L’escenògraf, l’etern desconegut

14.01.2015

“L’escenografia no passa pel seu millor moment al nostre país: ha perdut glamur, ha perdut consideració, el nom dels escenògrafs no es destaca, els crítics rarament es fixen en la seva aportació i no passen del comentari breu —«correcta…,estupenda escenografia de»” escrivia, l’any 2009, Rosa Peralta a la revista Assaig de Teatre. Una afirmació que, malauradament, continua sent força vigent. Per sort, però, sempre hi ha excepcions, com en el cas d’El somni d’una nit d’estiu, que encara es pot veure al Teatre Nacional, on tothom ha coincidit en destacar la monumental escenografia de Sebastià Brosa.

L'escenografia de Somni d'una nit d'estiu al Teatre Nacional

L’escenografia d’El somni d’una nit d’estiu al Teatre Nacional

L’escenografia és un instrument expressiu que comunica informació, que transmet sensacions i defineix atmosferes. Un organisme viu, més que una imatge fixa, que defineix la dramatúrgia de l’espai. Un dispositiu escènic que serà utilitzat pels actors” explicava Brosa en una activitat organitzada per l’#AsSocPerla. L’escenografia, doncs, crea un discurs visual que va evolucionant al llarg de l’espectacle. Per crear El somni d’una nit d’estiu van optar, explica Sebastià Brosa, per una escenografia impactant, que avancés una dins de l’altra, però amb un to estructural i racional. I, sobretot, per un bosc fosc, ja que Ollé considera el text de Shakespeare un malson. “Volia dotar d’història el bosc, un espai on abans que arribéssim ja hi ha hagut vida i mort” diu Brosa. “L’important”, afegeix, “és que tot encaixi, com en un engranatge”

Brosa, que ja ha treballat amb Ollé en diverses ocasions, considera l’encàrrec d’aquest Somni “un autèntic regal, perquè et permet jugar”. De fet, ens explica entusiasmat, és precisament això el que demana als directors: que el deixin jugar i passar-s’ho bé. “Per estàndard que sigui la proposta, m’agrada que em motivin i el Joan em deixa jugar i donar propostes. A més a més, ha creat una mena de família i així és més fàcil treballar” afegeix.

Una família, un equip, sovint amagada o menyspreada, ja que bona part del públic surt del teatre i no pensa que darrere d’aquest artefacte que els ha fet somiar hi ha un grup de persones: il·luminadors, especialistes de so, coreògrafs, dissenyadors de vestuari o escenògrafs que, al voltant d’un director i d’uns actors (veritables protagonistes) aporten un granet de sorra a l’espectacle. “Els escenògrafs encara som uns desconeguts, tot i que l’escenografia és el primer que veus i t’agradi o no, crea un ambient i t’insinua coses que no es veuen” diu Brosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Es trist que molts companys de professió hagin deixat la feina i alguns ens ho pensem després d’haver emigrat, que esta tot mogut per una màfia i interessos creats, molts hem ajudat a pujar directors el seu catxé per amor al art, però quan tenen recursos , si tu no el tens de nom, no et porten amb ells. Es trist, molt trist que reivindiquin i plorin els que mes mal han fet a la professió. A mi m’han deixat deutes per pagar i exigir-me sense donar recursos ni per un bitllet de metro. I tenir o no tenir titulació no serveix de res. Ho sento , però aquest article està corromput i no reflexa tota la realitat.