La tele catalana no és normal

Que Xavier Garcia Albiol vulgui anorrear la cultura catalana no pot sorprendre ningú: el seu historial a Badalona i la seva manera de parlar traeixen que el líder del PP no només odia una cultura, sinó a totes. Però en les seves paraules contra TV3, qualificant (indirectament?) d’anormals els treballadors de la cadena, trobem una novetat important: les ganes d’acabar amb el català ja es poden defensar obertament sense haver de dissimular amb el cavall de Troia del trilingüisme.

Albiol té raó en una cosa. TV3 no és normal perquè, tal com les xifres demostren, és la cadena preferida pels catalans per informar-se, premiant una qualitat i pluralitat periodístiques que superen a bastament la competència. El clímax narratiu del procés que estem vivint ha fet que TV3 aconseguís a l’octubre els seus millors resultats en 10 anys, fet que, per definició, no té res de normal.

Però aquest èxit dels informatius és el revers lluminós d’una realitat magre. I és que la magnífica resposta de TV3 a la tempesta política que viu el país ens ha d’obligar a posar el focus en els límits de la cultura de masses catalana en l’era digital. A la graella analògica de TV3 les hores són limitades i cal triar: quan l’actualitat exigeix més cobertura política, es perden forces per fer sèries, websèries i videoblogs. La brutal –i benvinguda- oferta en altres llengües que inevitablement ocupa aquest espai ens ha de fer veure que, amb el model de televisió actual, el català no arriba a on ha d’arribar.

L’estat d’excepció pot durar més o menys, però el problema és estructural: si la televisió catalana no és normal és perquè, avui dia, “normal” és el que no es veu en directe. La normalitat són Netflix i Movistar produint sèries a la carta per al mercat espanyol i el monocultiu castellà que trobem a Youtube –a la intempèrie dels ajuts públics, no es pot culpar a ningú per triar entre els ingressos publicitaris d’una audiència de 500 milions contra una de set-. Per competir amb això TV3 tal com l’hem coneguda no és suficient, i 8TV està tan a prop de produir una sèrie de ficció en català com jo de fer-me monja de clausura.

La normalització lingüística en l’audiovisual que es va aconseguir en l’era analògica està retrocedint a causa de la disrupció digital. Sense que ens n’adonem, pot pujar una generació per a la qual la televisió en català sigui pura arqueologia. Per això, el perill de tenir polítics com Albiol i Arrimadas demanant el tancament de TV3 ja no és només que tinguin èxit, sinó que faci l’efecte que ja podem donar les gràcies pel que tenim ara, com si fos un punt mitjà acceptable. No: el més raonable seria multiplicar la inversió en televisió en català i, sobretot, garantir que aquesta inversió es dedica a nous formats pensats per als nous hàbits de consum. El que no és normal, és la situació actual i el futur que augura.