Les vies equivocades de la revolució

Un dels problemes que hi ha a la Facultat de Lletres de l’Autònoma és la presa de decisions que té lloc a la seva assemblea.

Divendres passat Núvol publicava un article de Joan M. Minguet Batllori, professor d’Història de l’Art de la UAB, en què es denunciava la pressa amb què el Deganat de la Facultat de LLetres s’ha afanyat a esborrar les pintades reivindicatives dels estudiants. Avui, Carles Morell, alumne de la mateixa facultat, respon a Minguet qüestionant l’eficàcia de l’assemblea d’estudiants.

Un dels problemes que hi ha a la Facultat de Lletres de l’Autònoma és la presa de decisions que té lloc a la seva assemblea.

Les pintades no són indicatiu, per se, de cap mena de llibertat en absolut. I més en el cas de les pintades “guarres” que vostè, senyor Minguet, troba a faltar de la seva època universitària. Això no és vida, és incivisme. Les pintades són un llast fet per una minoria que posa en evidència de manera il·legítima la Facultat (de Lletres) sencera a causa dels seus errors ortogràfics. El que convé és estudiar. I això sembla que s’hagi oblidat. Estudiar, també. De vegades sembla que les vagues siguin l’excusa per agafar vacances.

He anat a les assemblees. Alguns companys meus i jo hem intentat de dir la nostra i se’ns ha silenciat indirectament. La gent de la mateixa assemblea (estic parlant d’un col·lectiu fix) s’organitza i s’ho fa venir bé per votar i decidir el que els fa profit. I apareixen del no-res les vagues que no coincideixen amb les generals, les votacions falsejades gràcies a la fragmentació del vot, els piquets en nom del dret de vaga que no respecten el dret no-vaga dels qui, dins d’una vaga convocada sense sentit, no ens considerem esquirols de cap de les maneres. Et mous pels passadissos i sembla que res no vagi com semblava dins l’aula 501. I no generalitzo, simplement constato i faig públiques unes apreciacions que emmarquen un nombre determinat de persones. Els moderadors, fills de la mateixa assemblea (força tancada), donen torns de paraula parcials i sovint tallen les aportacions de gent extraassembleària al·legant que el temps s’escapa i no s’ha decidit res. Decidir, el què? Fer una vaga indefinida? Vacances fins que arribi el primer de maig? La complicació del fenomen, però –és ja conegut per alguns, i ja hi ha hagut algun intent de derrocar-lo– rau en el fet que són estudiants que fan comentaris intel·ligents, aportacions que sorprenen, comandats, tal vegada, per algun professor d’Història, estratega, que coneix les directrius per muntar aquesta mena de parlaments i que s’aixopluga en un passat heroic sustentat per esdeveniments tan convencionals com haver corregut davant de la policia.  Part de l’estudiantat ho sap, hi deixa d’anar, i les decisions que es prenen cauen en mans d’una minoria.

És una llàstima que la universitat hagi de destinar els diners a netejar les parets: l’Autònoma ha de cobrir les despeses de tot un campus, a diferència d’universitats com la UB, que té l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona. A la UAB, tots els camins i caminets i racons són responsabilitat de la mateixa universitat, i aquests estudiants que fan pintades agramaticals i que escriuen missatges barroers (recordem-ho: no tots ho són) a les parets contribueixen, contràriament als seus propòsits, a fer perdre pressupost. El problema que ens ocupa és de règim intern: altra cosa és, per exemple, on van a parar els calés de les matrícules. Vostè només comenta que hi ha pintades “originals”. Però, i les altres?

I encara a propòsit del silenci: per bé que no em refereixo estrictament al mateix silenci de què parla vostè, no seria sobrer que n’hi hagués una mica més, perquè cada vegada resulta més difícil l’estudi en un espai on, en comptes de silenci, hi ha estudiants transgredint cartells de no fumar i xisclant sense sentit. D’acord, en els espais destinats pròpiament a l’estudi sí que n’hi ha de silenci. Però això no treu que se’ns mengi l’espectacularització de la vida, que va i ve sense aturador (“t’ho juro, tia!”). Aquesta és la societat del cafè ràpid, no de la til·la; ja ho sabem.

 Amb tot, no vol dir en absolut que em posicioni al costat dels acomiadaments, de la pujada de taxes i de la voluntat de silenciar l’estudiantat. Tot això hi és i cal combatre-ho. De manera radical. Només adverteixo que les vies, penso, potser no són les adients i que tal com vostè posava de manifest la injustícia que suposa el vot ponderat (que comparteixo), jo constato que les decisions d’arrel que es prenen a la Facultat a través de la seva assemblea no són representatives. I la gent cada vegada en va més plena.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació