Laura Borràs ho peta al Palau March

31.12.2013

Ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, van presentar en roda de premsa al Palau March el nou portal de la ILC, lletrescatalanes.cat. Ho hauria pogut seguir per Twitter, perquè la Laura Borràs és una tuitejadora hiperactiva. Confesso que vaig anar al Palau March amb una certa curiositat per veure en acció i descobrir d’una vegada com s’ho fa aquesta dona infatigable per tuitejar en directe les conferències que imparteix o retransmetre els actes en què ella mateixa participa.

 

La conselleria va convocar la premsa al Palau March i va decidir celebrar la roda en una sala del primer pis, comptant que en aquestes dates nadalenques hi seríem pocs mitjans, però l’expectació generada pel nou portal era tan gran que la Laura Borràs ahir ho va petar i molts companys de la premsa van haver de seguir la conferència drets. Jo vaig poder seure i concentrar-me en les mans de Laura Borràs.

El conseller Mascarell va obrir foc amb una frase contundent: “Amb aquest portal passem de la prehistòria a la modernitat”. En aquell moment Laura Borràs no tenia cap smartphone a la mà, però els ulls li brillaven i les puntes dels dits li ballaven sobre la taula mentre el compte de twitter @lletres de la ILC recollia la frase de Mascarell de manera instantània. Davant d’aquesta prodigiosa prestidigitació telemàtica sobtava veure que la majoria de periodistes encara van pel món amb l’empatia que et donen boli i llibreta.

Laura Borràs, nomenada encara no fa un any per dirigir la ILC, no va escatimar elogis al seu equip tècnic, que ha fet pinya i s’ha abocat en aquest projecte de manera intensiva durant els últims sis mesos. Borràs ens va fer una visita guiada pel nou portal de la ILC, que es postula com a eina de referència en l’àmbit de la literatura catalana. Incorpora la base de dades d’escriptors clàssics i contemporanis en llengua catalana, que s’anirà actualitzant de manera permanent, així com informació sobre diferents agents del sector del llibre, com poden ser editorials i llibreries.

El portal lletrescatalanes.cat  aprofita el cabal d’informació de què ja disposava la Institució de les Lletres Catalanes, però a partir d’ara permet també prestar un servei als escriptors que no tenen pàgina web o bé no la tenen actualitzada per tal d’allotjar el recull de la seva biografia i trajectòria literària.

Portal lletres catalanes

El portal aposta per la integració global de la ILC en l’ús de les noves tecnologies per a la promoció, difusió i recepció i estudi de la literatura catalana. Permet reproduir i compartir qualsevol tipus d’arxiu multimèdia: vídeos, àudios, galeries d’imatges, animacions, mediateca, etc.  Amb un disseny i continguts renovats, el web incorpora noves funcionalitats relacionades amb les xarxes socials per tal de fomentar la participació dels usuaris. S’han creat passarel·les per connectar el portal amb diverses aplicacions 2.0 ja existents (Picassa, Facebook, Twitter, Youtube).

El directori Qui és qui és el servei que va suscitar més preguntes. Un company de la premsa va preguntar si s’havia contemplat d’incloure-hi autors catalans d’expressió castellana. Tant Borràs com Mascarell van mostrar-se tímidament receptius a la possibilitat de crear un espai a aquests autors, i van reconèixer que el directori Qui és qui ja inclou aquells autors catalans d’expressió castellana que hagin publicat alguna obra en català. En qualsevol cas, seria un precedent important, i caldria inscriure’l en un debat més ampli, que es podria plantejar amb una doble pregunta: Creieu que els autors catalans d’expressió castellana formen part de les lletres catalanes? I en cas negatiu, creieu que tenen el mateix dret a rebre premis i ajuts públics de la Generalitat?

Estarem pendents del Twitter.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. És innegable que la cultura catalana no es pot desentendre de les obres d’expressió castellana fetes per autors catalans. És evident que la llengua té un gran pes alhora de percebre la vinculació de la literatura a una cultura, però la filiació lingüística no ens la plantegem en la pintura o d’altres arts plàstiques. Encara que irregular, la realitat és la que és. Si pensem en els trobadors catalans que escrivien en llengua provençal, o en els autors medievals que ho feien en llatí, no tindrem cap problema a admetre com a catalana la seva obra.

    Hi ha un problema de definició, de concepte: de què parlem, de llengua catalana o de cultura catalana? Algú pot negar que Vázquez Montalbán no pertany a la cultura catalana?

    Com ho veu un canadenc? N’hi ha cap per aquí que ens pugui donar el seu punt de vista?

  2. Potser sigui aclaridor plantejar-ho des de l’altre cantó: Creieu que els autors catalans d’expressió catalana formen part de les lletres castellanes? Doncs ja està.

  3. Felicito la Laura Borràs, sempre competent. Ara bé, mentre els principals premis del país estiguin corromputs i els continuïn guanyant només els de la tribu; mentre els principals premis els continuïn guanyant els autors de les editorials que casualment publiquen els premis… Mentre això continuï així de corrupte i, doncs, de tap per a la creativitat del país; mentre per tant es continuï demostrant que, de fet, la cultura importa mig cogombre atès que s’ignora la meritocràcia, mentre això sigui, així les iniciatives com la del web, en principi positives, no resultaran més que gestos de cara a la galeria. Una mentida.

  4. Quan estudiava segon de BUP, sembla ser que llavors la definició de literatura catalana era aquella escrita en català i l’espanyola la que estava escrita en castellà. Almenys en aquella època s’entenia així o almenys no es discutia. La prova és que a l’assignatura de literatura espanyola només estudiàvem autors en llengua castellana, fins i tot ens van fer llegir un llibre d’Eduardo Mendoza a literatura espanyola (autor català en llengua castellana). En canvi, a literatura catalana només vam estudiar autors en llengua catalana. Una altra cosa és saber què s’entén per cultura catalana, un terme encara més complexe que el de literatura.
    Alan Yates parla en una entrevista sobre aquest tema.
    http://catalansamanchester.com/webs/forum_llistat.php?id_ciutat=11&forum=53&id_ciutat=11
    “–¿I la discussió sobre la presència de la cultura catalana a Frankfurt?
    –Una distracció, una mica de panem et circenses. El debat que s’ha generat respon a una situació que jo creia superada. Penso que és fonamental la distinció entre literatura catalana, que és la feta en català, i el patrimoni cultural català, del qual formen part literatures en altres llengües d’autors amb un arrelament a Catalunya.”

    Però com que tot és discutible i les coses no tenen perquè ser inamovibles, posem pel cas que ara entenem com a literatura catalana els autors nascuts a Catalunya. En aquest cas no només s’hi hauria d’incloure els autors de llengua catalana sinó els de llengua francesa dels escriptors nord catalans, que també són catalans, i en neerlandès com el cas de l’escriptora catalana Laia Fàbregas que també escriu en aquesta llengua.
    L’inconvenient de triar l’àmbit geogràfic i administratiu com a definició de literatura catalana és que llavors en quedarien exclosos tots els autors que escriuen en català però que no són catalans perquè no han nascut a Catalunya. En aquest grup hi ha tots els autors del País Valencià, (des d’Ausiàs March, Vicent Andrés i Estallés, Francesc Mira, etc.). També s’haurien d’excloure tots els autors aragonesos de la Franja que escriuen en català (Jesús Moncada, Francesc Serés, etc.) Els autors de les Illes Balears (Blai Bonet, Villalonga, Marià Villangómez, etc), autors andorrans i de l’Alguer. Llavors, què passa amb autors que no han nascut a Catalunya però que escriuen en català?, com seria el cas de la Patrícia Gabancho nascuda a l’Argentina.
    Un altre problema que es planteja, és que llavors a l’assignatura de literatura catalana s’hauria d’impartir com a mínim en català i en castellà, també en francès pels autors nord catalans que escriuen en aquesta llengua.
    I de retruc, una altre qüestió que apareixeria seria, la literatura catalana es pot permetre el luxe de prescindir d’autors tan valuosos del País Valencià, de les Illes… ?, per la meva part, la resposta és no.
    En canvi, els britànics amb el seu pragmatisme, han trobat una solució per definir la literatura gal·lesa, que no és una un norma inamovible ni escrita enlloc però en general s’accepta. Allà es considera literatura gal·lesa la que està escrita en gal·lès i la literatura anglo-gal·lesa la que escriuen escriptors gal·lesos en llengua anglesa. Potser s’hauria de trobar una solució semblant a aquesta i així ens evitaríem molts mal entesos i problemes.

  5. Actualització novembre 2018:
    La premsa informa que aquest portal va ser utilitzat per atorgar contractes sense concurs a col·laboradors amics de la directora Borràs.
    Més informació a El Periódico que està destapant moltes informacions que es coneixien només a l’entorn més proper.

    Agraïm a les persones que treballen a la Institució i són decents i honestes que hagin contribuit a fer pública tota aquesta informació que, per altra banda, es accessible al Portal de la Transparència