Literatura per a…

27.12.2012

El conjunt de l’obra de Michel Foucault es pot entendre com un descobriment ––i una celebració–– de l’alteritat. Els seus estudis sobre la sexualitat, la follia o les presons li van servir per posar en qüestió el conjunt de la història de la filosofia, o, més concretament, la lectura que es fa de la història de la filosofia a partir de Descartes.

El discurs de la modernitat filosòfica, segons Foucault i tota la tradició estructuralista i postestructuralista, fa del logos un element autoreferencial, discriminador i falsament neutral. Els joves que van protagonitzar el Maig del 68 en van prendre bona nota i, a partir de llavors, la modernitat es fa permeable a discursos de tot tipus, un dels quals és el discurs de gènere.

Tot això està molt bé. Però, actualment, què en queda? Cap a on ha evolucionat tot plegat? Són preguntes massa ambicioses, sens dubte. Per això ens cenyirem al terreny de la literatura, un bon indicador de què passa al nostre voltant.

Ja fa anys que ha proliferat ––i molt–– el que podríem anomenar literatura per a, és a dir, literatura per a gais, literatura per a lesbianes, literatura per a dones, literatura per a gent que se sent jove, etc. O dit d’una altra manera: la literatura ha perdut substancialitat ––com tot una mica–– i s’ha autoetiquetat.

Que en ple segle xxi no existeixi una literatura amb majúscules està molt bé, és higiènic i sa. Ara bé, una cosa és que no existeixi una literatura amb majúscules (perquè hi ha molts estils, tendències, maneres de veure les coses, etc.) i l’altra, ben diferent, és que la literatura hagi perdut el potencial per atraure qualsevol persona, vingui d’on vingui, sigui qui sigui, tingui la orientació sexual que tingui. Diguem-ho diferent: la literatura ha perdut la seva universalitat antropològica.

I no ens enganyem: sempre ha existit allò que s’ha anomenat literatura de gènere, a saber: gènere negre, rosa, d’aventures, d’humor, etc. Però aquest tipus de literatura és una literatura de. Per contra, el que tenim ara és una literatura per a, és a dir, literatura per a uns determinats col·lectius, siguin els que siguin, això és, una literatura amb un target prèviament definit i perfectament identificat.

La perversitat de la literatura per a és que el lector no ha de fer front a l’experiència de l’alteritat ––aquella experiència que tant reclamava Foucault––perquè en la lectura només hi trobarà el seu propi món, els seus propis prejudicis, la seva pròpia manera de sentir, la seva pròpia subjectivitat, en definitiva. Això sí, narrats per un/a altre/a que, sospitosament, sent i pensa igual que el/la lector/a.

És lamentable, doncs, que l’experiència que Foucault reclamava hagi acabat en una literatura per a, això és, una literatura destinada  a commoure només a aquells que en són part interessada, una literatura carregada de prejudicis i de llocs comuns, d’amanerament, de poc risc formal (tot i que sovint es presenten com a novel·les alternatives i trencadores), d’ideologia (de gènere, de grup social o del que sigui), de banalitat i d’estereotips. En definitiva: una literatura que no sap què és ––i no ho sabrà mai, perquè ha renunciat a la seva potencial universalitat antropològica–– l’experiència de l’alteritat.

Etiquetes: