La sortida del laberint

19.12.2013

Què passa quan Catalunya trenca el seu model de desenvolupament i s’espanyolitza? Miquel Puig és un economista que fa temps que batalla, des de les pàgines escrites, contra un model de desenvolupament basat en allò que és més fàcil: el turisme. Coincideixo amb ell que aquest posar massa ous, i a sobre de poca qualitat, en una sola cistella no és un bon negoci. Ell ho argumenta amb totes les conseqüències que té aquesta opció sobre el mercat de treball (que es devalua) i sobre les expectatives del jovent (que no troben encaix en un entorn poc qualificat). Jo hi sumo la capacitat que té el turisme per a transformar a pitjor el paisatge, sigui natural o urbà: per a adotzenar-lo. Però, en fi, no entrarem ara en aquest debat, sinó en un de més profund, que l’abraça, i que Miquel Puig desenvolupa en un llibre molt interessant, La sortida del laberint. Que no és només la sortida de la crisi, sinó la sortida d’un model econòmic nefast que, afegeixo jo, trenca amb la tradició històrica catalana. I tinc al costat un segon llibre que ho rebla, també participat per Miquel Puig, al costat de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras: Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible.

Miquel Puig ha publicat 'La sortida del laberint' a Edicions 62

A vegades sembla que posar-se a llegir sobre models econòmics és molt confús, però no és el cas: estem parlant de models polítics, també, i d’història, i de futur. Avui ens hem de plantejar la llibertat per triar el tipus de país que volem. I això no es pot fer al marge de l’economia, com ens ha ensenyat aquesta crisi cruel. Doncs bé: Puig es pregunta per què, en una Europa castigada, només Espanya (amb permís de Grècia) té un índex esgarrifós d’atur. I va tirant enrere fins a arribar al model espanyol de modernitat, que agrupa tots els mals d’un país acostumat a manegar diner fàcil: desindustrialització, forta immigració, abandonament escolar degut a l’atracció immediata del mercat de treball i llocs de treball abundants però de poca qualificació, tot plegat sostingut amb la concentració excessiva de poder a Madrid —el mega-Madrid de la democràcia— i, afegiria jo, l’excessiva obediència a les necessitats del poder financer. Espanya és això.

La pregunta és què és Catalunya, en aquest context. I, tot i que el país manté, en algun plec del cervell, l’ambició d’excel·lència que li és marca de fàbrica, ens hem vist arrossegats al mateix model. Aquesta és la reflexió que ens cal. Pensem que, abans del 1714 i l’envestida brutal de Felip V, el model de Catalunya era Holanda, exactament el que diem avui. La supervivència d’aquest model marca l’empenta catalana fins a la segona ensulsiada, la del franquisme. És llavors que la “classe dirigent” canvia de signe i comença a fer quartos sota el dictat —mai tan ben dit— del general i els seus tecnòcrates, alguns catalans. I cal dir que és la “sociovergència” democràtica la que rescabala aquesta oligarquia catalana i la torna a convertir en classe dirigent, que ho havia deixat de ser. Dit d’una altra manera: la sociovergència va convertir el projecte de modernitat més excel·lència del catalanisme en un poti-poti en el qual també cabia l’especulació a l’espanyola. I la corrupció.

Quan llegeixes els dos llibres que esmento t’adones del temps que hem perdut, com hem espatllat el model català de convivència —que basa la integració en l’ascens social—, com hem tolerat que Espanya ens desvestís d’infraestructures necessàries per a la indústria; en fi, com ens hem allunyat, per comoditat i per timidesa política, del model històric. La capacitat corrosiva espanyola no és només lingüística o cultural, sinó que contamina també l’espinada del país, el seu model de progrés. Per tant, Com Àustria o Dinamarca ens torna a posar en el camí, ens n’explica els detalls, amb un estil contundent, clar i eficaç. Com diu Miquel Puig, ja no es tracta de ser els millors dels espanyols, sinó de ser, humilment, més bons europeus. Òbviament, en llibertat i amb Estat. Com els petits estats d’Europa, que són els més eficients, els que ensenyen els millors indicadors de qualitat.