Max Cahner, en el record

15.10.2013

Vaig conèixer Max Cahner l’any 1974, quan era el responsable de la redacció d’una part dels articles de la Gran enciclopèdia catalana, que ell mateix havia contribuït a crear. Dos anys abans havia fundat Curial Edicions Catalanes, on publicaria el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Per assegurar-se que aquella obra monumental arribés a bon port, el lingüista va posar a prova l’editor. Li confià la publicació de tres volums d’estudis –Entre dos llenguatges– i Cahner els va editar amb el rigor i la pulcritud que sempre han distingit els llibres de la seva editorial. El filòleg va comprovar que Max Cahner era l’editor adequat per a la publicació de la seva obra magna.

 

Max Cahner l'any 1994 al seu despatx | © Pere Virgili

 

La relació de Cahner amb Coromines es va anar fent més estreta a mesura que avançava l’edició del Diccionari. De vegades el lingüista –que treballava de nit– es quedava sense paper, i trucava al seu editor perquè n’hi portés un o dos paquets immediatament. En altres ocasions, per ajudar Coromines en la redacció d’algunes entrades lexicogràfiques, Cahner es quedava fins tard a casa del lingüista, a Pineda de Mar, i se n’anava a dormir, a la casa que tenia a Sant Vicenç de Montalt, quan ja clarejava. Un dia em confessà que Coromines aguantava la feina més que ell, que tenia una capacitat de treball extraordinària, i en tenia prou amb poques hores de son.

L’any 1982 vaig proposar a Cahner la publicació, en dos volums, d’un recull d’anàlisis i comentaris de textos, que va incloure en una col·lecció de manuals. Van ser molt ben acollits pels professors de literatura catalana, i, tres anys després, l’editor incorporava al catàleg de Curial dos volums més d’anàlisis i comentaris de textos, que jo vaig preparar perquè els inclogués a la mateixa col·lecció on havia publicat els altres.

Sempre recordaré Max Cahner com un treballador tenaç, que feia bo el tòpic de l’alemany feiner (havia nascut a Bad Godesberg, a tocar de Bonn), i com un nacionalista de pedra picada, que va dedicar la vida a tirar endavant projectes culturals de molta envergadura. Que en pau descansi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Recull d’articles en memòria de Max Cahner | El bloc de l'Enciclopèdia.cat

  2. Molt ben dit amic Narcìs, tot el que recordes de Max Cahner.
    Com sempre quan una figura com Max Cahner s’en va, un munt de records ens venen a la memòria. I és just donar-li les gràcies per les excel.lents moltes iniciatives que va tenir.
    Els teus quatre volums antològics de crìtica textual van ser utilìssims per a la nostra cultura. Gràcies a tu Narcìs Garolera i a Max Cahner.
    Jo en canvi desitjo recordar una magnìfica publicaciò de Curial: els volums del “Diari” de Joaquim Renart amb les delicioses il.lustracions de l’autor. Quina joia resseguir aquelles planes…Una festa per als ulls. Els dietaris de Joaquim Renart, gran amic d’Apel.les Mestres, del qual dòna sovint notìcies, sòn una autèntica crònica catalana, i sobretot barcelonina del segle XX.
    Com ha dit avui el seu amic Albert Manent, en un record de Max Cahner a les planes del diari “Ara”: El trobarem a faltar!

  3. Comparteixo totalment el vostre escrit connacional Narcís . En Max Cahner, descansi en pau i mai dels mais els catalans li podrem pagar i homenatjar tot el que va fer per la llengua, cultura i edició catalanes. Fou un malaguanyat i insubstituïble home d’estat, d’origen alemany i alhora jueu, si bé ja no practicava com a tal.