Hackejar les institucions

Núvol ha convidat alguns gestors culturals menors de 40 anys a fer la carta als Reis i a plantejar propostes per trampejar la crisi. Hem comptat amb la participació de Cristina RieraPep SalazarValentí OvideoFerran LópezJordi NovellAndreu GarridoLau Delgado i aquí Marta Ardiaca, directora del projecte La Capsa del Prat de Llobregat, que respon així a les nostres preguntes.

El 2013 ha estat ungit com un any de crisi abans de començar. Quin plantejament us feu per fer front a la situació?

Ja fa uns anyets que ens han ungit els anys de crisi com una cantinela perquè acceptem que vivim en un moment de crisi econòmica. Personalment penso que aquesta crisi ha estat creada pels poders econòmics i financers per generar un sotmetiment més gran de la ciutadania. Tinc la sensació que tothom està desanimat, desmotivat, que hi ha un sentiment individualista que prima sobre els altres i ens ofega. Per tot plegat crec que hem de posar en valor tot el que té a veure amb allò que ens és comú. I, per tant, allò que fem en cultura ha d’activar processos de canvi social i de modes de vida i organització. Des de la cultura cal provocar diàleg i mobilització, incentivar la mirada crítica de les persones i facilitar la connexió de moviments i idees que passin a l’acció des de la proximitat i el treball compartit.

Hem de ser capaços de veure -i fer veure- les coses de manera diferent de com ens les volen fer veure.

Quines prioritats establireu a l’hora de gestionar els vostres recursos?

Treballar des d’allò públic per una cultura humana, crítica, que treballi per ampliar la seva capacitat d’assumir i treballar per i des del conflicte, que contribueixi a consolidar una ciutadana activa i crítica i que, des d’allò públic i compartit, sigui capaç de centrar-se en les persones, les seves idees, pensaments… més que en la simple distribució de mercaderies i espectacles. En definitiva, prioritzar aquells projectes que posin en el centre de l’acció el treball cultural per la defensa dels drets socials.

Ens tocarà, doncs, portar les nostres organitzacions al límit, hackejar les institucions i retornar el que és públic a allò que és propi i consubstancial de la comunitat. Ja hem vist massa identificacions de la cosa pública amb els mercats. Cal tornar, no tan sols a la representativitat, sinó a la màxima integració i activació de noves formes de participació i articulació social. Treballaré amb persones i prioritzaré els projectes en què treballem conjuntament en el disseny, producció o execució a gent de la ciutat, bé siguin creadors o ciutadans. Des de la cultura és possible i és proritari.

Què demanaríeu als Reis d’Orient (si existissin)? No s’hi val a demanar ampliació de pressupost.

Que la ciutadania, s’apropïi d’allò que és públic, que és de totes les persones, i prengui part activa i decisiva en la definició i execució de les polítiques, liderant processos de treball social constituents que afavoreixin nous escenaris socials, polítics, culturals…  I que, per tant, allò públic recuperi la gestió del que ens és comú i aconsegueixi, a més de la legitimitat, la capacitat de treballar pel bé comú i per tenir cura dels altres des de la confiança, el diàleg i el treball compartit amb les persones.

Per cert, d’on surt això que els reis no existeixen?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació