L’expresident es confessa

4.07.2016

“La realitat, si no es passa pel filtre de la ficció, no interessa a ningú” I és ben cert això que comenta el president. Si ell expliqués les coses tal i com ragen a totes les trobades internacionals, a tots els mítings, a totes les reunions, probablement mai no hagués arribat a on és ara. Però si maquillem una mica les coses, si utilitzem certs eufemismes o certs subterfugis per encarar la crua realitat d’una manera maquillada, probablement obtindrem l’atenció que desitgem.

Queco Novell a la imatge promocional de 'Confessió d'un expresident'. Fotografia de Felipe Mena

Queco Novell a la imatge promocional de ‘Confessió d’un expresident’. Fotografia de Felipe Mena

Queco Novell es posa a la pell d’un expresident qualsevol a la Sala 2 del Club Capitol. Ell confessa, explica i exposa, amb tota mena de detalls, com ha viscut la seva presidència i perquè ha fet tot el què ha fet durant el seu mandat. No es penedeix absolutament de res i carrega tota la responsabilitat sobre aquells que el van votar.

Realment aquesta obra ens agafa com una plantofada ben forta als morros a casa nostra. Després de les eleccions del 26J les paraules que escriu el dramaturg Davide Carnevali ressonen dins dels nostres caps recordant-nos una i altra vegada que la democràcia serveix per evitar desastres com aquest. Que la democràcia serveix per evitar que la corrupció s’apoderi de les nostres vides i jugui amb els nostres diners com si es tractés d’una partida de monopoli.

Queco Novell fa bé el seu paper. Al principi del monòleg costa força entrar-hi. Està força sobreactuat i no t’arribes a creure el seu personatge. Ara bé, a mesura que l’obra va avançant, l’actor es va deixant anar i la cosa comença a fluir. Tot i això, cap al final de l’hora llarga que dura l’espectacle, la cosa es trona a estancar i l’espectador sent que s’està donant massa voltes a una mateixa qüestió.

Queco Novell és l'expresident d'un país indeterminat

Queco Novell és l’expresident d’un país indeterminat

El text és trist, molt trist, perquè l’espectador s’adona que el to burleta i de menfotisme del president és el mateix to que podria utilitzar qualsevol expresident o president actual en vers la seva població i a qualsevol lloc del món. És un text que funciona perfectament en gairebé tots els racons del planeta. Davant d’aquesta situació cal preguntar-nos: per què som tan estúpids els humans? Exercir la democràcia vol dir anar a votar un cop cada quatre anys i queixar-nos quan torna tocar votar o realment la democràcia s’exerceix dia a dia, hora a hora…?

Tinc la sensació que malgrat la contemporaneïtat i la dosi de realitat que ens ofereix el text, l’obra passarà sense pena ni glòria per la cartellera barcelonina. I això sap greu tenint en compte la bona feina que estan fent la gent de La Brutal, productors de l’obra.