Una periodista de La Vanguardia m’ha explicat que Manuel Valls ja ha tombat el primer eslògan electoral que li han cuinat els spin doctors de Ciudadanos. Feu-vos una composició de lloc i imagineu l’escena. L’Albert i la Inés reunits amb Valls i uns creatius de Madrid que han arribat amb l’AVE amb una proposta imbatible per escalfar la precampanya. L’eslògan que proposa l’agència és diàfan: “Manuel Valls. Soy de Barcelona”, un lema que beu d’aquell moment màgic de John F. Kennedy a Berlín l’any 1963. Us en recordeu? Ich bin ein Berliner.
D’entrada la traducció al català no presenta cap problema: “Manuel Valls. Soc de Barcelona”. L’Albert dubta per un moment si s’ha d’accentuar ‘soc’ i per anar sobresegur truca al Xavier Pericay, capitost de C’s a Mallorca i llicenciat en filologia catalana. Pericay els diu que abans sóc s’accentuava, però que “ara ja no cal perquè l’Institut d’Estudis Catalans, que és una casa de bojos, s’ha carregat una pila de diacrítics i aquest n’és un”.
Fill de Xavier Valls i nét de Magí Valls, en Manuel encara recorda aquell frase que li etzibava l’avi si badava més del compte: ‘Ets un soc’. Només faltaria que ara li diguessin que ‘és un soc de Barcelona’. Pericay els commina a passar-se pel folre la caspa del IEC i els diu que si hi posen l’accent diacrític ningú els podrà tocar el voraviu, però Valls és massa francès per acceptar una falta d’ortografia al seu eslògan electoral. Tenen un debat encès. La invocació a Kennedy els ajudaria tant a treure’s de sobre aquest tuf de dretes que fan a Catalunya, però Valls no cedeix. La Inés i l’Albert no comprenen tants escrúpols, ni quina mena de català té aquest home al cap. A vegades diu paraules incomprensibles que semblen d’una altra època, remotament republicana…
I Manuel Valls pensa que no pot ser que aquests joves del partit no l’entenguin, que potser és veritat allò que diuen alguns: que la immersió lingüística ha estat insuficient, i potser un gran fracàs…