L’home quiet

20.08.2018

Al bell mig del carrer major de Rubí hi ha un home ni prim ni gras, ni alt ni baix; ronda la quarantena i porta vestit gris i corbata blava. És l’home quiet: va parar-se allà aviat farà tres mesos, i no se n’ha mogut ni un centímetre. Amb els ulls d’un blau quasi transparent, sembla que miri amunt, incansablement, amb posat distret i la boca una mica oberta. Els testimonis diuen que no va semblar que hi hagués cap factor que motivés la seva aturada, que uns deu metres abans havia anat alentint el pas fins que es va aturar al punt on encara resta, amb la mirada fixa en l’incert punt del firmament. Cap dels vianants que s’aturen a intentar esbrinar on mira ha trobat res d’especial als sostres dels edificis, al blau del cel, als núvols que hi passen… Tampoc cap dels qui van veure’l aturar-se aquell dia, fa tres mesos.

En Joaquim assegura que ell és un d’aquests privilegiats, però sempre s’inventa coses per guanyar notorietat així que els seus amics no el creuen. Mentre l’home quiet ha estat al seu lloc, la població ha estat preguntant-se’n el perquè: les teories van des de la desesperació per la velocitat de la vida moderna fins a una estranya síndrome que, els més alarmats, vaticinen que pot ser contagiosa. També hi ha els qui, entre rialles, asseguren que el que li fa falta a l’home quiet és “un bon polvo”. Tanmateix, la Mariona, sense explicar gaire clarament les seves fonts, assegura que la cara de l’home li és molt familiar, que juraria que es tracta de l’artista islandès Ólafur Halldorson, que deu estar fent una performance.-

– Crec que va ser l’any passat que va fer un d’aquests muntatges a Berlín. D’això em sona… Però no en sé gran cosa més.

En Carles arrufa el nas, mirant-lo de lluny.

– No ho sé, a mi em sembla que fa una expressió… Diries ben bé que… No us sembla que pot estar rebent missatges de l’exterior? Vull dir… i si és un d’aquells “homes-tavella”? Com a La invasió dels ultracossos!

– No ho sé, en qualsevol cas, ja va sent hora que l’Ajuntament hi faci alguna cosa, no trobeu? – diu irritada l’Alícia.

– Tu què hi dius, Jaume? Per què creus que es va parar, l’home quiet?

En Jaume reparteix la segona ronda de cerveses de la taula i les obre. Es posa la safata sota l’aixella i, amb una rialleta, els diu:

– A mi, que no me’l moguin! No veieu com tinc de ple el bar?

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris