L’hora del lector (atent)

Rosamunde Pilcher va publicar la novel.la Coming Home, en què els protagonistes llegeixen als diaris notícies de la guerra civil espanyola en ple gener de 1936.

L’homenatge a Josep Maria Castellet em porta a recordar el seu assaig homònim de 1959 que explorava la teoria de la recepció per posar el focus en el lector. 56 anys després es convoca el premi literari destinat als lectors: el II Premi Borni als Lectors, que premia anualment l’error històric més flagrant detectat per un lector en un text literari segons aquestes Bases. Un jurat format per Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra i Quim Torra triarà la millor troballa d’entre totes les enviades. El premi per al lector que l’hagi enviada (abans del 28 de febrer) serà una lupa, la col·lecció completa dels volums de La Ciutat del Born. Barcelona 1700 i l’accés gratuït durant un any a totes les activitats del Born Centre Cultural. El veredicte i acte de lliurament del Premi Borni als lectors es farà en un acte públic al Born Centre Cultural durant la presentació de les novetats editorials de la campanya de Sant Jordi en narrativa històrica que se celebrarà al Born Centre Cultural el 26 de març. Una cultura amb esperit crític sempre està atenta als errors i es mostra capaç d’aprendre-hi alguna cosa.

Anacronismes de prestigi

Les obres literàries estan sotmeses a la imperfecció inherent a la condició humana. També els clàssics. Shakespeare comença l’escena I del segon acte de Macbeth amb una conversa entre Banquo i Fleance. Banquo li demana “How goes the night, boy?” i Fleance respon: “The moon is down; I have not heard the clock” (s’ha amagat la lluna i no he sentit el rellotge). Una frase que els coetanis de Shakespeare devien trobar la mar de normal, però difícil de pair a l’Escòcia de l’any 1037, en la qual encara no hi havien rellotges.

Borges explica que, abans d’escriure Salambó, Gustave Flaubert va viatjar a Cartago per documentar-se i hi va veure molts cactus. És per això que a Salambó en surten. Però Borges també explica una cosa que ningú no va explicar a Flaubert: els cactus que hi veia eren d’importació. Els van portar de Mèxic. A l’època en la qual Flaubert situa l’obra, les guerres púniques del segle III a C, falten més de mil anys perquè el primer cactus arribi a Cartago. No per això posarem Flaubert al costat del supervendes Ken Follett, acusat de fer sortir patates a l’època medieval d’Els pilars de la terra, o de fer que els pagesos llancessin blat de moro en un casament per desitjar fertilitat a la núvia. Els productes ultramarins, arribats d’Amèrica a partir del segle XVI, són un clàssic del gènere.

D’altres nyaps que els lectors puntimirats creuen detectar són més sofisticats. El premi Nobel William Golding, a la seva aclamada novel·la El senyor de les mosques, fa que un dels seus protagonistes faci servir les ulleres de Piggy per encendre el foc, però abans es diu que Piggy pateix miopia. Només els professors de física (o els aficionats als problemes de lògica) retraurien a Golding que amb unes ulleres de miop mai no podria encendre el foc perquè porten lents divergents, de manera que el pobre Piggy hauria de patir hipermetropia, ja que les lents de les ulleres dels hipermètrops sí que concentren els raigs del sol.

Errors documentals

Una altra mena d’errades són meres incoherències, més o menys cridaneres. El traductor literari Alejandro Pareja explica que, quan traduïa Angela’s Ashes de Frank McCourt al castellà (Las cenizas de Ángela) va detectar que Frankie deia als primers capítols que els seus pares es van casar el dia de sant Josep i als últims el 24 de març. Pareja es va posar en contacte amb McCourt per explicar-li el desajust calendàric, aquest li ho va agrair i, en comptes d’afegir un error de traducció, el traductor va introduir-hi una esmena.

La gravetat dels desajustos potser desaconsella alguns traductors de posar-se en contacte amb els autors que els cometen. L’escriptora de novel·les romàntiques Rosamunde Pilcher va publicar l’any 1995 Coming Home (que en castellà es va dir El Regreso) en la qual els protagonistes llegeixen als diaris els esdeveniments de la guerra civil espanyola en ple gener de 1936. Pilcher, suposem que sense cap mala fe, avança el famós alçament del 18 de juliol més d’un semestre!

Finalment, hi ha nyaps hilarants que són meres notes de color en la partitura d’obres tan recomanables com la Storia di Roma d’Indro Montanelli. Al capítol 40 de la que probablement és la seva obra més coneguda el gran cronista italià parla del poeta llatí Marcial i diu que era “un espanyol de Bilbao”, tot confonent Bilbilis (l’actual Calataiud) amb la capital basca Bilbo. Però potser el millor malentès és el que tots els estudiosos de Josep Carner han arrossegat durant dècades sobre la tesi doctoral del poeta. Es deia i es repetia que l’any 1904 Carner es va doctorar amb una tesi sobre el teatre d’Arniches (al qual d’altra banda consta que Carner era aficionat). Recentment, al número 100 de la revista Els Marges, la professora Marina Gustà ha documentat que la tesi del príncep dels poetes no era sobre Arniches sinó sobre Nietzche. Concretament, duu per títol La Democracia Moderna juzgada por Nietzche.

Confio que el munt de bons lectors, tant els solitaris com els que s’organitzen en clubs de lectura, participin amb tants exemples com detectin en aquesta segona edició del Premi Borni als Lectors.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació