La redempció de Jaume Fuster

14.05.2017

Dins dels actes de la Poesia al Verger de la Barcelona Poesia 2017, ha tingut lloc una lectura col·lectiva del poema inèdit de Jaume Fuster, Poema dit de la Redempció, que l’Editorial Meteora acaba de presentar com a novetat dins la seva col·lecció de poesia Mitilene, dirigida per Jordi Cervera. L’acte ha comptat amb la presència i les paraules de l’escriptora Maria Antònia Oliver, vídua de Fuster, i la presentació a càrrec del professor Àlex Martín Escribà, autor del pròleg i a qui devem la descoberta d’aquest poema inèdit entre el voluminós llegat literari de Jaume Fuster, que ha reivindicat l’autor i el conjunt de la seva obra.

Jaume Fuster

Per a la lectura íntegra del poema, Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando, directors de l’Editorial Meteora, han reunit un nombrós grup de poetes d’excepció vinculats a la col·lecció Mitilene: D. Sam Abrams, Anna Bou Jorba, Jordi Cervera, Antoni Clapès, Anna Cortils, Carles Duarte, Ernest Farrés, Gemma Gorga, Rafael Haro, Agustí Pons, Susanna Rafart, Ricard Ripoll i Jordi Valls Pozo, entre d’altres, que han posat veu i accents diversos al poema de joventut de Jaume Fuster. La lectura ha comptat amb l’acompanyament del saxo de Pau Sanchis, que ha evocat amb temes dels anys seixanata el context de l’època en què Fuster va crear el poema.

Jaume Fuster i Guillemó (1945–1998), de formació autodidacta però profundament culte i apassionat de la literatura en tots els seus gèneres, tenia vint-i-dos anys el 1967 quan va escriure Poema dit de la Redempció. El text poètic recull les impressions del jove autor al voltant de temes com la cultura, la literatura, la problemàtica social a la Barcelona dels anys seixanta, i d’altres que s’inscriuen en el terreny més personal del record de les vivències familiars de la infantesa, l’adolescència, l’experiència amorosa, les ambicions literàries i el posicionament i l’actitud vitals. Jaume Fuster hi manifesta la vocació d’escriptor, en aquells moments centrada en la poesia i que més tard orientà vers la narrativa, on excel·lí, encara que no hagi tingut mai un espai assignat en el cànon. Aquestes coses, a casa nostra, ja sabem com han anat i com van.

Des de l’inici del Poema dit de la Redempció, en el “Pròleg per a puristes i crítics”, Fuster hi reconeix la influència i el mestratge de la poesia de Gabriel Ferrater -a qui s’hi adreça com a “Mestre Ferrater”- per compondre la seva personal versió de l’In memòriam ferraterià. Al llarg dels vuit-cents trenta-un versos que componen el poema, Jaume Fuster hi va desgranant vivències partint del “dia plorós de novembre” en què va néixer fins als “vint-i-un anys i mesos / que fan gairebé, vint-i-dos”. Sobretot, però, Fuster hi confessa les seves inquietuds culturals i vitals, l’orientació ideològica i política, la consciència de classe, i l’admiració pels que reconeix explícitament com els seus referents: Ausiàs March, Verdaguer, Guimerà, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Miguel Hernández, Antonio Machado, Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba, Salvat-Papasseit, Rimbaud, Baudelaire, Villon…

Fuster es manifesta molt crític i no se n’està pas de carregar en versos apariats:

“contra el freturós, epidèrmic i fals
món dels pseudointel·lectuals
que encara belluga la cua
en esglaiadora corrua
per adquirir els llorers
ofrenats pels botiguers.”

Ni contra el “Noucentisme palès, /embolcallat pels diners / de la Banca Catalana!”

Poetes participants a la lectura de Poema dit de la Redempció, al cicle Barcelona Poesia

En el Poema dit de la Redempció, hi apunten ja, en suma, tot un conjunt de referents intel·lectuals, polítics i vitals, i de preocupacions temàtiques que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria i que la seva obra posterior va confirmar.

Com ens diu Àlex Martín Escribà, investigador i estudiós de l’obra de Fuster, en el pròleg, “Jaume Fuster, contra l’oblit”: “es tracta d’un poemari que cal entendre en el seu context, un llibre de joventut, si voleu, però tota una troballa que permet conèixer el primer contacte amb el món personal i intel·lectual de l’escriptor.”

Cinquanta anys després de ser escrit, se’ns ofereix ara l’oportunitat de llegir-lo gràcies també a la generositat de l’escriptora Maria Antònia Oliver que n’ha autoritzat la publicació, malgrat que, com ha revelat en la seva intervenció en l’acte de la lectura al verger del Museu Marès, aquest poema de joventut, afirma, no li agradava ni a Jaume Fuster, ni li agrada a ella; encara que se sentia, ha dit, molt satisfeta i contenta de la seva publicació. Ja se sap però que les obres, un cop publicades, en part, deixen de ser de l’autor i passen a pertànyer als lectors que les fan seves. En aquest sentit, la impressió que ha causat en els que l’han pogut sentir dit per aquest grup de poetes reunits al verger de l’antic Palau Reial és que, mentre el temps del migdia anava lliscant marcat regularment pel toc de les campanes de la catedral, se’ls ha fet curt com un sospir, i els ha captivat per la ironia que traspuen els versos i per la deliciosa frescor juvenil del poema. Ara és el torn, doncs, dels lectors de descobrir-lo i de rescatar de l’oblit el nom i l’obra de Jaume Fuster.

Avui nous recitals dins el cicle Barcelona Poesia. Consulteu el programa aquí.