L’amor i l’odi fraternal, a escena

13.11.2014

El Teatre Tantarantana ens presenta una dissecció de les relacions humanes a través del lligam entre tres germans que s’estimen i no es suporten a parts iguals. Absentée, de Denise Duncan, es podrà veure fins al 23 de novembre.

Absentée de Denise Duncan | Foto: Teatre Tantarantana.

Absentée de Denise Duncan | Foto: Teatre Tantarantana.

La direcció del Tantarantana segueix apostant per les companyies joves. La segona fornada, després de l’estrena de Fam Oculta, de l’Ignífuga, arriba amb Absentée, de La Pulpe Teatro, una formació fundada el 2011 que busca construir un punt de creació escènica partint d’idees i textos propis o d’autors contemporanis, segons les seves pròpies paraules.

Poden dos germans ser dos desconeguts? Han de tenir por l’un de l’altre? Què s’amaguen? Quins secrets han de compartir? Ho saps tot de la teva família? Compartir la sang és suficient per considerar-te afí i membre del mateix clan? Preguntes i enigmes que enterboleixen els lligams d’una reduïda nissaga familiar plena d’ombres i dubtes, i que els protagonistes, si volen sobreviure, necessiten que algú els destapi les capes ocultes i faci que la veritat sorgeixi de les catacumbes.

Qui desfà la madeixa d’aquesta història són els tres protagonistes: en Lluc (Salvador Miralles), en Pau (Moli Quetglas) i la Júlia (Marta Santandreu), els dos germans i la germanastra encarregats de clarificar els seus nexes i assentar la trama familiar. Les pors, les inseguretats, les febleses i els dubtes afloren al llarg de la trobada a tres bandes, enclaustrada en un espai únic –molt aconseguit- una nit d’hivern amb fred i pluja. L’escenografia és òptima per ajudar a crear l’atmosfera inquietant que caracteritza l’obra i serveix en safata el duel interpretatiu dels personatges: molt convincents, efectius i amb molt bona química interpersonal els masculins, més fluixa la interpretació femenina.

Un any després de la seva creació, la Pulpe Teatro ja va guanyar la Mostra de Teatre de Barcelona amb La seva òpera prima Està linda la mar. Una bona arrencada, doncs. Amb aquest espectacle, la Companyia, dirigida per Denise Duncan, que també exerceix de dramaturga, fa un nou pas en ferm per marcar territori i deixar empremta. De fet, el nom escollit per batejar la companyia (les “pulpes” –que ve de “pulpería”- en diversos llocs de llatinoamèrica són petites botiges de queviures on pots trobar de tot), és una perfecta al·legoria de sí mateixos: si les “pulpes” són un lloc de trobada, també ho és la formació en el sentit més ampli, des de l’origen dels seus membres fins al material amb el que es treballa.