L’Il·lustre Col·legi d’Advocats i les realitats paral·leles

26.02.2018

L’escriptora Virginia Heffernan tenia una convicció: els homes que haguessin estat declarats culpables d’abús sexual i reincidissin haurien de ser castigats per l’estat amb la castració química. No era una opinió desinformada, sinó una que s’havia anat formant al llarg dels anys i sostinguda per arguments empírics, polítics i filosòfics. Fins que un dia va descobrir Change mi View, un sub-fòrum de Reddit, la web de discussió oberta més popular del món anglosaxó, en el qual els usuaris registrats publiquen un convenciment i la resta de participants inicia un debat obert amb ells per ajudar-los a canviar-lo. Creat el 2013, aquest espai virtual va augmentar exponencialment la seva concurrència després que Donald Trump es convertís en president dels Estats Units.

Des que la ministra María Dolores de Cospedal va manifestar la preocupació del govern espanyol per perseguir les ‘fake news’ i la desinformació, a Catalunya hauríem de seguir de prop tot el que els demòcrates escriuen sobre com recosir un país governat per Trump. L’1 d’octubre va donar lloc a una divisió que ja no és d’opinions, sinó de realitats. Les paraules que fem servir uns no volen dir el mateix que la dels altres i allò dels ‘fets alternatius’, que ens podia fer riure des de la distància en boca del president dels Estats Units, ja no fa cap gràcia. La darrera prova d’aquesta incomunicació entre comunitats la va donar la meitat de l’elit de juristes del país que, davant les paraules de Roger Torrent denunciant l’existència de presos polítics, van decidir aixecar-se i marxar. La meitat que es va quedar i la que va sortir viuen, en un sentit més inquietantment literal del que solem admetre, en realitats alternatives.

La victòria de Trump va posar sota els focus fins a quin punt el pluralisme democràtic havia degenerat en fragmentació existencial. I el primer va ser culpar la tecnologia, what else. De cop i volta, tothom parlava de cambra d’eco i de bombolla de filtres, i tots vam descobrir que les notícies que ens subministraven les xarxes socials eren triades per retroalimentar els nostres gustos i aïllar-nos dels que pensaven diferent. L’exemple paradigmàtic entre els liberals americans va ser l’article “Why I’m Voting For Donald Trump: resulta que el segon text més popular al món els 6 mesos previs a les eleccions, compartit a Facebook més d’un milió i mig de vegades, no havia aparegut mai al timeline dels votants registrats com a demòcrates.

Però el que demostra una iniciativa com Change my View és que, si bé la tecnologia no és neutra, potser ja seria hora de deixar de queixar-se de les xarxes i responsabilitzar-nos de com les fem servir. És tan cert que internet ens exposa a més i millors fake news, com que mai havíem tingut l’oportunitat de publicar la nostra opinió en un fòrum on persones de tots els orígens i especialitats possibles la sotmetessin a escrutini d’una manera cívica i desinteressada -una de les virtuts d’aquest subReddit és que està ben moderat-. La tecnologia ens condemnarà o ens salvarà en la mesura que ens condemnen o salvem a nosaltres mateixos, i el primer que caldria preguntar-se és la darrera vegada que els independentistes vam tenir l’estómac de llegir un article dignament argumentat d’un unionista i viceversa.

Antropòlegs, psicòlegs, neurocientífics i, en general, persones que estudien la cosa humana fixant-se en la millor evidència disponible, ens expliquen que la nostra capacitat per pensar i per raonar no va néixer per identificar allò que anomenem “veritat”, sinó per ajudar-nos a cooperar en grup. Hem arribat fins aquí perquè vam aprendre a tancar files amb “els nostres” i vam aniquilar “els altres”. Yuval Noah Harari diu que l’home és l’animal més ben capacitat per inventar-se històries i creure-se-les tot i saber que són mentida, i Manuel Delgado fa broma dient que el fi últim de la vida humana és quedar bé. Tots dos tenen raó. Què pot salvar la democràcia d’aquesta tendència a refugiar-se en realitats paral·leles gravada a foc en els éssers humans? Change my View és el model digital a seguir i el comportament de la cúpula judicial catalana és l’exemple analògic del contrari: la democràcia no s’alimenta tancant les orelles en la certesa, sinó obrint-les al dubte.

PS: Finalment, Heffernan va canviar la seva opinió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Collonut. Un article excel·lent, des de tots els punts de vista 😉 Merci per descobrir-me això de ‘Change my view’

    Pau Vidal