Massa llibres

Tot i que això de “massa llibres” soni a feixista, a muntanyes de volums cremats a la pla­ça pública, no podem deixar de reconèixer que n’hi ha molts, de llibres, al món –serien massa per al més dotat dels lectors. Però quants? I com ho podríem saber? Doncs estem de sort; no cal que ho esbrinem perquè ja ens ho diu Google, que l’any 2010, amb in­ten­ció digi­ta­lit­zadora, va calcular que existien ni més ni menys que 129.864.880 lli­bres publi­cats dife­rents: són les obres de totes les èpoques que han arri­bat fins a no­sal­tres. Des­­comp­tant els que s’han publicat des del 2010, això vol dir que si un hipotètic omni­lec­tor se’ls volgués llegir tots i disposés, per exemple, de 100 anys per fer-ho, hau­ria d’em­pas­sar-se 3.558 títols cada dia, 2,47 per minut, i això si comencés tot just en néi­xer.

En aquest darrer lustre –som al 2015– s’han publicat anualment al món uns 2.400.000 llibres di­fe­rents. Dels quals 90.802 corresponien –l’any 2014– a Espanya. Això sig­ni­fi­ca que si el nostre omnilector hagués de llegir-se cada any tots els llibres que es pu­bli­quen ho hauria de fer a un ritme de 6.575 cada dia –si se centrés en la producció espanyola, serien només 248 i mig. Així, amb aquests números a la vista, sobren lli­bres? Podem pen­sar que és palès que sí… Doncs segons com no. Els es­crip­tors no han de patir gaire, per­què encara hi ha més lectors (en potència) que lli­bres: ara mateix 7.367.465.325, que, se­gons el comptador de Worldometers, són els habi­tants que té el món en el moment d’es­criure aquestes ratlles. En concret són 56,7 lec­tors po­ten­cials per llibre existent, una xifra que a molts escriptors ja els agradaria as­solir.

Però em direu que no tots els 7.367 milions d’ha­bi­tants del planeta saben llegir. I tin­dreu raó: en efecte, el 2014 hi havia al món 781 milions de per­so­nes que no sabien llegir; però tam­bé hi havia 5.864 milions que sí que en sa­bien, la qual cosa ens dóna uns respectables 50,7 lectors per llibre.

Potser arribarà un dia en què podrem dir: “un home, un lli­bre”. Potser arribarà; ara per ara ens fal­ta­ria publicar, com a mínim, 237.600.445 llibres més, o bé experimentar una catàs­trofe de­mo­gràfica. Però si la po­bla­ció no varia i la publicació tampoc, no­més triga­rem 99 anys a acon­se­guir-ho. Aquell dia gloriós del 2114 tothom podrà tenir un llibre di­ferent i ningú es re­pe­tirà.

Però tot i així 2.400.000 llibres cada any són molts llibres: d’on surten, tants? Qui els pu­blica? Actualment els països més pu­bli­­cadors de llibres són la Xina, amb 444.000 llibres apa­reguts el 2013; els Estats Units, amb 304.912; el Regne Unit, amb 184.000; i Rússia, amb 101.981. Només aquests Quatre Grans ja publicaven aquell any 1.034.893 obres. I els països menys pu­blicadors? Sense comptar els que no consta que publi­quin res, són Angola (22 lli­bres), Mali (14), Gàmbia (14), Burkina Fasso (12) i Oman (7); això sí, tots ells segons dades una mica endarrerides, del 1996. És cert que d’ales­hores ençà po­den haver millorat, però si ho haguessin fet suposo que també haurien corregut a pre­sentar les no­ves dades.

A la taula general, Espanya ocupa el desè lloc, per darre­re, a més dels Quatre Grans, de l’Índia, el Japó, Alemanya, Itàlia i Corea del Sud. L’any 2014 es van publicar a l’es­tat es­panyol 90.802 lllibres, dels quals el 84,5% (76.727 obres) eren en castellà, el 9,9% (8.989 obres) en català, i la resta en altres llengües, també de les estrangeres. Us sem­blen pocs, 8.989 llibres en català? Doncs, si us en llegíssiu un, posem per cas, cada set­­­­ma­na, triga­ríeu 172 anys i escaig a acabar-los. I, per últim, no podem deixar de fi­xar-nos en una da­da com­parativa industrial: dels 90.802 del total es­panyol, el 38,5% s’ha publicat a Madrid i el 28,4% a Catalunya (la resta s’ha fet a altres llocs, en­cap­ça­lats per Andalusia i la Comunitat Valenciana).

Unes poques dades periodístiques per acabar d’estovar-nos el cervell: si els llibres tin­­­guessin una mida mitjana (per exem­ple 13×19,5×2 cen­tímetres) i ens donessin un exem­­­plar de cada llibre publicat en un any al món, per guardar-los necessitaríem un ma­gat­zem de 216,8 me­tres cú­bics (216.800 litres). Però si agaféssim un exemplar de ca­das­cun dels llibres publicats du­rant tota la història, ocuparien 65.841,4 metres cú­bics (65.841.494 litres), és a dir, l’equivalent al volum de 26,3 piscines olím­pi­ques. I si els po­sés­sim un al costat de l’altre, un exemplar de ca­da llibre pu­bli­cat en un any, fa­rien una filera de 31 quilòmetres i 200 me­tres, la distància que hi ha entre el centre de Barcelona i el de Mataró (en línia rec­ta). I els llibres acumulats històricament –també un de cada– recorrerien 688 quilò­me­tres i 243 metres, la dis­tàn­cia que hi ha entre Bar­­celona i Milà o entre Barcelona i Còrdova (també en línia recta). Teniu el cervell prou es­to­vat? Doncs una mica més: les por­tades dels llibres que es publiquen cada any –una de cada– s’estenen per 608,4 qui­lò­metres quadrats, i les dels que han estat pu­bli­cats fins ara –també una de cada– per 3.286,5 quilòmetres qua­drats. Andorra, per fer-nos una idea, té una superfície de 468 quilòmetres quadrats: les por­tades diferents dels llibres que existeixen cobririen set An­dorres i encara sobreeixirien. Si n’hi ha, de llibres!

I de què deuen parlar, tots aquests milions d’escrits amb els seus bilions de paraules? Ai­xò ens agradaria saber, però no aca­ba­ríem mai i ens haurem de conformar amb co­nèi­xer quins són els més llegits. Vet aquí les dades disponibles (i discutibles) que s’hi apro­ximen més:

Se sol dir que els llibres més distribuïts de la història són:

– la Bíblia (escrita entre el 300 a. C. i el 95 d. C.): entre 2.500 i 6.000 milions d’exem­plars (amb aquesta petita diferència de 3.500 milions);
– el Petit Llibre Vermell o Cites del President Mao (compilat el 1964): entre 800 i 900 mi­lions d’exem­­­plars (tot i que es van imprimir 6.500 milions de còpies, molt pro­ba­ble­ment només una petita part es va poder distribuir);
– l’Alcorà (escrit entre el 610 i el 632 d. C.): 800 milions d’exemplars;
– els Poemes del President Mao (1966): 400 milions;
– els Articles seleccionats del President Mao (1966): 252,5 milions.

El total de les obres del President Mao és d’entre 1.452,5 i 1.552,5 milions d’exem­plars. Jo n’he llegit una i ara no sabria dir si tanta despesa va valer la pena.

Els llibres més venuts (sense comptar els religiosos, polítics, de propaganda o de text) són:

-Charles Dickens, Història de dues ciutats (1859): més de 200 milions d’exemplars;
– J. R. R. Tolkien, El Senyor dels Anells (1954-1955): 150 milions;
– Antoine de Saint Exupéry, El petit príncep (1943): 140 milions;
– J. R. R. Tolkien, El hòbbit (1937): més de 100 milions;
– Cao Xuequin, Somni al pavelló roig (1759-1791): més de 100 milions.

Atenció al fet que els dos llibres de Tolkien encapçalarien la llista si es comptessin com un de sol. Però no ho són, i pel mateix motiu les novel·les de Harry Potter no hi figuren –tan­ma­teix, no tenim dades sobre els títols individuals de la sèrie, algun dels quals segur que en­traria a la llista. A banda d’això, existeix més d’un centenar d’o­bres amb vendes su­­pe­riors als 10 milions d’exemplars. I per sota d’aquesta xifra els títols milionaris són in­comp­ta­bles.

Un ritme de publicació desbocat, una astoradora acumulació d’obres durant desenes de segles, enormes masses de volums… Cada any cauen sobre nosaltres prop de dos milions i mig de llibres di­fe­rents; en conjunt, tenim a l’abast gairebé cent trenta mi­lions de llibres di­fe­rents pu­bli­cats al llarg de la història. Al capdavall resulten uns números colossals, in­gents, exorbitants. Massa lli­bres? Pot­ser. Però, tot i la nostra li­mi­­ta­ció, no se­rien prous, de cap manera, si tots fossin tan bons com El petit príncep o El Senyor dels Anells.

Nota: Aquest epígraf ha estat inspirat pel llibre de Gabriel Zaid Los demasiados libros (Anagrama, Barcelona, 1996). Fonts: UNESCO Institute for Statistics, UIS.Stat; International Publishers Association, IPA Annual Report 2014; Banc Mundial; Agen­­cia espa­ño­la del ISBN; Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya; Institut d’Estadística de Catalunya; Offi­cial Google Blog, You can count the number of books in the world… (2010); Google Books Blog, Books of the world, stand up and be counted! (2010); Worldo­meters; Wikidata.