L’antisemitisme i l’esquerra catalana

28.11.2013

Abans de la Segona Guerra Mundial, l’antisemitisme – ja convertit en un híbrid tòxic d’antijudaïsme cristià i racisme pseudocientífic europeu – estava de moda arreu d’Europa, sobretot entre la gent jove. A partir del 1945, quan tothom es va adonar que unes 5.800.000 persones havien mort afusellades, afamades, apallissades, gasejades o –en el cas de molts nadons, empalats per baionetes o esclafats contra parets- tan sols per tenir uns cognoms no gentils, l’antisemitisme va començar a perdre popularitat.

 

Matthew Tree | Foto de Pere Virgili

 

Segons el diputat laborista anglès Denis MacShane (‘The New Antisemitism’, 2008) va ser durant els anys 60 i 70 que certs intel·lectuals europeus d’esquerres van tornar a convertir l’antisemitisme en un prejudici socialment acceptable a través del concepte també híbrid de  l”antisionisme’, que nega el dret d’existir a l’estat israelià (per feixista i colonialista) alhora que insinua que tots els israelians (o tots els jueus) manipulen l’opinió internacional (sobretot, la nord-americana) a favor del dit estat mitjançant uns lobbies poderosos. És a dir, en comptes de fer unes crítiques específiques dels crims innegables de l’estat israelià, l’antisionisme tracta aquest país com si fos el beneficiari únic d’una poderosa conxorxa diabòlica, contra la qual, per tant, s’hi val tot, des del boicot fins a l’eliminació física.

A Catalunya aquest discurs ha fet furor, en part perquè sovint va acompanyat d’una ignorància històrica descomunal: només cal veure la cara incrèdula de gairebé qualsevol ‘antisionista’ català si se li explica, per exemple, que el 1947 es va oferir un estat propi als palestins, quasi el doble de gran que els Territoris Ocupats actuals; o que la Franja de Gaza i Cisjordània van ser ocupats des del 1948 fins a Guerra de Sis Dies per Egipte i Jordania, respectivament (i que aquests estats no tractaven els palestins millor que ho han fet els israelians). I potser tampoc no en sap res, el nostre antisionista –tan avesat a qualificar els israelians de nazis- de les arrels autènticament hitlerianes d’un sector important del moviment nacional palestí, fundat pel mentor de Iàsser Arafat, Haj Amin el-Husseini, amic personal de Himmler i artífex d’un pla per exterminar tots els jueus de l’Africa del Nord i l’Orient Mitjà mitjançant un einsatzkommando liderat per Walter Rauff, l’inventor dels camions de gas utilitzats a Chelmno.

És més, tot acabant amb segles d’una tolerància relativa per part dels musulmans envers el jueus, l’antisemitisme europeu importat directament des del Tercer Reich per al-Husseini ha infectat a fons les doctrines d’entitats islamistes radicals com Hizbol·là o Hamas, ambdós finançats per l’Iran, un país que nega l’Holocaust i que ha repetit una vegada rere l’altra que vol esborrar Israel de la faç del planeta. I quan aquests mateixos països i organitzacions fan coses força més imperdonables que Israel –com ara enviar suport militar al règim actual sirià, que és responsable de més morts de civils àrabs en els últims tres anys que Israel en tota la seva història– els antisionistes catalans callen com un sol home. En fi, l’antisemitisme s’ha disfressat de diverses maneres al llarg del temps, i la variant catalana (un antisionisme genèric,  poc informat i pseudoprogressista perquè dóna suport, implícitament, a règims homòfobs, masclistes i, és clar, antisemites) n’és una més. Cosa que no treu a ningú el dret a criticar una ocupació cruel i injustificable per part de l’estat israelià. Això, no cal ni dir-ho. O potser sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

84 Comentaris
  1. Molt bo Matthew. Entre els “oblits” dels esquerrans també cal esmentar que si l’estat d’Israel va ser posible va ser pel decidit suport dels comunistes de llavors. La URSS hi va donar un suport decidit a l’ONU i les armes jueves de la primera guerra contra els àrabs eren txecolosvaques. Després la cosa es va girar quan el complot de “les bates blanques” i tot allò però l’esquerra havia estat pro-sionista.
    Només cal recordar el poema de Rafael Alberti dedicat a l’estat d’Israel o Victor Jara i Quilapayun cantant en hebreu. O que al maig del 68 (el més semblant a la revolució que va haver a Europa Occidental) no es parlava de l’ “ocupació palestina” quan la guerra dels Sis Dies feia pocs mesos que havia tingut lloc.
    L’antisemitisme, com l’estupidesa, és tranversal. La llàstima és que sigui un racisme impune.
    http://ortimartinez.cat/2013/04/14/un-racisme-impune/

  2. Matthew, tens força raó en el que dius. O potser no. És un tema molt complex, en què és difícil d’evitar la demagògia. Mira, jo he passat un parell de temporades a Israel, hi he conegut moltes persones -els israelians, almenys si no són ultraortodoxos, i fins i tot aquests últims, es compten entre les persones més obertes del món-. No vull que Israel deixi d’existir, per molts motius, alguns molt banals -com no quedar-me sense la possibilitat de seguir visitant-lo-, d’altres més seriosos, que serien llargs d’explicar. En aquests moments, hi estic d’acord, Israel ja no és una colònia. És un país, i expulsar els jueus per recol·locar-hi els palestins -c0sa, d’altra banda, inviable- ja no seria una restauració del que hi havia abans, sinó una nova neteja ètnica i, novament, la creació d’un país nou.
    Però, alhora, i amb tot l’afecte pels israelians i els jueus en general, un discurs com el teu no és més que una nova inversió dels tòpics, i un enèssim intent de presentar les coses com el que no són.
    Els esquerrans catalans -com els dretans, i fins i tot els centristes- solen tenir idees força primàries sobre Israel, és cert. Igual que sobre els Estats Units, sobre la Xina i sobre qualsevol país que tingui protagonisme en l’escena internacional. És més, normalment les idees de dretans i esquerrans soles ser les mateixes, però invertides. I el teu text, ho sento, no és més que l’enèssima inversió. Els israelians són els dolents de la pel·li? No, són els bons, els dolents són els altres, però segueix sent una pel·li.
    En això hem de ser seriosos. Els fets que dius són més o menys certs. Permet-me que te’n faci notar uns altres:
    1) El 1947 es va oferir als palestins un Estat que era el doble de gran que els territoris actuals. El que no dius és que això implicava la creació d’un Estat jueu, poblat per jueus que en la seva majoria hi havien arribat durant els últims cinquanta anys, sobre el 56% del territori del Mandat de Palestina. És cert que aquesta és una qüestió molt discutible, però l’Estat palestí projectat no era, en absolut, un “favor”, sinó, en el millor dels casos, una solució de compromís en una situació de gran violència en què els jueus també havien matat molt i molt, i aspiraven a quelcom tan dubtós com crear un nou país en un territori prèviament habitat per uns altres. Els palestins que quedessin dins l’Estat jueu haurien estat ciutadans d’Israel, però no sé si saps que, per exemple, abans de la creació de l’Estat d’Israel les organitzacions d’esquerra jueves propugnaven el que anomenaven “treball hebreu”, eufemisme per boicotejar els empresaris jueus que contractaven àrabs. No cal ser gaire intel·ligent per veure que allò hauria acabat com Irlanda del Nord, en el millor dels casos.
    2) Els jordans i els egipcis no van tractar els palestins millor que els jueus? Aquesta seria una discussió llarga. El cas de Gaza i Egipte, certament, va ser poc edificant. Però dir que els habitants de la Cisjordània ocupada per Jordània no vivien millor que els de l’actual és pur cinisme. Podries argumentar-me, és veritat, que a la Cisjordània ocupada per Israel s’hi va viure relativament bé entre 1967 i 1985, i que si això es va acabar va ser per la violència palestina, però, francament, penso que hauries d’estirar molt aquest argument… en qualsevol cas, dubto que visquessin més bé que en l’època d’ocupació jordana. A més, llavors, almenys, eren ciutadans de Jordània. Ara no són ciutadans d’Israel. Una diferència important.
    3) Els palestins que van participar en els contactes amb Hitler van ser relativament pocs. El que dius sobre el mufti de Jerusalem és cert, però et recordo que l’organització Lehi també va intentar pactar amb Hitler perquè aquest ajudés a construir l’Estat d’Israel. Israel té una condecoració específica per als exmembres del Lehi, i un dels seus líders, Yitzhak Shamir, va arribar a Primer Ministre. A la zona fronterera entre Jaffa i el sud de Tel Aviv hi ha un museu del Lehi -buscant-lo, vaig entrar en una meravellosa cerveseria israeliana, vaig sortir-ne borratxo i no vaig arribar a visitar el museu, així que no sé com deu ser-.
    4) L’antisemitisme islàmic és cert i deplorable. No et diré que el context el justifiqui, perquè no és cert, però, alhora, el context no és insignificant. Ara, en aquests moments, Israel és la primera potència militar del Pròxim Orient, i és una potència hostil als seus veïns. És veritat que les hostilitats les van començar els àrabs… però cal veure que no van ser els únics culpables, en absolut.
    La qüestió de l’Iran és complicadíssima. El règim iranià no és gens recomanable, però el paper que està fent actualment l’Estat d’Israel, amb el Netanyahu i els seus dibuixets de bombes és penós i, encara pitjor, perillós. Però suposo que en això hi estaries d’acord.
    Resumint: m’estimo molts els israelians, i també els palestins, però Israel no és un país “normal”, en tant que la seva legitimitat no està sòlidament establerta. Jo no vull que desapareguin, sinó que l’estableixin mitjançant acords amb els seus veïns. M’imagino que en això també estaràs d’acord amb mi. Però t’ho dic francament, i en això m’imagino que ja no estarem d’acord: deixant de banda que aquella regió del món es trobi en una situació tristíssima -guerra civil a Síria, caos a l’Iraq, guerra a l’Afganistan, dictadures integristes a l’Iran i l’Aràbia Saudita i tres o quatre més, situació insostenible a Egipte, etc.-, la fundació d’Israel va ser un acte injust que, per si mateix, va desencadenar el conflicte.

    • Oriol, moltíssimes gràcies per tots aquests comentaris, de part d’algú que coneix la situació a Israel i Palestina d’una manera molt més propera que no pas jo. Estic d’acord amb gairebé tot els que apuntes, de manera que em limitaré a matisar un parell de coses i punt. Primer, en un article de 3.500 caràcters no tenia cap intenció de contradir els tòpics actuals sobre el tema. L’article, de fet, parla més aviat de certes actituds irreflexives i certes mancances de coneixements històrics per part de certs crítics d’Israel que hi ha aquí (i no només aquí). Per tant, sé molt bé que 56% de l’antic Mandat de Palestina estava destinat als jueus – per bé que Jeruslaem sencer hauria estat a la zona àrab sota control internacional – però el que volia explicar no eren els detalls de la Partició sinó el fet senzill que hi havia Partició i no pas un pla unilateral a favor dels jueus: molta gent que critica Israel ni tan sols ho saben, això. Pel que fa al tractament dels palestins sota Egipte i Jordània, com dius, el cas egipci és prou notori, però em consta que Jordània, ni aleshores ni ara, ha cedit plena ciutadania als seus residents palestins. Aquests van assassinar el rei Abdul·la el 1951, cosa que suggereix que no estaven del tot contents amb l’ocupació jordana. (Com tampoc hi devien ser quan van intentar fer fora el nét d’Abdul·la el 1970, que va resultar en el més gran massacre de palestins en la història, per part de l’exèrcit jordà (Setembre Negre)). El cas del Mufti, al-Husseini, és un cas a part. Va gaudir d’un prestigi considerable durant la segona guerra mundial: Berlín el va donar carta blanca per emetre missatges antisemites al món àrab sencer des de Berlín, va organitzar el Brigada Handschar de l’SS a Iugoslàvia (musulmans bosnians que, val a dir, van desertar tan bon punt van tenir l’oportunitat de fer-ho) i, com sabem, va ordir el genocidi (fracassat) dels jueus palestins i nord-africans amb Himmler. L’einsatzkommando que es va enviar a Egipte, per cert, va haver de fugir amb les tropes alemanys quan els anglesos van guanyar la batalla d’El Alamein. Arribats a Tunísia, van començar a perseguir la població jueva local i anaven a organitzat afusellaments massius però la població àrab va protestar. De manera que l’única víctima jueva va ser un minusvàlid que els SS van matar perquè va arribar tard al camp de trebal que havien muntat al desert. En fi, al-Husseini, després de la guerra – quan ja se sabia què havia passat amb els jueus europeus – va ser acollit com un heroi a Egipte pels Germans, un dels màxims teòrics dels quals, Sayd Qutb – el pare espiritual d’Al Quaeda – va incorporar molts dels conceptes antisemites europeus que al-Husseini havia après a Berlín, en la seva obra. Durant la guerra de 1948, els estats àrabs arraconaven al-Husseini (no els interessava pas cap estat palestí) però després va esdevenir una mena de figura reverenciada per la nova generació de nacionalistes palestins, sobretot per un jove Íasser Arafat. (Sí que hi havia jueus palestins que van intentar negociar amb els nazis, però en un moment en què aquests encara creien que l’expulsió seria la solució al ‘problema jueu’. Els del Lehi pensaven que estaven fent un pacte amb el diable, sense saber que els seus interlocutors resultarien ser força pitjors que el diable. Vul dir amb això, que la comparació amb el-Husseini no és del tot justa. Per acabar, la teva reflexió final és ben incòmoda, ja que posa el dit a la llaga. Crear un estat jueu a Palestina era un acte de violència en si mateix? És possible – però atesa la trajectòria seglar dels jueus a Europa (desastrosa) i al món àrab (millor, però amb les restriccions sovint severes de la ‘dhimmitud’) quines altres possibilitats hi havia? En tot cas, com dius, ja hi és – i si fos jueu, voldria que hi fos, per molt que pogués criticar les seves polítiques envers els palestins (tal com ho fan, de fet, tots els jueus que he conegut i conec).

  3. Great post! But why the caveat at the end? Cruel? If you want to see cruelty, just look at the Arab states, or how the Palestinian leadership treat their own people. Unjustifiable? Whose historical homeland is it? The Israeli people and government desperately want peace, but not at the price of suicide.

    • It’s true that there is a certain kind of received wisdom that if Israel ended the occupation, it would immediately be placed under an existential threat. I don’t know enough, about the details on the ground, but there is an interesting documentary which you may know, called The Gatekeepers, in which some of Israel’s most senior military and intelligence officers recommend the end of occupation precisely in order to guarantee the country’s security.

      • You are correct about this received wisdom in Israel. It is based on the explicit statements of PA leadership and press, Fatah and Hamas, who repeatedly and openly declare that their goal is the elimination of Israel. It is based on experience in Gaza, which after being entirely vacated by Israel became a launching pad for missile attacks on civilians. The Gatekeepers is a very controversial partisan film, also 5 Broken Cameras. Such films and the heated discussion and criticism surrounding them could only happen in a free democracy like Israel, but would never be allowed in areas “liberated” from the “occupation”.
        http://en.wikipedia.org/wiki/Human_rights_in_the_Palestinian_territories#Freedom_of_the_press

  4. Dóna bo de llegir aquest article, Matthew. Amb una sola reserva: que els palestins no acceptessin el 1947 un estat “el doble de gran” que els territoris ocupats actuals és una curiosa manera de dir que se’ls va arrabassar bona part de les terres. No crec que el verb “oferir” que utilitzes lligi gaire amb l’esperit de la declaració Balfour ni amb les realitats que va autoritzar. Si ho subratllo és perquè, sí, cal precisar que l’ocupació de les terres palestines és cruel i injustificable per part de l’estat israelià. Però potser cal precisar també que la Història, tota la història de tots els pobles, és feta de realitats cruels i injustificables, i acarnissar-se a denunciar només les que comet l’estat d’Israel delata el que delata: una nova forma d’antisemitisme, sens dubte.

  5. La veritat és que llegir un escrit com aquest et deixa d’una peça. No saps ben bé si t’acaben de tractar de racista a la cara, pel mer fet de ser català i votar esquerres, o es tracta d’una brometa d’estil britànic, amb una ironia tan profunda i subtil que no li acabes de veure la gràcia.
    Perquè si bé s’agraeixen les dades històriques (per molt que puguin ser interpretables), les generalitzacions més a viat fan fàstic, i acaben demostrant que qui les manifesta n’és la primera víctima.
    ¿No serà, doncs, Mr Tree, que des de la seva arbòria alçada vol fer-nos veure, a nosaltres pobres catalanets baixets i rabassuts, la seva superioritat britànica?
    Concreti, sisplau, què vol dir, segons vostè, esquerra catalana.

    • Res més lluny que voler demostrar cap tipus de superioritat, ja que la mateixa mancança d’informació sobre aquest tema és molt estesa entre segons quins cercles – els trotskistes, per exemple, per no dir res de l’extrema dreta – al RU. Aviam: des de l’esquerra, es pot condemnar i normalment es condemna moltes injustícies arreu del món. Però una part d’aquesta esquerra no condemna les injustícies a Síria (o Bòsnia, en el seu moment) o Kurdistan, o Zimbabwe, o… de la mateixa manera que ho fan les que comet l’estat d’Israel. Diria que la diferència entre una actitud que voreja l’antisemitisme i una crítica seriosa de l’estat israelià rau en l’ús del llenguatge: massa sovint, les crítiques a Israel van acompanyats de comparacions amb l’Alemanya nazi, o d’altres règims afortunadament desapareguts, amb la insinuació que Israel s’ha d’eliminar, que no té cap dret a existir, que és una mena d’estat diabòlic: un tractament que no rep ni Iran, ni Síria etc. Havent dit això, tens raó, es pot pensar que estic parlant de tota l’esquerra catalana i no és pas així, ni era la meva intenció (el títol original parlava d’una part de l’esquerra): els que se senten al·ludits, suposo, sabran si l’article va per ells o no.

  6. El nivell de manca absoluta de rigor i honestedat intel·lectual d’aquest artcile és acalaparador.

    En primer lloc, els qui s’oposen al sionisme ho fan (ho fem) perquè ens oposem a un moviment i ideologia que considera que una ètnia té dret a reclamar una terra on hi viuen els seus habitants i apropiar-se-la fent-los-en fora, en un exercici de simple i pura neteja ètnica, i després establir-hi un estat amb lleis racistes que discrimen els habitants que no són d’aquesta ètnia. Equiparar aquesta crítica al sionisme a un fenòmen racista com l’antisemitisme és una falsedat.

    Afirmar com fas que es va oferir un estat als palestins’ quan el 1947 se’ls va dir que haurien d’acceptar que els prenguessin i els expulsessin la meitat del país, de la terra on vivien, i culpar-los de defensar la seva terra, és un exercici de cinisme impresentable. Que Jordània ocupés aquests territoris mai fou acceptat pels palestins, ja que responia a l’interès d’Israel de no reconèixer la seva existència i legitimar la neteja ètnica exulsant-los a altres països àrabs.

    L’existència de personatges nefastos com el-Husseini, amb simpaties feixistes, és un argument completament invàlid per a estigmatitzar tot el moviment d’alliberament palestí, falsejar els seus plantejaments i negar els drets de tot un poble, com ho seria usar l’existència de personatges com Dencàs, gran admirador de mussolini, per definri tot el moviment nacional català i les seves reivindicacions, i equiparar l’oposició a Espanya amb racisme. Perquè si volem cercar simpatitzants i elements filofeixistes, en tot moviment nacional n’hi ha hagut, inclòs per cert el sionisme, amb figures com el gran admirador del feixisme europeu Zeev Jabotinski, un dels grans líders del sionisme de començaments del SXX. El que fa que Israel sigui un estat racista no és que hi hagi algun líder més o menys feixista (i n0hi ha uns quants) o racista (quasi tots) sinó la realitat d’opressió d’aquest estat i la seva voluntat d’anorreament contra tot un poble, el palestí.

    Sap greu llegir-te aquest libel, Matthew, sobretot perquè essent com ets una persona prou intel·ligent ens porta a concloure que no hi ha simple desinformació de bona fe, sinó un posicionament clar a favor de la justificació i defensa del colonialisme i l’opressió, un alienament amb les tesis més reaccionàries de la dreta europea i occidental, com saps bé la creadora del racisme modern i el feixisme antisemita del S.XX, i que avui ha esdevingut el suport polític i propagandístic d’Israel com a instrument de l’imperialisme, defensora del darrer residu del colonialisme després de la caiguda de l’apartheid a Sud -Àfrica, amb els mateixos pretextos “civilitzadors” del colonialisme de sempre . Tindràs (ja tens) es seus aplaudiments, per a la gent que et seguíem i t’apreciavem des dels temps de Ràdio Contrabanda, aquesta deriva t’ens fa completament estrany i aliè. Que t’aprofiti el nou camí, potser t’encarregaran més articles o et faran més promocions, però cada vegada t’exigirà més falta d’escrúpols per escopir als de baix, això de rebre els copets a l’esquena dels de dalt

    Una llàstima.

    • Josep, unes quantes preguntes: ¿que haurien hagut de fer, segons tu, els jueus després de la Segona Guerra Mundial? O dit d’una altra manera, ¿què haurien hagut de fer els Estats Units, la Gran Bretanya, França, l’URSS i l’ONU amb relació als jueus? Segons el teu parer, ¿tenen dret o no tenen dret a un estat, els jueus? Si és que sí, ¿a on? Si és que no, ¿on haurien hagut d’anar o on haurien de viure? Gràcies per endavant per les respostes.

      • En la primera pregunta on diu “¿que haurien hagut de fer (…)?” hi ha de dir “¿què haurien hagut de fer (…)?”. Perdó per l’error.

        • Els signes de cap per avall com el ‘¿’ no existeixen. Ni aquí ni a la Xina popular.
          A tot arreu són desconeguts.
          Al Rosselló, a l’Alguer, a Gibraltar i a Portugal no n’han vist mai cap.
          Només hi ha un idioma que en té. El mateix que té la lletra ñ.
          Per a ells és un signe d’identitat, igual que els toros.
          Per nosaltres, veure un signe invertit és un menyspreu.
          Igual que veure una lletra Ñ o un toro de l’osborne.

      • Com que què haurien de fer?

        Doncs el que van fer i segueixen fent molts jueus antifeixistes i democràtics, als quals l’Estat Israelià no representa, vulgui o no en Matthew i els sionistes: NO crear cap estat recista expulsant la gent de la seua propia terra

        Ja n’hoi ha prou de fer propaganda amb la falsa identificació d’Israel i els jueus, podem fer una llista dels moltíssims jueus de tot el món, antiracistes i solidaris amb la causa palestina, que han denunciat els crims i la neteja ètnica d’Israel

        seria d’agrair menys fanatisme i propaganda barroera sionista si el que vulguessiu és debatre-ho seriosament, cosa que és evident que ni els defensors d’Israel ni aquest web tenen la menor intenció de fer…

        • No vull replicar la frase “Com que què haurien de fer?”, que m’estimo més de no qualificar.
          Sí que et vull dir, però, que continues sense tractar el cor del problema, que és la base de la meva tirallonga de preguntes. Te’l torno a plantejar repetinte’n algunes: segons el teu parer, ¿tenen dret o no tenen dret a un estat, els jueus? Si és que sí, ¿a on? Si és que no, ¿on haurien hagut d’anar [després de la Segona Guerra Mundial] o on haurien de viure [ara]? Gràcies.

          • “Repetinte’n” ha de ser, evidentment, “repetint-te’n”. Perdó.

    • Josep, t’has llegit l’article del Matthew sencer? Ho dic perquè llegint les últimes línies t’hauries estalviat bona part del teu comentari.
      Que l’estat d’Israel és criticable? Evidentment. L’israelià i tots.
      Sóc d’esquerres, però que l’esquerra catalana ha patit una deriva cap a la defensa de causes indefensables és també una evidència: criticar l’estat d’Israel per defensar estats dictatorials sense cap mena d’esperit crític no hauria de ser la tasca de cap partit d’esquerres. I que consti que estic parlant d’estats, no de ciutadans, no de persones, que totes elles tenen el dret inalienable a tenir un lloc on viure, feina i sanitat i educació públiques.
      Quan es parla d’ocupació sovint s’oblida de quina era la situació de la regió abans que s’establís l’estat d’Israel. Les terres ocupades tradicionalment per tribus semites van estar en mans de l’Imperi otomà i de mandats britànics i francesos fins que no es van establir les fronteres que ara coneixem. I tot i que a la Palestina històrica (la que pren el nom de la dominació romana) hi havia més àrabs, també hi ha hagut grups jueus des de sempre (sense cap relació amb el sionisme), amb dret a la seva terra com qualsevol individu.
      El que més mal ha fet a qualsevol límit de fronteres ha estat la colonització i la posterior descolonització. Només cal repassar la història.
      L’estat d’Israel no ha fet bé moltes coses, però els seus veïns tampoc, i els interessos internacionals no han ajudat gens.
      Però crec que si rebaixem l’objecte d’anàlisi a l’individu, estarem d’acord que tots tenen dret a l’existència i deixarem de parlar de jueus i musulmans, a no sé que continuem parlant de política d’estat amb la intenció de parlar d’una altra cosa.

  7. El gran escriptor israelià Amos Oz (gens sospitós de ser nacionalista) va dir un cop que s’entenia molt més fàcilment amb un palestí que amb un defensor europeu dels palestins. Algunes reaccions a l’impecable article d’en Tree confirmen aquesta constatació.

    • I això és culpa dels jueus? Precisament la primera vegada que es va voler commemorar el Porrajmos a Auschwitz es va poder fer perquè la comunitat jueva polonesa va aportar-hi els diners que el govern d’allà a darrera hora es va negar a donar.
      Aquest comentari teu és calcat al que diuen alguns dels catalans “els catalans sempre parlen de la guerra i el franquisme com si fossin els únics que hi van patir”

  8. Et felicito Mathew, Molt bon article, una mica resumit doncs intentar explicar tans anys d’història i diferents punts de vista no és gens fàcil. Israel té tot el dret de ser-hi i de defendre’s. Els palestins també tenen dret a tenir un país però imposen les seves condicions :
    1.- Ells no reconeixeran l’estat d’Israel..
    2.- Volen Jerusalem x ells..i diuen k ja deixaran entrar als catolics i altres…
    3.- K fem aleshores? Abandonem Jerusalem i al poble d’Israel?.
    No parlo dels seus polítics doncs n’hi ha x llogar cadires…parlo de la gent.

  9. Excel·lent article, tot i algunes discrepàncies. La més important, és la de limitar el problema de l’antisemitisme a l’estat d’Israel i el sionisme que el va acomboiar. Es tracta d’una actitud molt més antiga i complexa; la nostra “esquerra” d’aleshores ja en va donar una bona prova ran del gran pogrom de Barcelona del 1391, en la qual es va enfrontar fins i tot a la “dreta” (les autoritats i els poders fàctics) del moment.

  10. Bones tardes. He llegit aquest article per veure com es tractaven els termes “antisionisme/sionisme” i “antisemita/semita” i com es volien interrelacionar el dos, i la veritat és que no he quedat gens decebut. Tot l’article transpira una “ignorància històrica descomunal” que es demostra en l’ús dels dos termes que vos utilitzeu indistintament i en el mateix sentit i context: antisemitisme i antisionisme. Però estimat columnista, “antisemita” és aquell que està en contra dels jueus; “antisionista” és aquell que està en contra de la creació d’un Estat jueu (Israel), si més no en el context actual de la creació d’aquest. És a dir, barreja els ous amb les castanyes, ho embolica de bones dades històriques (cert, sens dubte, i bona feina que heu fet) i ho presenta al lector poc avessat en les definicions dels mots que estem tractant, portant-lo a la confussió: antisemitisme i antisionisme no és el mateix, ni de bon tros. Una persona pot estar en contra de que Catalunya s’independitzi, sense estar en contra dels catalans ni de la seva catalanitat (com l’història d’Espanya ens ha presentat en múltiples ocasions). Us prego que no empreu antisionisme i antisemitisme com una tautologia quan no ho són. Gràcies.

  11. El que em sorprèn més d’un article que s’informa tant en altres aspectes és que faci una crítica tan “genèrica”, unificadora i “poc informada” a una suposada “variant catalana” d’esquerres de l’antisemitisme. De fet aplica, a la inversa, el reduccionisme que ell mateix critica. No entenc com pot sacsejar gaire res.

  12. No tinc gran cosa a afegir als arguments de Josep Valls, que em semblen els propis d’una persona informada i decent. Potser només hi afegiria que aquest vessant opinador que enceta el Matthew amb aquest article (i que han encetat un nombre no menyspreable de bons comunicadors abans que ell; per exemple, la Pilar Rahola) el pot ajudar molt professionalment, mentre que dir i repetir en alguns mitjans el que diu el Josep Valls et tanca portes. No parlo, esclar, dels mitjans alternatius i progres del voluntarisme, on no es cobra res o gairebé res, parlo dels mitjans que tenen capacitat econòmica per pagar decentment i que solen tenir al darrere alguna forma d’això que anomenem “establishment”. Sospito que Tree busca més estabilitat econòmica i li auguro –cosa que és força depriment– que aprofundint en la línia d’aquest article (que em sembla, que quedi clar, lamentable) va pel bon camí.

    • Estabilitat econòmica… Portes obertes o tancades… No et sembla que són mesquins, aquests “arguments”?

    • M’agradaria saber, senyor Nualart, des de quan un agument -i més encara, un de simple posat en un comentari a la versió digital d’un article- és capaç no ja de ser decent o no, si no de revelar que qui l’enuncia és decent. Un judici tan acrític em desconcerta.

      Els raonaments, arguments, sil.logismes, etc. no poden estar relacionats amb cap perfil psicotècnic ni amb cap patró de conducta en particular. És com si jo digués que el comentari que ha fet és, en relació a aquest punt que li discuteixo, “de capellans” o “d’escolàstics”.

      A més, ja que ha llençat la pedra, exposi de quina manera està constituït el sistema de mitjans de comunicació català per tal que comentaris que defensen el sionisme puguin ajudar professionalment a qui els enuncia. I si això és lamentable, digui els noms i cognoms d’aquelles persones que fan possible aquesta cosa lamentable. No tiri la pedra entre línies i amagui la mà.

      Cordialment

      Jordi.

    • [just en el sentit d’ “ajustat”]
      Crec que no heu estat rigorós (injust, per desajustat) en el vostre comentari (tant com crec que sou rigorós en els vostres comentaris lingüístic0-filològics a l’ARA).
      Gràcies.

  13. Encantat d’haver-te llegit, Matthew.

    M’ha semblat un article molt ben documentat, seriós i necessari i n’he tret una conclusió: abans de parlar o d’escriure, abans de dir qualsevol ximpleria sentida a la barra d’un bar, documentem-nos, informem-nos, llegim de tan en tant algun llibre d’història i cerquem referències i dades tangibles.

    Molt agraït. De debò.

    Pierre Roca

  14. Molt bon text.
    Aquesta reflexió és absolutament necessària tenint en compte la ignorància total i la banalitat que mostren certs grups de l’esquerra catalana (i d’altres llocs) vers aquest tema. Tens tota la raó, la majoria de gent que expressa de manera desacomplexada un antisionisme radical, no te ni idea de la Partició del 47 ni d’altres detalls històrics. De vegades, sembla una opinió de tendència o, pitjor encara, un mal ancestral i profundament instalat en l’ imaginari col.lectiu.
    Us faig arribar una reflexió que vaig llegir fa uns mesos a la revista La Tecla eñe, de Buenos Aires (no ens passa només aquí!):
    http://lateclaene.wix.com/la-tecla-ene#!con-quin-hablar/c1wjf

  15. Vagi per endavant que Mathew Tree pot dir el que vulgui, només faltaria. Però que li donem tanta expectació a les seves opinions no deixa de corroborar que els catalans continuem sent una mica provincians. I carrinclons. Com que Tree és britànic sembla que tingui més raó que si fos estrictament català. Com que, a més a més, Tree ha volgut ser català i sembla que s’estima la nostra cultura, aleshores ja beneim tot allò que diu.
    Jo no vull entrar en el fons de la qüestió, el debat sobre si som antijueus o antiisraelians. Però em preocupa aquest provincianisme. Tree pot opinar el que vulgui sobre el conflicte entre Israel i Palestina, però realment té prou coneixements per involucrar-hi a l’esquerra catalanista? No voldria que passés com en el temps de la transició. En aquells anys van arribar a Catalunya molta gent de països llatinoamericans que fugien de dictadures brutals, molts d’ells havien estat torturats i empresonats. I quan van arribar aquí, majoritàriament es van posicionar en favor de l’esquerra que suposa el socialisme parlamentari. I tinc la convicció que això va fer molt mal. Com que som provincians, molts van pensar que el seu sacrifici per la llibertat en els seus països d’origen els legitimava per dir el que era bo en la fundació d’una democràcia a Espanya i a Catalunya. I era mentida. Aquells llatinoamericans eren revolucionaris als seus països, però aquí van apostar per l’esquerra menys compromesa. Ja sabem totes les traïcions que va fer el socialisme parlamentari, tant l’espanyol com el català, respecte a les idees igualitàries, cap al socialisme de debò, s’han converiti en els legitimadors del capitalisme neoliberal. Per tant, Mathew Tree pot opinar el que vulgui sobre el conflicte entre israelians i àrabs, però li demanaria que no hi barregi a l’esquerra catalana. O que abans especifiqui a quina esquerra es refereix perquè molt em temo que ell parla d’una esquerra acomodada que no es la d’uns quants catalans, que no és la meva.

  16. Exceŀlent article, Matthew, amb el que estic molt d’acord. Tot i el que t’han dit en alguns comentaris, trobo que has aconseguit un article objectiu i amb una informació ben palesa. Naturalment que hi ha més a dir sobre el tema, però considerant la llargària de l’escrit i que, per tant, no pot ser una tesi doctoral, el teu article resulta magnífic.

  17. Els mitjans de comunicació hi influeixen força. El darrer exemple el tenim d’ahir mateix: Al TN del migdia van parlar de la persecució de cristians per part de musulmans radicals a Iraq, Siria i tota la zona…el reportatge de l’inefable Joan Roura va acabar donant la culpa a Israel.

  18. Vides paral·leles:

    Espanyolistes: “No tenim res contra els catalans sinó contra els separatistes. Hi ha catalans que són contraris a la independència.”
    Judeofobs: “No tenim res contra els jueus sinó contra els sionistes. Hi ha jueus que són contraris a l’estat d’Israel”
    Espanyolistes: “Això de la repressió contra els catalans és un mite. En realitat es van beneficiar del franquisme. Mireu Samaranch, Porcioles, i molts altres. Després van aprofitar el mite per a fer llàstima i aconseguir la seva autonomia, i ara volen el seu estat, per a tenir el seu “cortijo” i poder governar d’acord amb els seus deliris.”
    Judeofobs: “Això de la persecució dels jueus és un mite. En realitat es van beneficiar del nazisme. Mireu com molts es van lliurar del camp de concentració. Després van aprofitar el mite per a fer llàstima i poder aconseguir el seu estat per a poder governar amb d’acord amb els seus deliris. ”
    Espanyolistes:”Els catalans són uns pesats, sempre amb les històries aquelles del 1714, la guerra civil,….Sempre victimisme. Com si fossin els únics que van patir repressió sota Franco! Si no els ha estimat mai ningú serà per alguna cosa!”
    Judeofobs: “Els jueus són uns pesats, sempre amb les històries aquelles dels progroms i l’Holocaust….Sempre victimisme, com si fossin els únics que van patir el nazisme!. Si no els ha estimat mai ningú serà per alguna cosa!”
    Espanyolistes:”Els catalans ara fan el mateix que feia Franco però al revès”
    Judeofobs: “Els jueus fan el mateix que feia Hitler però al revès”

      • Gràcies, m’oblidava d’afegir que una altra coincidència és l’existència de catalans i jueus amb prou autoodi com per a, més que en la crítica legítima, cauen en la condemna general del propi poble per a gaudi dels qui els voldrien veure derrotats.

        • Després de llegir “la Qüestió Jueva” de Karl Marx (jueu) queda clar que la llavor alemanya de l’antisemitisme estava arrelada en la societat abans que arribessin els famosos antisemites del segle XX.
          Marx, glossant els arguments del seu tutor filosòfic, l’ateu Bruno Bauer, insisteix que perquè el jueu arribi a l’emancipació no només ha d’abandonar el judaisme com a religió, sinó que després ha d’abandonar el judaisme com a forma de ser i d’actuar en la societat que ell ha transformat en burgesa amb tripijocs amb el Déu Diners. També diu que el cristianisme només ha d’alliberar-se de la seva religió, no així el judaisme, que té dues capes d’alliberament de superar.

          • Tampoc no cal llegir Marx per a saber que l’antisemitisme és anterior al segle XX.
            Els Marx eren jueus que van abandonar la religió per a fer-se cristians, cosa que potser te a veure amb aquest proselitisme de voler alliberar el món en nom de la seva veritat absoluta.

          • Ostres, lo de Marx no anava per tu, però m’he equivocat. Era per l’autor de l’article. Dir que l’esquerra és antisemita, com si fos nou d’ara, quan el pare del comunisme té aquest discurs és una mica “perogrullo “

          • En cap moment he dit que sigui representatiu, com tampoc has de pensar que tots el jueus estan a favor del que fa l’estat d’Israel. En fi, d’aqui uns anys s’estudiarà això com la conquesta de l’Oest. Per cer, saps una bona diferencia entre Catalunya i els jueus? que Catalunya esta a la seva legítima terra. Els sionistes no.

          • No, la paret aquella on preguen era on Mahoma deixava el camell i a dalt sempre hi ha hagut mesquites. Els jueus no hi tenen res a veure amb aquella terra, no.

          • Alemanya passa a administrar l’estat espanyol. Imagineu-vos que ara uns àrabs amb molts diners decideixen comprar terres i terres als alemanys, però en sòl espanyol perquè és molt barat. Alemanya és la que administra la finca i és la que decideix què vendre i a qui. Imagineu-vos que entre aquests àrabs rics comença a néixer la idea de recuperar Al- Andalus, ja que va ser seu durant VIII segles. Compren terres i terres i comencen a emigrar de forma massiva fins que decideixen crear un estat a la península; Catalunya inclosa, perquè també va estar sota domini àrab. És just? Si es legitima l’estat d’Israel, això també s’hauria de legitimar. Acceptaries que vingués l’ONU i dividís la península entre els regnes cristians del nord i Al-Andalus?

          • Si hem de donar la legitimitat pels estats que hi han governat tindriem que allò tenen més dret a reclamar-lo els turcs que no els àrabs. Quan ha existit “Palestina” com un terme més enllà del geogràfic? Posem que donem la raó al dret de retorn als “palestins” refugiats. Per què no l’haurien de tenir els jueus que van ser expulsats dels països àrabs entre els anys 30 i 40? Després de tot eren molts més que els “palestins” desplaçats.
            Això sense comptar que van haver jueus morts i/o expulsats d’Hebron, Tiberies, Jersualem,….en progroms ocorreguts en dècades abans que s’hi restablís l’estat d’Israel. I no eren jueus acabats de venir d’Europa, a Hebron (el nom d’aquesta ciutat tampoc deu tenir res a veure amb els hebreus, oi?) no en va quedar ni un i era gent que hi vivia des de feia segles i segles. Si ara n’hi ha jueus ressulta que són “colons il·legals”.
            A Jerusalem la majoria de la població ja era jueva a mitjans del segle XIX,….
            I finalment, des del primer moment es va parlar de fer dos estats amb el protectorat de Palestina (que incloïa el que ara és Jordània, Israel i els territoris ocupats), a Jordània el 80% de la població és palestina, Israel té una població barrejada on un 18% de la població és àrab (i hi ha àrabs a tot arreu de l’escala social, recordem a tall d’exemple que un jutge àrab va condemnar un antic president israelià per corrupció, no està malament), en canvi la Palestina àrab ha de ser “judenfrei”.

          • Nano, t’hi llueixes eh… No sé com llegeixes noi, però el que diu Marx és el que et servirà per no tornar-lo a titllar de Jueu: que ser jueu era (ERA!) tenir una posició econòmica i sobretot jurídica concreta en una societat tributària, i ell analitza i parteix de la variant feudal. I la tesi és: com que ser jueu és complir una funció jurídica que té unes conseqüències econòmiques lligades amb el desenvolupament del capital, en esdevenir (pel que sigui, en cap cas com dius tu per/gràcies/per culpa dels “jueus”) el capitalisme el mode de producció dominant, la funció jurídica tributària anomenada “judeïsme”, desapareix. Ep! Com desapareix la funció jurídico-econòmica tributària-feudal del cristianisme com de tota religió! En el cas, però del “judeïsme”, en el cas dels jueus, doncs, en Marx diguem que es permet fer la gràcia de fer la volta al tema i (val a dir) deixar ben desarmats als fanfarrons amb poca feina que us feu dir Jueus i us erigiu en repartidors de “judeocitat”, constatant que el problema jueu queda automàticament resolt des del moment que la societat, tota, es converteix al judeïsme, és a dir que assumeix massivament la funció econòmica (i en part jurídica, tot i que en aquest camp no tant, donada la revolució política que comporta, etc.) que fins el moment havien complert una gent que,per acomplir-la, eren anomenats jueus. Heus-ho ací.

            Amb l’abolició del feudalisme i el triomf del capitalisme queda doncs així resolta la “qüestió jueva”. La que no queda resolta és la “qüestió dels autocomplaents”, que es creuen de posseir una mena de do diví de classificar el món segons la seva religió de despatx, de laboratori, “de pot” si voleu dir-ho així, falsa, artificial, inventada, farsant o fins diria que academicista, burocràtica o de decret, en els jueus i els no-sé-qui-més… Els autocomplaents que es creuen tenir aquest do que els fa parlar d’Holocaust a uns fets sembrats de prejudicis (el primer i més clar, evidentment, és el de prejudicar de “jueu” a qui interessa, el 2n és considerar especial aquella violènica, d’especial aquell cas, quan a Alemanya es va assassinar el 8,69% de la població durant tota la guerra -entre suposats “jueus” definits com a indefinits -vaja, aquesta definició vague i estranyament forçosa que es fa servir i ningú sap ben bé- i d’altres -gitanos, comunistes, etc., etc.- i a Catalunya, durant la Guerra Civil, només comptant les morts perpetrades pels franquistes, la xifra de víctimes suposa en relació a la població catalana d’aleshores un 10%. Carai eh, Matthew i companyia!) i que van de sobrats repartint targetes de si aquest és jueu i aquell és ateu, encara que no ho sàpiguen. Una vegada ja em va passar de petit. Una companya de classe em va escometre amb: -Tu ets ateu, oi Sumeri? (I jo, amb 9 o 10 anys que recordo que tenia, li vaig contestar:) -Jo no sóc res: ets tu que tens un problema!

        • Palestina, dins de l’imperi Otoma, perteneixia a la provincia de Siria. Va ser europa i els estats Units qui varen dividir l’imperi com els va donar la gana, pero la realitat es que allà ja vivia gent i aquesta gent no eren els sionistes, que varen arribar, de la mà de la Declaració Balfour, al mandat britànic.

          • PD. El conseller del rei del Marroc i molst de l’alta esfera són jueus. Un árab no es sinónim de musulmà, un àrab pot ser jueu. Ser jueu no és pertenyer a una raça diferent. Tots el jueus del Marroc varen marxar amb l’ajuda d’Israel. Ningí els va expulsar i de fet encara tornan al Marroc. Una mitja de 250.000. Parlo del Marroc perquè es coneixement empiric

          • Si van trossejar les restes de l’Imperi Otomà com van voler llavors tots els estats ressultants són artificials, des d’Egipte a Irak, passat per Síria, Jordània, Líban,…però ressulta que només s’aplica això a Israel. Síria, de fet, considerava el Líban i Palestina com a territori propi. Mai parlaven d’un “estat palestí”.
            Una mica d’estadística aproximada dels jueus als països àrabs:

            1948 2002

            Algeria 140000 20
            Egipte 66000 50
            Iraq 140000 100?
            Líban 5000 70
            Líbia 38000 0?
            Marroc 285000 3500
            Síria 35000 120
            Tunísia 130000 1500
            Iemen 60000 500?

            Això sense comptar els que he esmentat abans dels expulsats d’Hebron i altres llocs. Aquests no tenen dret a retorn i indemnització? Els àrabs sí i els jueus no?

          • Es molt interesant parlar amb vosté, però estic cansat d’antrar a aquesta pàgina jaja si vols continuar per facebook, perfecte, sino, ha estat un plaer: La partició de l’mperi otoma no va ser amb esquadra i cartabó com a África. Els jueus varen arribar en masa a Palestina de la mà del mandat britanic. Els jueus dels paissos arabs, la majjoria, varen anar a Israel una vegada fet l’estat i no abans i mols d’ells varen sortir gràcies a Israel per tal de fer posible l’estat d’Isarel. Per cert, estic parlan de la legimitat de l’estat d’Isarel, no estic parlant que es tingui que destruir. Hi han generacions que ja han nascur allà.

  19. Ignorància voluntària per part de molts d’aquests -diguem-ne d’esquerres- o credulitat badoca davant una propaganda sistemàtica que no deixa lloc a ésser contradita. En tot cas, poca responsabilitat cívica, poc nivell.

  20. Afirma l’Oriol:
    ” la fundació d’Israel va ser un acte injust que, per si mateix, va desencadenar el conflicte”

    El conflicte es va desencadenar no aquí sinó 150 (o 500!!) anys abans amb la persecució i crema implacable dels jueus europeus i de la terrible i amarga constatació de no poder viure a Europa com ciutadans normals malgrat parlar català, portuguès, alemanys, rus o hongarès com les classes benestants i il·lustrades. Quan un fa una crítica (encertada o no) hauria de donar una alternativa. Aquesta seria que…? Es quedessin a Europa per acabar-los de matar tots? Que els enviéssim a l’Antàrtida o la Tundra Siberiana? Manca completar el raonament que és parcialment fals perquè talla el 1947 i no el 1933 amb la persecució implacable de tot el que fa ferum de jueu.

    També fa servir el nou terme “palestí” per referir-se als àrabs que viuen a Judea i Palestina, un mot nou que persegueix dir que “a Palestina hi viuen palestins i la resta són nouvinguts”. Fins no fa gaire tots els cronistes del món (també els àrabs) parlaven dels `”àrabs i els jueus de Palestina”. Els àrabs de Judea i Palestina a més de no haver tingut mai en la seva història cap estat (cap problema ni això ha de ser cap impediment per tenir-ne un! Eslovènia, per exemple, no n’han tingut mai i ara en tenen un que els funciona oli en un llum!) pertanyien a Egipte (Gaza) i Jordània (CisJordània). Sobta que ara no demanin de retornar a…els estats als quals havien pertangut abans de ser conquerits per Israel en repel·lir un atac…dels àrabs (de tots ells: Síria, Líban, Jordània i Egipte).

    I sigui com sigui Israel està disposat a reconèixer un estat dels àrabs “palestins”…però i el però és molt important a la part de la negociació (per ser precisos al 50% de l’altra part que s’asseu a negociar) hi ha un partit que…els vol fora! Aniquilats! Sense terra i clar, són jueus però no pas burros. És un cas molt diferent del nostre. Nosaltres podríem argüir que les fronteres futures es tracessin pel Cinca i no pel Noguera Ribagorçana o Segre però…cap català o basc demana que Espanya desaparegui. La meitat de “Palestina” vol això: que Israel desaparegui i, és clar, més enllà de l’error o l’encert d’enviar els empudegats cap a Terra Santa…ara cap, gairebé cap país del món està disposat a permetre l’extermini del seu estat (on el 20% són àrabs que no volen ni sentir a parlar de marxar a “Palestina”). Això és un roc en la sabata en la negociació: una de les parts vol exterminar l’altra (no tota però la que controla Gaza).

    I després hi ha la terrible constatació: 2 morts a Israel porten 100.000 persones a desfilar pels carrers i 100.000 morts 50 km nord-est enllà comporten el silenci absolut…Paradoxes de la vida. No els importen els morts sinó QUI els executa. Aquesta és la trista realitat de la nostra “esquerra” caricaturesca i de consigna irracional.

  21. M’afegeixo als decebuts per l’article. Espero d’un text de Matthew Tree (o esperava, fins ara) un mínim de rigorositat. I les limitacions de l’espai no són excusa. El text breu no és pas sinònim d’elevació perversa d’anècdotes a categoria ni de generalització sense matís. Tots tenim prejudicis i posicionaments previs en molts assumptes (especialment, com demostra la tirallonga de comentaristes, al voltant de l’etern conflicte Israel-Palestina), però, insisteixo, un mínim de rigor és sempre esperable i, en el cas d’un autor consolidat, exigible.

    El text de Tree és, en essència, una mera reproducció dels tics i tòpics sobre els -Pilar Rahola dixit- “sospitosos habituals”, “pijoprogressistes”, “l’esquerra bonista” i, de retruc, una perpetuació de la més malvada de les associacions ja arrelades en bona part de la intel·lectualitat catalana més mediàtica: antisionisme = antisemitisme.

    A finals de l’any passat vaig gosar ficar cullerada a aquest espinós tema, però des de l’anàlisi d’una altra mena de nostrats “sospitosos habituals”: el triangle catalanisme-liberalisme-sionisme. Elaborat des d’una -no oculta- ideologia d’esquerres, el meu post, crec, però, que està mínimament documentat i aporta la humil experiència de qui ha conviscut amb la realitat israeliana en un parell d’ocasions. Tot i amb això el vaig haver de titular “Amb peus de plom”, perquè és precisament el que necessites quan abordes un tema pel qual pots ser qualificat d’antisemita a partir del tercer o quart mot:

    http://rogervilalta.wordpress.com/2012/10/31/3143/

  22. A mi em sembla que el Matthew ens convida a informar-nos millor i a evitar opinions viscerals i prejudicis sobre una qüestió si més no complexa. El debat que ha suscitat l’article, doncs, és bo. El que no entenc és l’agror d’alguns comentaristes.

  23. Estic totalment d’acord amb el fons que transmet aquest article. Jo també em considero d’esquerres i és veritat que hi ha un sentiment que jo entenc majoritari entre la gent d’esquerres (si més no l’entorn que jo conec) que es posiciona “en contra”, no ja de l’estat d’Israel, sinó del “jueus” de manera completament acrítica i descurada amb el llenguatge.
    Els catalans tenim molt en comú amb els jueus, salvant les distàncies. El mateix Espriu n’establia el paral·lelisme quan es va crear l’estat d’Israel, en va parlar i els seus textos així ho demostren.
    D’altra banda, és evident que també tenim en comú amb el poble palestí, com a poble oprimit que és.
    A tots dos bàndols hi ha extremistes amb qui no combregaria cap demòcrata d’esquerres, i ha tots dos bàndols hi ha gent amb qui ens entendríem. No hauríem de reproduir nosaltres el seu conflicte divindint-nos en “a favor i en contra”, cal assenyalar les injustícies allà on n’hi ha.
    L’article és encertat perquè dóna peu a una discussió necessària en l’esquerra catalana però cal fer el debat des de posicions al més desapassionades possible.

  24. Dear Sir
    A great article on a very delicate topic. I enjoyed reading it but I am also impressed by the thoughtful and informed comments from some of the other readers. Usually when the subjects of Israel and Palestine come up they tend to bring out the most unsavory of “commentators”.
    A timely article so soon after Mr Mas’ visit to Israel.
    Regards

  25. Opino que l’article és, en general, encertat i positiu. Opino que és, en general, ponderat i obert, admetent matisacions i objectius o potencials aspectes contraposats.
    Em sorprén que alguns (no tots) comentaris contraris a l’article no manifesten, en general, una opinió, sinó (alguns especialment) un judici de valor, unes interpretacions, etc., que extralimita (0 s’extralimita), atribuint elements personals, professionals, etc., i que ho fan, opino jo, gratuïtament i, talvegada, greujants pel que fa a la persona de l’articulista.
    Opino que, en favor del rigor degut, alguns comentaristes haurien hagut de contenir algunes parts dels seus comentaris, limitant-se (no extra-…) a l’estricte tema de l’article.

  26. I estic d’acord, parlar clar es important , recordo quan el diumenge de rams ens animaven a picar a terra amb les palmes cridant « a matar jueus »educacio nefasta ,moral indecent

  27. Certament és molt d’agrair aquesta divulgació sobre la realitat d’Israel i els complexes d’una certa esquerra nostrada, curulla d’arquetips i etiquetes, i no només en això.
    Ja fa alguns anys vaig ser a Israel, i encara conservo la bona sensació de copsar un país endreçat i racional.
    No puc afirmar que sigui un especialista, però pel que he llegit i vist físicament, la complexa i diversa societat israeliana gestiona prou correctament una situació de convivència altament complicada.
    El problema potser prové, i ho dic des de la còmoda distància amb que el contemplo, de la visió milenarista o transcendent que tenen alguns dels actors del conflicte, que els converteix en irredempts. Al final, els sector més combatius i fanàtics són els més lligats a la religió, qualsevulla que en sigui. Jo crec que aquest factor és més significatiu que el purament nacional o territorial, per molt que els cartesians que som nosaltres (bé, el Sr. Tree, que prové de la cultura anglosaxona, potser no, però els que hem begut de la cultura francesa, segur que sí) sempre anhelem una explicació amb paràmetres coneguts, que ens doni sensació de confort intel·lectual.
    Una manera com una altra de donar sortida a l’arrogància de qui es creu en possessió de la veritat.
    Repeteixo, moltes gràcies, Sr. Tree, per la seva esbandida mental. Ens fa molta falta.

  28. No entrare a discutir el contingut d’un article clarament esviaxat, gairebé obscè, ja refutat clarament per Josep Valls, pero si que em preocupa la deriva que s’albira desde fa un temps en certs sectors del catalanisme que pretenen associar Catalunya amb Israel… si la independencia de Catalunya consisteix en ser una mena d’Israel del sud d’Europa… VIVA ESPAÑA!!!!

  29. Tot el que dius és molt coherent amb un exel·lent llibre de J.B. Culla . Un artcicle brillant. Ha estat un plaer llegir-lo.

  30. Sempre és més fàcil apuntar-se a un corrent de pensament ( o millor dit, de prejudici), sobretot si és molt propi “dels teus”, que informar-se i reflexionar. Palestins i israelians ténen un conflicte molt gros. Tan bèsties han estat els uns com els altres. I si uns ho han estat una mica més o una mica menys que els altres, no és el que compta. El que compta és que la gent innocent pateix, i per tant el que cal és trobar la pau, no té sentit un sol mort més, ni un agressió més, ni un insult més.

  31. Matthew Tree, ara com al seu llibre “Negre de merda: el racisme explicat als blancs” (Columna), del tot encertat.
    Ens cal un discurs tan assenyat i arrauxat com el d’en Tree en temes cabdals com aquest, per desemmascarar l’atàvica mollor que sempre ha definit la nostra nació. Sí, els castellans tenen raó: som molls. I l’antídot contra la mollor és la dignitat, no pas l’arravatament. Genial Tree! I per als maniqueus: Israel mereix tantes crítiques com Palestina, però sense caure en el parany de l’antisionisme. Critique Israel molt més que no vosaltres, però d’això a dir-me antisionista, si us plau, no cometré aital despropòsit ètic.

  32. No sé si el tema va tant lluny com exposa en Matthew Tree. Jo entenc que la crítica que es fa a Catalunya sobre l’estat israelià és simplement per aquesta ocupació cruel i injustificable que també diu literalment a l’article. I segurament és així perquè com a catalans això de les ocupacions per part d’un altre estat no ens fan gràcia i perquè des d”esquerra es té més sensibilitat cap a les persones explotades i oprimides (de color que siguin, de la religió -si la tenen- que sigui, etc) No hi veig res més.

  33. HOLA A TOTHOM. M’HE CANSAT DE LLEGIR POC DESPRÉS DELS COMENTARIS D’EN JOSEP VALLS AMB QUI VEIG QUE COMPARTEIXO L’OPINIÓ. ARA BÉ, JO EM PREGUNTARIA (PER TOTS PLEGATS): QUÈ VOL DIR SER JUEU? La veritat, a mi que m’ho expliqui algú… Perquè fins ara… Una religió? Ah… I? Una raça? Ah… Una què? Raça. Raça. Raça… Que m’expliquin què és una raça. Guaiteu, tots els gats alabaus, aquests defensors del colonialisme religiós de laboratori, que m’expliquin què carai és una raça, o abans encara, què carallot és ser JUEU. Aleshores seguim. Perquè a veiam… Català, és qui parla català. Alemany és qui parla alemany. (Abstingueu-vos de comentar res els que m’hagueu d’il·lustrar amb tesis barroeres sobre catalans que no parlen català o austríacs o suïssos que no són alemays -i sí, ja sé que els nazis consideraven Àustria Alemanya, etc… -que pesats!-). Gràcies.

  34. Gràcies, Matthew.
    Ser d’esquerres no vol dir NO ser estúpid.
    Ser d’esquerres, a casa nostra ha representat, entre altres, acceptar el pacte Hitler/Stalin, acceptar l’assassinat d’Andreu Nin, i propiciar la caiguda de Comorera en mans del franquisme.
    Ser d’esquerres sovint vol dir demanar la llibertat del poble palestí (o saharaui) però no la del poble català: aplicant els mateixos arguments d’aquests “progres” d’opereta mai es justificarà un estat català !
    Tornant al tema jueu, mai no s’ha tractat seriosament acasa nostra. Unes dades:
    1.-Palestina estava despoblada, excepte nuclis urbans, fins el final de la Ia guerra mondial (heu llegit els “Set Pilars de la Sabiduria?)
    2.- Palestina també comprenia el que ara s’enten com a Jordania.
    3.- Veient aixó, i el que els nazis van fer, la ONU va decidir el que va decidir. Cal dir que quan entraven a Palestina 750.000 refugiats jueus, en sortien 780.000 àrabs, a instàncies dels seus col·legues de la lliga àrab.
    4.- Amb perspectiva històrica, viu més segur, i amb més llibertats democràtiques, un àrab (cristià o musulmà) a Israel que als “Estats Germans”
    5.- Com tracten els països musulmans a les dones, als palestins, o a les seves minories ( drussos, kurds, cristians…) ?
    Si encetem un debat, fem-ho amb dades serioses, sense falses etiquetes morals de progresisme.
    Parlem de fets, amb dades, i acceptem una discusió amb arguments i tolerància.
    Gràcies de nou, Matthew.

  35. A l’atenció de Matthew Tree i als judeïstes,

    Ja ho deia Marx a “La qüestió jueva” que ser jueu era (ERA!) tenir una posició econòmica i sobretot jurídica concreta en una societat tributària, i ell analitza i parteix de la variant feudal. I la tesi és: com que ser jueu és complir una funció jurídica que té unes conseqüències econòmiques lligades amb el desenvolupament del capital, en esdevenir (pel que sigui, en cap cas com dius tu per/gràcies/per culpa dels “jueus”) el capitalisme el mode de producció dominant, la funció jurídica tributària anomenada “judeïsme”, desapareix. Ep! Com desapareix la funció jurídico-econòmica tributària-feudal del cristianisme com de tota religió! En el cas, però del “judeïsme”, en el cas dels jueus, doncs, en Marx diguem que es permet fer la gràcia de fer la volta al tema i (val a dir) deixar ben desarmats als fanfarrons amb poca feina que us feu dir Jueus i us erigiu en repartidors de “judeocitat”, constatant que el problema jueu queda automàticament resolt des del moment que la societat, tota, es converteix al judeïsme, és a dir que assumeix massivament la funció econòmica (i en part jurídica, tot i que en aquest camp no tant, donada la revolució política que comporta, etc.) que fins el moment havien complert una gent que,per acomplir-la, eren anomenats jueus. Heus-ho ací.

    Amb l’abolició del feudalisme i el triomf del capitalisme queda doncs així resolta la “qüestió jueva”. La que no queda resolta és la “qüestió dels autocomplaents”, que es creuen de posseir una mena de do diví de classificar el món segons la seva religió de despatx, de laboratori, “de pot” si voleu dir-ho així, falsa, artificial, inventada, farsant o fins diria que academicista, burocràtica o de decret, en els jueus i els no-sé-qui-més… Els autocomplaents que es creuen tenir aquest do que els fa parlar d’Holocaust a uns fets sembrats de prejudicis (el primer i més clar, evidentment, és el de prejudicar de “jueu” a qui interessa, el 2n és considerar especial aquella violènica, d’especial aquell cas, quan a Alemanya es va assassinar el 8,69% de la població durant tota la guerra -entre suposats “jueus” definits com a indefinits -vaja, aquesta definició vague i estranyament forçosa que es fa servir i ningú sap ben bé- i d’altres -gitanos, comunistes, etc., etc.- i a Catalunya, durant la Guerra Civil, només comptant les morts perpetrades pels franquistes, la xifra de víctimes suposa en relació a la població catalana d’aleshores un 10%. Carai eh, Matthew i companyia!) i que van de sobrats repartint targetes de si aquest és jueu i aquell és ateu, encara que no ho sàpiguen. Una vegada ja em va passar de petit. Una companya de classe em va escometre amb: -Tu ets ateu, oi Sumeri? (I jo, amb 9 o 10 anys que recordo que tenia, li vaig contestar:) -Jo no sóc res: ets tu que tens un problema!

    Que pesats amb un tema resolt teòricament, filosòficament, ja al segle XIX! Parleu clar: que us sedueix la idea de l’artificialitat, de poder colonitzar i tirar endavant un projecte aliè a tot i a tothom i que us impressiona la imposició i al violència amb què els vosres déus anglesos d’Amèrica l’apliquen? Molt bé… doncs viatgeu al plató Israel i no us perdeu les pel·lícules del tema i els llibrets per llegidets, que no tindríeu opinió.

    Atentament,
    Sumeri

  36. An eye for an eye blind everybody.

    En qualsevol ètnia, nació, religió o condició social, hi ha gent que efectua feines en favor dels seus congèneres i gent que només mira la seva conveniència, trepitjant l’ull de poll dels altres.

    Però és preocupant l’obsessió de l’Israel actual per eliminar els seus veïns, de la mateixa forma que des d’Iran s’ha afirmat que es vol destruir Israel.

    Em preocupa la insistència de Binyamín Netanyahu en atacar Iran, arguïnt que aquest estat pot tenir la bomba atòmica. El primer que diria als iranians és que, si llencen una bomba atòmica sobre Israel, els vents radioactius dominants d’oest a est aniran a raure precissament sobre l’estat agressor. Seria com pixar de cara al vent.

    També podria donar-se el cas que, si hi hagués una guerra entre Israel i Occident contra Iran, llavors el bloqueig de l’exportació de petroli de l’Àsia Sud-Occidental forci a la Xina a marxar contra els seus veïns, fins lluitar sobre les potències fins llavors enfrontades. Els antics enemics jueus i àrabs esdevindrien llavors aliats i es penedirien d’haver-se atacat abans. Recordem que el Japó va atacar Pearl Harbor quan se li va negar l’accés al petroli i l’acer dels Estats Units.

    Quan més poder es té, la responsabilitat és més gran. En aquests moments, una minoria de persones que ha acumulat un enorme poder econòmic titella el món, amenaçant de dur-lo a la seva autodestrucció. I hem de reconéixer que, entre aquesta elit econòmica, bona part són persones d’ètnia o nació jueva.

    Potser un dels problemes més grans d’aquesta elit majoritàriament jueva és que, a partir del segle XIX, ha oblidat l’espiritualitat que compartia amb els seus connacionals, i s’ha abocat a un progrés exclusivament basat en una ciència i una tècnica infraanimals. És una errada que ara comparteixen amb els cristians, que van errar el camí des de Constantí.

    Probablement, si no haguessin estat els banquers jueus, una altra ètnia hagués ocupat el seu lloc. Lògicament, en un món on les diferències econòmiques s’eixamplen, hi ha gent que odia el més rics i poderosos, i com entre els més rics i poderosos hi ha un grup destacable de jueus, llavors aquesta gent associa poder i riquesa amb el judaïsme.

  37. Gairebé tota l’esquerra catalana i europea és anti-sionista i antisemita. Hi ha un goig irracional i visceral en atacar Israel que entronca amb una llarga i històrica tradició antisemita.

    Malauradament, Catalunya, tant si és de dretes com d’esquerres, és un país antisemita (i anti-sionista) per una poderosa influència intel·lectual i cultural provinent de l’esquerra francesa (majoritàriament) que tant ens ha influenciat.

    I això és una tragèdia perquè són tantes les coses que compartim catalans i jueus, tants vincles encara per descobrir, a banda d’un tarannà molt semblant.

    Llàstima, perquè els jueus són cosins-germans nostres. Perquè d’ençà l’expulsió de la península, Catalunya va quedar orfe de la seva cultura i empenta. I nosaltres encara avui continuem ignorant el transcendental llegat jueu que deixaren a casa nostra i que hauria d’ésser un patrimoni valuós de primer ordre. Sóc dels que pensa que si Israel cau, nosaltres serem els següents.

    La Catalunya del S.XXI hauria de recuperar els lligams amb Israel, demanar-los de tornar a “casa” seva. A Catalunya, els jueus serien invencibles, i el catalans, imparables.

  38. Muy buen enfoque Mathew,creo que es tal cual. par ilustrar con otro ejemplo te copio un a reflexion acerca de un articulo de Gianni Vattimo que publica la revista “La maleta de Port Bou” , que ejemplifica perfectamente lo que dices por la postura que implica su publicación aqui:

    Cronica de un desencanto:

    Veo, como la revista literaria y de pensamiento La Maleta de Portbou, que en su nombre homenajea a Walter Benjamin, dirigida por Josep Ramoneda , publica en su nº 2este artículo de Gianni Vattimo: “Como me convertí en antisionista.”

    http://www.lamaletadeportbou.com/articulo/como-me-converti-en-antisionista/

    (Lo siento , no sale el articulo completo)

    Si,cómo no,no podia faltar una definicion,o toma de posición aparentemente imprescindible acerca de Israel,por lo visto siempre nodal en la definicion de la politica mundial, habiendo tantos y tantos otros temas ,conflictos o desastres internacionales.

    Asi como en los años 50 hubo intelectuales españoles o catalanes, de avanzada , que veian en el secuestro y posterior juicio a Eichmann pruebas del mal obrar de el nuevo estado , salido de la hecatombe mundial y tras la perdida de tantos hijos de su misma fe o al menos tradición, hoy dia sigue habiendo intelectuales como Vattimo que se empeñan en criticas similares, al menos en su fondo.

    Siendo como ha sido que fue básicamente el sionismo quien le dio vuelo,esperanzas y concrecion al empeño y al sueño de ese pueblo vituperado y perseguido, de buscar una tierra de refugio y a la vez de construccion nacional en la que guarecerse del maltrato sempiterno que le dedicaran durante siglos las sociedades europeas,uno se pregunta que esconde el enunciado de Vattimo.

    Desde la misma ilustración del articulo , adonde se ven el muro y edificaciones solo incide en un aspecto controvertido de lo que hoy es Israel, sin referir todo lo que de increibles logros conlleva su existencia.

    Si se tiene en cuenta desde que posicion de opresion , persecusiones y discriminaciones europeas(muy anteriores al Holocausto) arrancan los esfuerzos continuos ,sacrificios personales y colectivos,de construccion y apuesta de futuro, para llegar a convertir Israel en lo que hoy es. De todo ello es imposible deslindar el rol que tuvo el Sionismo.

    Cuando vemos como Vattimo y otros intelectuales solo parecen considerar el punto de vista de los judios no sionistas(Pappe etc,etc) , que los hay y con todo derecho, pero no representan la unica corriente ni punto de vista.Ahora si, resultan ideales para fortalecer sus propios prejuicios, contra ese estado que se empeñan en presentar como hijo “no deseado” (por ellos) de la Shoah.
    Uno no puede sino sorprenderse de la persistencia de los prejuicios antisemitas que hoy se disfrazan de “antisionistas”, pretendiendo alto vuelo del intelecto escudandose en algunos intelectuales judios como carta de presentacion de su propia “amplitud o apertura ” de analisis,cuando en realidad tienen la estrechez del propio prejuicio y estrechez analítico que les aprisiona .

    Asi es si en los 50 desde aqui se les pedia a esos judios recien salidos de la locura de los campos europeos que no volvieran a ejercer de jueces otra vez (si, refiriendose ni mas ni menos que al famoso juicio de hace 2000 años que desemboco en la cruz, semieterna acusacion tan vigente aun en los 50 y aun hoy no abandonada del todo pese a Juan XXIII),hoy vemos,como a los que gracias al impulso y el ideal Sionista construyeron esta nacion que merece tanto elogios como criticas , como cualquier vecino,se empeñan solo en la negacion y la deslegitimacion de sus logros y de los ideales que le permitieron forjarse como tal.

    Lamentable artículo y lamentable inclusion de Vattimo con esto .

    Como ejemplo de cómo va evolucionando este “pensador”valen estas notas de declaraciones suyas, en un reportaje, usa dialécticamente el recurso de volver a dar credibilidad al tremendo libelo antisemita de Los protocolos de los sabios de Sion.Si bien lo usa como un recurso en una polémica es curioso que busque ahí apoyo a su postura,curioso y elocuente .

    http://sergiodicorimodiglianji.blogspot.com.es/2011/06/la-grande-lezione-di-pisapia-e-vendola.html

    10). Il filosofo Gianni Vattimo ha recentemente scritto che “sto rivalutando il valore dei protocolli dei Savi di Sion e sto cominciando a pensare che esista per davvero una congregazione clandestina di potenti ebrei che controllano il pianeta e che forse questa storiella della Shoah va rivista, e soprattutto rivisitata”.

    Ya en 2011 declaraba Vattimo , que” no habia razon en el mundo para sostener al Estado de Israel”
    Ver aquí:

    http://www.cub.it/article/?c&id=5062

    En fin,dejo constancia de este desencuentro, entre el interes genuino que me provocó el ver esta revista en la libreria, encontrar autores de interés ,y lo que generan pensadores como Vattimo.
    Volver a encontrar, esta aparente necesidad de “cubrir” este monoconflicto mediatico de ya tantos años ,como si asi hubiera alguna credencial de tocar el tema de lo “internacional”,y acudir para ellos a una gran fuente incesante de prejuicios,una pena.

    Cómo me convertí en antisionista | La Maleta de Portbou
    http://www.lamaletadeportbou.com
    © Juan Carlos Tomasi

  39. Oh yes! Bim bam, bum!!!

    Amigues, me disculparan por escribir en castellano? No escribo bastante bien en Catalan para arriesgarme sorry.

    Un gran gracias a Matthew y a la mayoria de los comentaristas. Hace tanto bien leer palabras lucidas e informadas sobre este tema.

    Pues es verdad que la religion antisemita/antisionista es muy difundida por aqui, como forma inconsciente de seguir observando el mundo a traves de las mismas gafas que usaron los tatarabuelos dogmatizados por la Iglesia de estos wannabes justicieros de las universidades locales.

    Me acuerdo en la plaza Catalunya okupada, durante la linda rebelion de hace un tiempo, una asemblea de devotos tragando el infame discurso de propagando servido por un ambajador del Hamas, reescribiendo toda la historia del Medio-Oriente con un mensaje adaptado a su auditorio: Judios=mentirosos diabolicos, Palestinos=martires angelicales. Y los “progresistas” se lo tragaban todo! Hasta que un par de emocionados incordios vengan a sonar el despertador y a desvelar el tinglado.

    Gracias por sacudir el falso consenso!

  40. Not a bad article, sort of on the short side, but it helps to keep focus on the issue at hand.

    Not much to add other than some personal input, especially towards Josep Valls, who is the poster boy of the idealistic hypocrite.

    I would be considered a “leftist” in Israel, but I have my own opinions that do not necessarily align with the leftist ideology, not here and not in the EU.
    With that said..

    The “cruel” occupation is the direct result of Arab aggression towards Israel.
    Nearly every Catalan who supports independence will shout off the top of his lungs that every people has the right for self determination, after all, they are fighting (in a very different way) for their own independence, but all this talk about self determination flies out of the window when it’s Israel’s turn, or rather, the Jews, to exercise the same right.
    Suddenly it’s not okay, because people live here, as opposed to Catalonia, where 100% of the citizen are Catalan, oh wait, they’re not.

    The talk about ethnic cleansing has always confused me, because statistically, it had never occurred in Palestine/Israel, not even when you take into account all the wars we’ve been through, as opposed to Europe, where ethnic cleansing really took off, yet Israel is being judged here.

    The conflict has two fronts, as I see it, the first one is here, in Israel/Palestine, and in second one is in the rest of the world, not tied to any particular location.
    Both fronts fuel each other and keep it going, instead of using the international stage to promote peace, there are people like Josep Valls who spit nonsense and promote hatred.
    He says Israel is a racist state, yet he ignores the fact that Israeli-Arabs have the same rights as “Jews”, he ignores the fact that gentile folks like me have the same rights as well, he ignores the fact that the Palestinians are in no way Israelis, and are not entitled to any rights in Israel, just like Mexicans or Brazilians aren’t entitled to anything in the United States, or Spain.

    I called him an idealistic hypocrite precisely because of this, he has all these ideals, that racism is wrong, and he opposes racism, yet he turns a blind eye to the racism shown by the very same people he defends, the Palestinians.
    He talks about racism in Israel, could he please elaborate on the rights of Israeli citizens in Palestine? There are none, as it should be, because we are not Palestinians.

    Like I previously stated, there are issues which which I do not agree, like administrative sentences, or curfews, or night time raids, but this is simply the reality imposed on both our nations because of Arab aggression.

    If you analyze it, you would not NEED any of those “racist” things like checkpoints and curfews if there was no legitimate danger of violence.
    On the other hand Josep would say there would be no violence if Jews weren’t here to begin with.

    Now, who makes more sense?
    I propose to stop violence by Palestinians, which in turn would stop Israeli violence.
    He would propose for Jews to go back to the black hole they came from, thus making Palestinian violence unnecessary.

    Who’s the racist here?

  41. Oriol: dius que Si no fos tant dramàtica la situació em posaria a riure. Impossible amic. Els “Palestins (i tots els paisos àrabs de l´entorn) MAI MAI MAI dels mais voldran per veins als jueus. Hi ha massa diferència cultural i més ara que han tornat a CASA SEVA (després de dos mil anys sense haver tingut ni un analfabet en tot aquest periode) amb tot el bagatge cultural i tècnic occidental, l´ENVEJA és la mastressa de tot aquell entorn amarat de religió aclaparadora i visió endarrerida com a mínim en 500 anys. La SANA ENVEJA et fa lluitar i espavilar-te. L´ENVEJA mal controlada pot ser nefasta i t´allunya de qualsevol pacte.
    I aquesta diferència cada dia es va fent més abismal.