L’oncle Herralde

29.06.2018

Durant uns anys vaig tenir el privilegi d’editar llibres d’Anagrama. El senyor Jorge Herralde ens comprava els drets de ficció estrangera i a Empúries en publicàvem la traducció al català dins la col·lecció Anagrama Empúries.

Kàiser Herralde

Aquells llibres, que dins el pla editorial de Grup 62 identificàvem amb les inicials ANEM, ens arribaven triats per Jordi Herralde (en Xavier Folch sempre s’hi referia amb el nom de Jordi) amb un temps prou raonable per traduir-los i editar-los en condicions. En aquella època els llibres d’Anagrama i el Grup 62 eren distribuïts per la mateixa empresa, Enlace, avui extingida. Els costos i els beneficis d’aquella col·lecció es repartien a parts iguals. Herralde ens va brindar l’oprtunitat de publicar per primera vegada en català autors com Marie Darrieussecq, amb aquella explosiva novel·la Marranades, que ens arribava de França amb l’aura de l’escàndol. També vam publicar Una música constant de Vikram Seth, amb una esplèndida traducció d’Albert Torrescasana (era el seu primer encàrrec), L’adversari d’Emmanuele Carrère o Les partícules elementals de Michel Houellebecq. També Richard Ford, Kazuo Ishiguro, Yasmina Reza, Ryszard Kapuscinski. La prodigalitat de l’oncle Herralde no s’acabava aquí. Quan venien els autors a Barcelona, se’ns emportava a dinar o ens deixava que la campéssim amb els escriptors de nit. Un dia sortíem a sopar amb Ian Mc Ewan, un altre amb Michel Houellebecq o amb Jeffrey Eugenides. Quin regal! Aquest és el meu oncle Herralde.

Tot això ve a tomb perquè ahir l’editor emèrit d’Anagrama tancava el curs del Màster d’Edició de la UPF Barcelona School of Management amb una trobada amb els alumnes, una trobada informal i alhora oficial que es va convertir en un homenatge del sector a l’editor independent més veterà del país. Falten pocs dies perquè arrenqui el Fòrum Edita Barcelona 2018, que se celebra del 4 al 6 de juliol a la mateixa seu de la UPF Barcelona School of Management (C. Balmes, 132-134). La trobada íntima d’ahir amb l’editor i els alumnes i els amics d’Anagrama ha estat com un preàmbul. Javier Aparicio, director del màster, va saludar el públic i al mateix Herralde, de qui va elogiar la capacitat de mantenir al llarg dels anys “el matemàtic equilibri entre el que s’ha de llegir i el que s’ha de vendre”. Carlo Feltrinelli, que avui ja és accionista majoritari d’Anagrama, va enviar un missatge des d’Itàlia, en què definia Herralde “com un gegant de la cultura literària europea”. Carlota Torrents, sots-directora del màster d’edició, va exhumar la classe magistral que Herralde va fer als alumnes de les primeres promocions del màster (una fornada en què hi havia Valeria Bergalli, Milena Busquets i la mateixa Carlota Torrents). Aquella conferència, titulada “Doce píldoras y una coda” i recollida més tard al volum Opiniones mohicanas que Herralde va publicar a Acantilado, és plenament vigent. Hi diu, entre moltes altres veritats, que “un editor no ha de ser jutjat pels bons llibres que ha descartat sinó pels mals llibres que ha publicat”.

Hi va haver un espai reservat per a Lali Gubern. La dona de l’editor va recordar les trobades per mig món amb autors com Bukowski, Patricia Highsmith o Sergio Pitol i va remarcar que en editar els quasi 4.000 títols del catàleg d’Anagrama, Herralde ha primat sempre la qualitat literària i la pertinència assagística per damunt de les raons comercials. En tancar l’acte, Herralde va parlar de Cuadernos Anagrama, una col·lecció d’assaig que inicialment va ser expulsada del mercat per part dels llibreters: “Eren uns volumets breus i barats, que deixaven poc marge i eren també fàcils de robar en una època en què robar a les llibreries no estava mal vist”. Ara, quasi cinquanta anys després, ha reprès la col.lecció de Cuadernos Anagrama amb títols de Marina Garcès o Jordi Amat. Als anys setanta Herralde posava a la venda aquells llibrets per 30 o 40 pessetes. Eren tan barats que va aixecar les suspicàcies del Ministeri de Cultura, que no entenien el negoci que hi feia i sospitaven que fos material subversiu.

Ahir Herralde també va reivindicar l’ànima catalana d’Anagrama, ara encarnada en l’editora Isabel Obiols. El seu segell va engegar amb tres col·leccions, una de les quals era en català, amb títols com L’ofici de viure de Cesare Pavese o Tristos tròpics de Levi Strauss, ara feliçment recuperats.  Anys més tard, a finals dels noranta, va iniciar la col·lecció Anagrama Empúries, que va durar tota una dècada, i des de fa tres anys ha tornat a recuperar el català amb la col·lecció Llibres Anagrama, on alterna autors estrangers i catalans: Albert Forns, Anna Ballbona o Tina Vallès, i ben aviat animarà la rentrée amb l’esperada tercera novel·la de Marta Rojals.