L’art del futur, un intercanvi emocional

Les disciplines clàssiques es transformaran, es barrejaran entre si. Es treballarà amb tecnologia capaç de jugar amb la ment, com ara es fa amb la màgia.

Deu joves investigadors exploren com serà el futur en camps diferents de la nostra vida. Formen part de la Fàbrica Futur Barcelona, #ffbcn, un projecte del Tricentenari BCN i la Fundació La Caixa. Aquí podeu llegir les reflexions de Mar de Prada, que relaciona la temàtica de l’art i les emocions.

Els termes art i artista han estat definits de moltes maneres. Ens en quedarem amb dues.

Kant deia que l’artista és aquell que ha rebut el talent de forma innata. Qui té la capacitat de produir obres absolutament noves i originals, creades del no-res i que transcendeixen i perduren en el temps.

I l’art? És la capacitat d’aquest artista de provocar un impacte emocional al seu receptor.

Sense transmissió d’emoció no hi ha art.

Fixem-nos en aquests dos conceptes: essència i impacte emocional. Tots dos doten de valor i sentit a un art cada cop més immers en un món tecnològic i virtual.

Quins són llavors els canals més adequats per tal que l’art es manifesti en aquest món nou sense perdre aquests dos elements? Cal desenvolupar un llenguatge basat exclusivament en la transmissió de l’emoció? On quedarà allò natural, real i autèntic que, en part, inspirava l’artista? Cansats de tanta tecnologia, decidirem avançar mentre mirem enrere?

Segons el principi de la singularitat, d’aquí cinquanta o cent anys la ment estarà tan evolucionada que necessitarà emigrar a suports més avançats. Els nostres cossos biològics quedaran obsolets. Mentre gaudeix de l’excel·lència física i mental, la humanitat perdrà interès pel món real i guanyarà terreny el virtual. Es crearan nous llenguatges i mitjans per explicar i desenvolupar-se dins d’aquesta nova realitat.

En aquest context, l’art també deixarà d’ésser material i tangible. Viurem una desmaterialització de l’art. L’artista ja no serà qui és capaç de dibuixar, pintar o esculpir, sinó qui és capaç de generar emocions i transmetre-les usant els recursos d’una realitat llunyana.

És a dir, que l’artista haurà d’inventar, sobrepassar els límits i definir nous significats potents per sorprendre i transformar la forma com pensem, sentim i ens expressem en un futur.

Caldran, doncs, nous recursos de transmissió de l’obra. L’avenç tècnic serà el factor clau.

En el futur, la interacció artista-receptor serà més evident. L’obra no s’entendrà sense la participació d’aquest últim. Es jugarà amb realitats llunyanes com, per exemple, l’espai. Les disciplines clàssiques es transformaran, es barrejaran entre si. L’artista serà capaç de crear obres efímeres, visibles només per un moment i per un lloc concrets. Es treballarà amb tecnologia capaç de jugar amb la ment, com ara es fa amb la màgia.

Aquest art no demanarà grans habilitats tècniques. No és que qualsevol pugui ser artista! És que qualsevol artista s’hi podrà adaptar, desenvolupar.

Però, com dur-ho a la pràctica?

Caldrà crear una plataforma de gestió i consum d’aquests impactes emocionals. Potser es treballarà amb xips sensorials? Museus-holograma que ens fan viure l’experiència del seu contingut? Cercadors d’experiències artístiques? Són els reptes de l’art del futur.

Cal tenir en compte, però, que no podem entendre l’art d’una època sense entendre la visió que l’home té d’ell mateix i de la seva relació amb el món. L’home sovint ha mirat enrere per evolucionar (la coneguda llei del pèndol). Potser l’home que viurà d’aquí cinquanta o cent anys, exhaust de les tecnologies, podria proposar un retorn a les arrels, a l’origen, al concepte, a l’esperit, a les emocions primigènies i a la creació manual amb elements naturals. Ésser contemporani que va en contra de la contemporaneïtat. En aquest cas seria original l’ús del que encara serà primigeni, natural i essencial en un món tecnològic.

Tot això és futur? Si més no és un aprofundiment en la nostra sensibilitat artística. És la immersió en un nou registre de percepció encara sense usar i, per tant, desconegut per nosaltres.

El quid de la qüestió és que la societat podrà experimentar estats d’ànim a través de mitjans i tècniques artístics desconeguts fins avui.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació