L’Estrella desgastada

Només és un anunci, però la campanya publicitària d’Estrella Damm ja forma part de la nostra cultura, de tots aquells ritus pre-estivals, com estudiar pels exàmens, l’operació bikini o les portades dels diaris esportius amb tres fitxatges diferents cada dia. Aquest 2013 Estrella ens sorprèn ambientant l’anunci en una casa rural i encarregant a Love of Lesbian la banda sonora. A continuació us presento un seguit de reflexions que m’han sorgit després de veure’l un parell de vegades.

Ja són uns quants els anys que la marca de cervesa ens delecta amb les seves campanyes publicitàries per a l’estiu amb el segell Mediterràniament, concretament des del 2009. Les respostes sempre han estat molt positives i han generat en l’espectador un gran desig perquè arribi l’estiu. Han sabut trobar molt bé què és el que recordem sempre dels anteriors períodes estivals i et posen la mel als llavis per tal de voler tornar a reviure aquells moments.

Una altra cosa important que genera l’anunci és el fet que la seva banda sonora també passa a formar part de l’imaginari del públic i les cançons han passat a tenir gran importància dins les llistes d’èxits de cada estiu; encara és el moment que tothom recorda aquell “tonight, tonight, tonight…”. A més, ha estat una bona plataforma per donar a conèixer grups que potser en el seu moment no eren majoritaris com ara Herman Düne o Billie the Vision & the Dancers.

Amb l’anunci d’enguany ja són cinc les edicions en què s’ha repetit la fórmula. Tanmateix, seguirà creant tendència igual, així que les cases de maquinetes d’afaitar ja es poden preparar per una època de poques vendes. Aquest cop es trasllada la ubicació a l’interior, com si vinguessin a dir que l’estil de vida mediterrani no és només la platja, sinó també la muntanya. De totes maneres, sempre hi ha una reminiscència cap al mar, com és el fet de cuinar una paella o l’última imatge de l’anunci, que ens mostra una capbussada a la platja.

Ara bé, estar en una casa rural accentua encara més l’aire “pixapins” o “camaco” de la campanya: anar en massa a una casa rural, fer un foc a terra (què en diran les autoritats d’aquesta incitació?) per fer una paella i d’altres, són actes típics que fan aquest col·lectiu. Potser ha arribat el moment de preguntar-se què fan a l’estiu els joves que no són de ciutat. Sí, no són un nombre tan gran, però s’ho passen bé igual i també els agradaria sentir-se representats.

Love of Lesbian han estat els escollits per posar música a la campanya i, per canviar la tendència dels anys anteriors, els músics de la banda s’han integrat perfectament dins l’acció i són ells els que conviden la resta de personatges a fer la paella. Aquest any s’ha optat per un grup que aquí ja té cartell, que són coneguts i que tenen un líder amb prou carisma per tenir protagonisme a l’anunci.

Quant a la cançó, és probablement la més fluixa que han triat fins ara. Caldria preguntar als publicistes i als músics quin és el sentit d’agafar un grup d’aquí si la cançó la fan en anglès. A tot això cal afegir que la part final de la cançó, la que resulta més enganxosa, és un refregit de “Los toros en la Wii”, cançó que tancava el seu últim disc La noche eterna. Los días no vividos.

Així doncs, tot i el canvi d’ubicació i l’absència quasi per complet del mar, no han estat prou per revitalitzar la fórmula. Hi ha diversos elements que denoten estancament. Potser és que no s’hi han mirat prou o potser tot el contrari: han decidit tirar per aquí perquè, al cap i a la fi, que potser no està parlant tothom ja de si li ha agradat l’anunci o no? Ells ja tenen el que volien.