Toni Molins

Toni Molins

Artista.

L’estàtua i la nina

La meva és una figuració incòmoda, filla de l'abstracció més poètica però inclinada cap al conceptual i referencial.

El Born CCM ha inaugurat aquesta tardor, dins del cicle Evovacions de la ruïna, l’exposició Franco, Victòria, República que ha portat molta cua i ha aixecat nombroses reaccions, fins que aquest divendres l’Ajuntament ha decidit retirar-les. Aquest dimarts, el jove artista barceloní Toni Molins, després de desmuntar una exposició que havia fet en un local pròxim, va col·locar a l’estàtua eqüestre del dictador una nina inflable, com un gest espontani. Ens n’explica els motius en aquest article que ha escrit per a Núvol.

Franco decapitat i pintat a El Born | Foto: Bernat Puigtobella

Desmantellava l’exposició tot just expirada a la galeria Olivart, prop de l’escena del crim, a Banys Vells, amb l’ajuda d’uns amics. Venia d’exposar a Barcelona també el darrer any a Espai B i Mutuo i a la Llotja del Tint a Banyoles. La nina formava part d’una instal·lació que complementava la pintura, l’eix central de la meva producció creativa que també s’ha estès sovint, per metàstasi, cap al videoart i el happening. La meva és una figuració incòmoda, filla de l’abstracció més poètica però inclinada cap al conceptual i referencial. Aquest conflicte entre contraris s’esté igualment en la temàtica, que se centra en la tensió del ser i no-ser, de l’omplir-se i del buidar-se. Per aquesta raó, la nina, que s’enfila cap als núvols quan va plena i que es quedar pell orfe d’aire quan no, és converteix en aliada simbòlica.

La vaig col·locar sobre el Franco forjat impulsivament, sense intenció de boicot com molts han interpretat ni tampoc, com vaig afirmar després a la tele, per denunciar, com l’exposició mateixa, la impunitat dels símbols franquistes a la ciutat. Amb els dies veig en realitat que la vaig col·locar per qüestions purament estètiques; la nina tova amb el dictador de bronze, l’objecte sexual i el monument.

La reacció dels mitjans va ser increïble i sorprenent, i una mica desencoratjador per mi i el gremi de l’artista, que veu com l’espectacle i el show triomfa entre els homes, entre la massa, per sobre de les belleses senzilles, més refinades i autèntiques. En cap moment em plantejava les possibles connotacions masclistes de la nina; com he dit, de l’objecte inflable m’interessen les seves poètiques.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació