Laura Basagaña

30.04.2015

I avui que et puc fer un article, recordo quan vas arribar, amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets. T’esperava per fer-te l’entrevista, a la primera redacció on vam tenir Núvol, en aquell pis alt i fred del carrer Roger de Flor. Jo havia pogut llegir alguns articles teus penjats a la xarxa, però no ens coneixíem de res. Jo només sabia que el viatge dalt del Núvol no el podia fer sol i que necessitava algú que m’hi acompanyés des de bon principi. No teníem res a perdre i molt a guanyar.

Laura Basagaña, cofundadora de Núvol

Laura Basagaña, cofundadora de Núvol

De seguida vaig veure que ens entendríem. Els ulls t’espurnejaven d’entusiasme, parlaves del periodisme amb passió. Jo no et podia oferir gaire cosa, excepte la promesa d’engegar una cosa nova i de passar-nos-ho bé. Vaig veure que tenia al davant una mirada neta i un cor sense replecs. Una dona intel·ligent i una bona persona. Noblesa. No em va caldre gaire estona per decidir-me. Ja podíem començar a treballar.

Encara recordo les sessions de brain storming que fèiem al pis de Roger de Flor, amb l’Àlex Gutiérrez, l’altre fundador de Núvol. Dibuixàvem sobre una pissarra com havíem de dissenyar i ordenar els continguts en un digital de cultura. I ara publico aquest article a Calàndria perquè és la teva secció.

Vam trigar cinc mesos a arrencar, però van ser decisius per posar en marxa el projecte. Tu aportaves una visió més jove i els referents de tota una altra generació amb la qual jo no tenia gaire contacte. Al llarg d’aquests anys has escrit un munt d’articles interessants, més de dos-cents. Articles que sovint has escrit de matinada, regatejant hores al coixí. No tot ha estat frenètic. També has aportat serenitat i calma al Núvol, i sobretot bon karma. Ara no em sabria imaginar una millor companya de viatge.

Després van venir els anys que vam passar acollits pels amics de L’Avenç, a la redacció del passeig de Sant Joan, on seies en una taula petita i estreta de cara a la finestra. Els dimecres ens hi estàvem fins tard pensant i editant la placa que tenim cada dijous a Vilaweb, que és el lloc on hem acabat treballant fins al dia d’avui. Gràcies a l’hospitalitat de Vicent Partal i l’Assumpció Maresma treballem en un entorn digital i hem anat creixent fins a arribar als 175.000 lectors únics al mes aquest abril. Aquests lectors són també teus.

En tot aquest temps he vist com has crescut professionalment, fins que ha arribat un moment que la bona feina feta t’ha obert noves oportunitats laborals. Jo ja sabia des del principi que et faries gran i t’emanciparies, perquè Núvol no és un espai del qual se’n pugui viure exclusivament. Tots els que hi treballem amb una dedicació diària ho fem necessàriament a temps parcial, en part per respecte a tantíssima gent que hi escriu sense cobrar res. Ningú pot viure exclusivament de Núvol, és una norma no escrita que ens hem imposat i que amb el temps ens permetrà obrir l’equip a gent nova i formar una redacció rica i plural.

Però començar només ho podíem fer uns quants. I tu hi has estat des del principi. Tu també ets i seràs sempre al Núvol. Pots tornar sempre que vulguis.

Que els déus et guardin el camí. Moltes gràcies i molta sort.

Podeu llegir l’article de comiat de Laura Basagaña aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Un dia en Bernat ens va dir que Núvol és com una gran família (m’agrada aquest concepte de proximitat), i, és clar, com en totes les famílies arriba el moment de l’emancipació, que no vol dir allunyament sinó una altra manera de relacionar-se.
    Molta sort, Laura.

  2. Moltes gràcies, Teresa! És un plaer i un orgull formar part d’aquesta família! Una abraçada i fins aviat.

  3. Res, Laura, des de Manresa, una salutació ben cordial i el desig que les coses et vagin molt bé.
    I gràcies per tot!