L’home gegant i la lectora

L’home gegant tenia picor a l’espatlla i es va gratar, i es va tornar a gratar i es va tornar a gratar. I no li passava. I va anar a mirar-se a un mirall, un mirall petit per ell, en què només es veia el tros d’espatlla que li picava. Perquè al mirall gegant que ell tenia només s’hi veien bé els gegants com ell i les coses petites no.

L’home gegant tenia amics gegants com ell però no s’hi acabava d’entendre. Vivia al seu món de gegants com ell però no s’hi acabava de sentir del tot bé.

L’home gegant es va mirar bé al mirall on es veia bé el seu tros d’espatlla i hi va veure una coseta petita. Va tocar amb compte la coseta i li va semblar que es bellugava. Amb molt de compte, perquè l’home gegant era un home curós, es va passar el dit per l’espatlla per agafar arrossegant-la, la coseta que es bellugava. I un cop la va tenir sobre el dit, com que no la veia prou bé, va anar a buscar la seva lupa gegant com ell i se la va mirar bé i semblava una personeta. I intrigat la va posar al microscopi, perquè l’home gegant també tenia un microscopi també gegant com ell. I va veure que era una noia bonica, una noia bonica amb els cabells llargs i morena, i que tenia una cosa a les mans. Més intrigat encara va canviar la lent del microscopi per una de més augment i va enfocar bé la cosa que la noia tenia a les mans. Era un llibre mig obert. Més intrigat va tornar a canviar la lent per una altra d’encara més augment i va enfocar bé per veure el títol del llibre. El títol era un títol minúscul per ell i que li va costar de llegir. Era un títol imprès en Futura que deia Una vegada seguit de punts suspensius.

Llavors, mentre era allà concentrat mirant pel microscopi va sentir un rumor, un rumor petit. Va parar bé l’orella i va sentir que venia de per allà el plat del microscopi. S’hi va apropar més i li va semblar que sortia de la noia. S’hi va acostar encara més i més fins quasi enganxar l’orella al plat i sí, era la petita veu de la noia. I això, l’home gegant ho va sentir perquè hi va parar molta atenció i perquè tenia molta oïda, un oïda especial per escoltar. Era un home gegant que li  agradava escoltar i d’anar escoltant n’havia après. I a més era un home gegant que s’hi esforçava. Era un home gegant que s’esforçava en tot el que feia. Perquè a ell li agradava esforçar-se i també perquè pensava que sense esforç no es fa res.

Li va agradar tant aquella petita noia que parlava que la va voler guardar en un pot perquè no se li escapés.

-Si em tanques dins aquest pot m’ofegaràs i ja no podré llegir mai més -va dir la noia.

-I si no et tanco, t’escaparàs i ja no et podré tenir mai més -va dir l’home gegant.

I es va quedar aturat sense fer ni dir res, pres dins l’embolic del seu dubte que no sabia desfer.

Llavors la noia va tornar a: –Una vegada…

I l’home gegant va tornar a parar l’orella…

I la noia va seguir llegint…

I l’home gegant no la va tancar al pot per poder-la escoltar. I la noia va seguir llegint i llegint i l’home gegant es va quedar allà enganxat escoltant i escoltant i escoltant la lectora, i així va continuar allà enganxat a la seva veu tota la nit. I era un conte que explicava a l’home gegant la seva pròpia història. Un conte escrit en alemany i hebreu a la vegada que el va deixar aterrit. I de cop l’home gegant es va fer petit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació