Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

L’original íntegre

Quin és doncs l'original íntegre de K.L. Reich? Parlem d'integritat filològica o també d'una altra mena? El debat està servit.

Enguany se celebren cent anys del naixement de Joaquim Amat-Piniella i cinquanta anys de la publicació de K.L. Reich, l’obra més important que ens ha llegat l’autor manresà. Avui dediquem tot un Speaker’s corner a K.L. Reich perquè aquest vespre el Born Centre Cultural acull una funció -una funció única!- de l’adaptació dramatúrgica que Ivan Padilla ha fet de l’obra d’Amat-Piniella (sala Moragues, 21h). Marta Marín-Dòmine, especialista en literatura concentracionària, i Josep Alert, Coordinador del Centenari Amat-Piniella, se sumen a la festa Amb dos articles més.

Doncs sí, aquest octubre, doncs, farà 50 anys de la primera edició catalana de K.L. Reich —impresa, segons el colofó, el 15 d’octubre de 1963, dia aniversari de l’afusellament de Lluís Companys. Club Editor ho commemora amb una nova edició de K.L. Reich, que ofereix l’original íntegre amb un estudi de Marta Marín-Dòmine i un apèndix que inclou els informes de censura i les cartes entre Amat-Piniella i el seu editor Joan Sales. I publica també aquest octubre la novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, fins ara inèdita.

Els avatars de la publicació de K.L. Reich són en si mateixos novel·lescos. Amat-Piniella completa una primera versió l’any 1946, que no arriba a publicar mai. No serà fins gairebé vint anys més tard, l’any 1963, que Amat-Piniella pot publicar la seva novel·la, primer en castellà a Seix Barral i tot seguit en català a Club Editor, de la mà de Joan Sales. Fa uns anys David Serrano va exhumar la primera versió de l’obra, escrita a Sant Julià de Lòria entre el 1945 i 1946. Aquesta versió va ser editada pel mateix Serrano a la col·lecció El balancí d’Edicions 62 l’any 2001. L’operació de Serrano, interesant filològicament, es va vendre com una restitució del “text original íntegre”, i l’operació va resultar, perquè va donar beneficis tangibles: l’any 2004 K.L. Reich es va convertir en una lectura de secundària i Grup 62 en va fer l’edició de butxaca. Fa uns anys Edicions 62 també va recuperar la primera edició d’Aloma, repudiada per la mateixa Mercè Rodoreda. 62 la va publicar amb l’autorització del IEC com una llaminadura per a fans i filòlegs, però fins ara a ningú se li ha acudit suplantar l’edició canònica del 69, que és la que es llegeix als instituts.

Per sumar-se a la festa, ara Club Editor reedita aquests dies K.L. Reich, i la presenta ben legítimament amb la mateixa expressió que utilitzava Serrano en la seva edició, com l’original íntegre, atès que Amat-Piniella va poder publicar la novel·la l’any 1963 sense que la censura li fes ni una sola intervenció.  Al blog Cartes elèctriques, l’editora de Club Editor, Maria Bohigas escriu un post titulat Filòlegs i censors, a l’infern de dos en dos, en el qual aporta com a proves els dos informes de censura del 1963 sense reclamació de canvis ni retalls i defensa la feina editorial de Joan Sales, que en cap moment es pot equiparar a la censura. David Serrano, en canvi sosté que el de 1946 és el text “íntegre” preservat d’una dobla censura, la del censor franquista i la de l’editor.

Quin és doncs l’original íntegre? Parlem d’integritat filològica o també d’una altra mena? El debat està servit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació