L’escola pública en mans de la nova filantropia

7.10.2016

Escola Nova 21 ha sabut materialitzar en un projecte concret allò que estava en el cap i en el cor de moltes persones. I ho ha sabut fer en el moment més idoni. Durant el curs 2010-2011 la inversió del Departament d’Ensenyament en formació permanent del professorat de la pública va ser de 8.189.460 euros. Quatre cursos més tard, el 2014-2015, ho va ser de 181.000 (gairebé el mateix que la Diputació de Barcelona dedicarà al projecte Escola Nova 21). És a dir, en quatre anys, la inversió pública en el reciclatge del professorat d’infantil, primària i secundària de Catalunya ha descendit un 97,78%.

Una nena mentre camina cap a l'escola | Foto: Pixabay

Una nena mentre camina cap a l’escola | Foto: Pixabay

Ens trobem, doncs, amb un Departament d’Ensenyament que ha desinvertit dràsticament en el seu principal actiu —els docents— i que no ha traçat cap política estratègica de reciclatge. I, davant el deteriorament d’un servei públic essencial com ho és la formació del personal docent, qui no veuria en la privatització d’aquest servei una sortida natural?

I de sobte arriba Escola Nova 21 i té lloc una doble externalització: la de la formació permanent d’alguns docents i la de la política pública que la defineix, que es deixen en mans de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill. A la privatització s’hi suma, a més, la generació d’un nou mercat, el de les escoles innovadores, que crea desigualtats en el si de la xarxa d’escoles públiques, on ja es distingeix entre escoles avançades a un extrem i escoles contenidor a l’altre.

Aquest procés de privatització i mercantilització no és nou, de fet s’inclou dins l’anomenada nova filantropia, una nova forma de caritat on empreses i entitats privades (com La Caixa amb EduCaixa, el Banco Santander amb el programa Empieza por Educar o la Fundació Telefónica amb Educared) s’aboquen a les problemàtiques socials, en aquest cas educatives, per aportar solucions no només dineràries (com feia la filantropia tradicional) sinó també amb la creació de polítiques, indicadors de qualitat, models organitzatius i una estreta participació del patrocinador, que actua com a assessor.

Són els bancs, les empreses i les entitats privades els artífexs que han de definir les línies polítiques i la gestió de l’educació pública? És l’educació de les persones una dimensió que cal sotmetre a les lògiques de mercat? És el futur del Departament d’Ensenyament el convertir-se en un actor residual que es limiti a tancar la porta a les iniciatives ciutadanes com la ILP Educació i a obrir-la a les iniciatives privades com les de La Caixa i la Fundació Jaume Bofill?

Respon a Laura Texidó Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 Comentaris
  1. Posar la Fundació Jaume Bofill i la caixa en el mateix sac ja parla per si sol: si el debat sobre l’educació del país s’ha de basar en teories conspiratives i en posar tothom al mateix sac, ja s’entén que amb quaranta anys de democràcia i havent governat pràcticament tot l’arc parlamentari estiguem igual. La cançó de l’enfadós que justifica que res no canviï, res excepte les inèrcies absurdes que l’articulista ni esmenta. Poc nivell per un article del Núvol.

    • Perdona, al mateix sac s’hi posen ells, que formen part del consorci d’escola 21. Lo de les teories conspiranoiques en aquest cas, no toca.

  2. Després de les puerils epístoles apologètiques dels 21aires que hem pogut llegir aquí, que digui algú que aquest article de denúncia i que fa pensar fora de la propaganda tòpica té poc nivell és de traca i mocador.

  3. Laura,
    si no ets capaç de relacionar la fundació Bofill amb la privatització de l’educació ,tirado d’hemeroteca, és de les organisms que més mal ens ha fet,juntament amb cert mitjanes de comunicació I és clar recolzats sempre pel departament d’educació.

  4. Hola, Laura, perquè dius que l article és conspiranoic? Jo trobo que fa una molt bona radiografia del q suposa com a símptoma l Escola Nova 21.

  5. Molt interessant i necessari denunciar el procés de privatització a través dels patrocinis i la “filantropia” empresarial. Doncs no només es dóna en l’àmbit educatiu, del qual tracta aquest article, sinó que també el trobem en el social (gestió de la misèria en forma de maratons, bancs d’aliments, etc) i en el cultural (des de festes majors fins a entitats de tot tipus).

    I és que ara resulta que les grans fortunes, bancs i multinacionals que s’han enriquit a costa d’espoliar la classe treballadora i d’endeutar i xuclar els recursos públics, són les qui financen amb les seves engrunes els projectes educatius, socials i culturals. I ja sabem que qui paga mana. Per molta “filantropia” que duguin per disfressa.

    És allò de posar el llop a cuidar les gallines. Com quan trobem que ICL-Iberpotash, la multinacional israeliana responsable del crim mediambiental al riu Llobregat, és qui paga la càtedra de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

    Molt necessari plantejar com aturar la “privatització filantròpica”.

  6. Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom!
    Sempre fan igual: semblar els més avançats per acabar els més retrògrads.
    Porten anys, des dels governs Pujol, amb una varietat de Consellers i Conselleres que arriben fins al Tripartit i els d’ara, que a base de pactes d’interès exclusivament polític, van cedint l’ensenyament (que han passat a anomenar educació, per ocultar el mot “domesticació”, massa clar i poc pedagògic) als poders fàctics. El país no necessita pensadors, literats, historiadors, assagistes, artistes (si no és per fer venir turistes a algun espectacle o piromusical), sinó uns pocs investigadors (que fotran el camp) i mooolts tècnics, graduats i mà d’obra més o menys desqualificada, que els poders reals (La Caixa és el símbol més evident, però darrere hi ha un munt d’empreses, en els consells d’administració de les quals trobaríem parents i arrels curiosos) tenen molt clar el tipus de ciutadà que els cal. Doncs si el volen, que el fabriquin ells!, deuen haver dit a Via Augusta. On hi ha poder, hi ha sotanes (ara dissimulades) i els Bofill, jesuïtes i una llarga cua de teòrics al servei de qui els pagui més bé, poden bastir una teoria que restablirà les classes socials tal com han d’estar, però resumides: els manats i els que manen. La Bofill i La Caixa (i alguns més) van tots al mateix sac, sí. Amiga Laura: són els que et paguen i et pagaràn bé, si obeeeixes, no penses i perseveres en la seva defensa i justificació.
    Tot això, porten molts anys estructurant-ho, des de la LOGSE dels noranta que van fent provatures. Ara han trobat els aliats perfectes: paguen i manen.
    I els faltava, és clar, arrodonir la jugada amb la vergonyosa campanya publicitària dels diaris, de tots els assalariats propagandistes que en papers, emissores i fòrums aplaudeixen amb les orelles que es paguin estudis, trobades, congressos, festes i bajanades per enlluernar el públic, mentre no només segueixen barracots fent d’aules (amb amuntegaments de fins a 35 alumnes de 3r d’ESO: digueu-m’ho a mi!), sinó que es paguen els esclaus que intenten fer de profe tan bé com saben, amb contractes sense vacances, que no compten com a hores de treball les dels patis; amb mitges jornades inesperades o fent classes a diferents centres per cobrir els forats que ells no paguen (i desplaçant-se pel seu compte i risc d’un centre a l’altre, sense que això compti com a hora de feina).

    Què en diuen, de tot això, els especialistes de la Bofill, La Caixa i La Faixa (de fascio) i tota l’orquestra? Res. Absolutament res! Ells fan castells de foc per als que poden veure’ls des de la seva finestra que són, al cap i a la fi, els que els donen pinso i recompinso. I anar tirant, que mentre hi hagi rucs hi haurà gent que va a cavall. Ep! Un caval modern, novedós, no fos dit! I els altres, treballant i a peu. I doneu gràcies que teniu feina!!

  7. Es hora d lluitar per una UNICA escola PUBLICA. No creieu???? A Finlandia l’escola publica te qualitat perque es l’escola d tothom.

  8. Papafly,

    C H A P E A U!!!!

    Però tu saps que ja han guanyat. Aquesta batalla, no la guerra, que és la raça humana. Ens esclafen i tornem de la tomba com si fossim zombis somrients a lluitar, ja desnonats i enterrats. Que som quixots, saltimbanquis, bufons de reilear…

    Igualment, hem de seguir disparant encara que sigui sense munició i només saliva. No pasarán…

  9. La ILP d’educació…aquella ILP amb un 50% de política, un 50% de sectarisme i un 0% de pedagogia vols dir? Les escoles no volen política, sino pedagogia, i això és el que han sabut fer Escola Nova 21 i Ensenyament, de la mà. Treballar junts per créixer, sense sectarismes ni politiqueries, sino amb innovació pedagògica…
    Per cert, oblides citar que el Ministeri Wert i Mendez de Vigo ha retirat el 98% de partida pressupostaria per a Ensenyament…
    Innovar no és presentar una ILP sectaria, sino tenir un full de ruta com té Ensenyament i Escola Nova 21

  10. Moltes felicitats! Quin gran article per aclarir la situació en la qual ens trobem.
    La innovació educativa és responsabilitat del Departament d’Ensenyament, hem d’exigir que es dugui a terme de forma democràtica i equitativa, sense deixar enrere a ningú! L’educació no pot ser classista, ni segregadora, ni adoctrinadora, ni un negoci privat!
    Gràcies!

  11. Bon dia,

    L’article mostra l’altra cara d’aquest fenomen mediàtic en què s’ha convertit l’#EscolaNova21, i és obvi que mostra una tendència a l’externalització de l’educació que des del meu punt de vista és preocupant. Sobretot perquè externalitza la responsabilitat educativa del departament. Ja no és ella qui gestiona, supervisa o corregeix els problemes, sinó que ho deixa en mans de fundacions amb més o interès lucratiu.
    Ara bé, no deixa que és un mètode per a remoure unes aigües sovint massa estancades en què s’han convertit les escoles catalanes. Que hi hagi escoles contenidor no és culpa de la Caixa ni de la Fundació Bofill. És un sistema sencer, des de tècnics del departament d’educació, inspectors, direcció escolar, mestres i pares, el que ha creat escoles públiques de primera i escoles contenidor.
    Probablement la solució no és #escolaNova21. Però tampoc és el problema.

  12. Em sembla bo que Escola nova 21 generi debat però seria millor que fos per construir …no tot el que representa Escola nova 21 ha de ser dolent perque la Caixa hagi finançat. 500 escoles s’aprofitaran d’un projecte de renovació el ccontingut i el fons de la línia ideològica del qual és bona, té un bon objectiu, benvingut! No em sembla avançat obrir una guerra entre escola pública, Escola nova, Fundacions i/o Ensenyament, s’ha de caminar en educació i obrir camins, aprofitar aquesta oportunitat de canvi. I no oblidem els qui han iniciat el camí, tot un moviment social que camina amb projectes lliures, ‘privats’ perquè no tenen finançament, autogestionats, les famílies que han volcant les seves vides a buscar i donat una educació diferent, l’educació viva, pels seus fills, innovadora i en metodologies noves, totalment diferenciades de l’escola tradicional .

    • Veniiid y vamos tooodos, con Flores a Maríííía,
      Con flores a porfíííía que madre nuestra eeees.
      Xim-Pom!

  13. No pasa res: agafeu un avió i enfileu cap a Finlandia; que allà no hi ha sectes i tothom es feliç.
    Un article SUBLIM.

  14. Bon dia!
    Sempre va bé que es parli d´educació i s´accepten totes les opinions, però voldria dir que els temps canvien, només cal veure com funciona la recerca de les universitats i la sanitat, col.laboració privada-pública.
    Sóc gran defensora de l´escola pública, però no s´arregla res criticant la concertada.
    La formació la pot fer el departament o també es pot fer via xarxa de manera horitzontal entre diferents escoles o instituts.
    I Fundacions com la Caixa o la Fundació Jaume Bofill treballen bé,
    Escola Nova 21 deu tenir alguna cosa bona, és ben oberta.
    Públic no sempre vol dir qualitat, una paraula no fa la cosa.

    • Amiga Gustau P:
      Tens raó. Hi ha bones escoles concertades i males escoles públiques, però comença a fer por que hagin establert un rànquing de bones i dolentes públiques. I sembla sospitós. També hi deu haver pedagogs intel·ligents…
      La campanya, com totes les d’aquesta gent que en sap, de màrqueting, és bona i probablement us farà triomfar. Vencereu, però no convencereu.
      Només caldria que anéssiu a preguntar què en pensen els que cada dia s’hi pelen els dits i altres parts del cos, lluitant contra la misèria, el desastre i les barbaritats psicodèliques de les teòriques (ordinadors sí, ordinadors no; tablets i altres luxes): mentre el pressupost del país no dóna per a aules normals, de pedra i fixes, per a tothom, es proposa que treballin amb tablets…
      No espero pas sensatesa, hores d’ara (fa vint anys, 20!, que prediquen bajanades: van començar amb la LOGSE pujoliana, els tripartits delirants i ara els juntsxsempre!).
      El món idílic de col·laboració públic/privat ja funciona força bé, amb les subvencions a les escoles que separen nois i noies. Potser volen anar per aquí…
      Triomfaran, sortiran a la tele i viatjaran cada dos dies a Finlàndia (però no s’hi quedaran tots, i és de doldre!), però per milions de persones que els aplaudeixin i riguin els acudits, el rei va despullat, el sol no surt pel nord i un centre d’ensenyament és un lloc on es creix com a persona amb idees i adquirint coneixements. Són els poca-penes, els que han confós seriositat amb avorriment, aprenentage amb tortura, vida amb fer saltirons i art amb guixa el que vulguis.
      I no.
      Però tranquil·la Gustau: guanyeu. La cultura ha de fugir dels centres d’ensenyament, ho hem entès.

  15. Molts temes encetats als comentaris. Pregunta els centres públics poden gestionar el seu pressupost. En quin banc tenen els diners? A TriodosBank?
    En quina companyia paguen la llum? A Som energia?
    Quans professors de la pública compaginen doble càrrec amb la política?
    La feina és senzilla com per treballar en dos llocs?
    Quants profes de la pública porten els fills a la concertada?
    Per motius de qualitat…?
    Tema baixes laborals?
    Quan desapareixen
    Bé, cal ser molt coherent en aquests temes en accions. No paraules
    La pública sha de reformar i molt
    Que no vol dir desmuntar-la
    Cal ser estrictes amb nosaltres mateixos per poder “guanyar” la batalla moral. El sistema només necessita 2 xarxes. No tres