvol. No som un mitjà de comunicació de masses que intercedeix entre el poder fàctic i el gran públic, sinó que aspirem a fer aflorar aquella immediació que només pot donar la conversa.

A l’speaker’s d’avui ens hi acompanyen Carme Tierz directora de la revista de teatre Entreacte i Ana Martínez Medina, directora de Kinetoscat, digital especialitzat en cinema. El torn és obert a totes aquelles capçaleres que vulguin explicar el seu projecte o la seva visió d’aquest nou periodisme

Benvinguts a Media Povera.