La poesia vista amb ulls de nen

19.10.2015

El Festival nacional de poesia de sant Cugat ha arrencat oficialment amb un recital dirigit per Estel Solé al Teatre Auditori. Enguany se celebra la quinzena edició del festival, que es va inaugurar amb un pastís d’aniversari.

Un moment de l'espectacle | Premsa Sant Cugat

Un moment de l’espectacle | Premsa Sant Cugat

El pati de butaques del Teatre-Auditori de Sant Cugat ha estat transformat, temporalment, en una sala de cabaret. Les tauletes amb llum es reparteixen per la sala, que continua sent escalonada. Aquest canvi es deu al fet que l’espectacle de cabaret The Hole està instal·lat fins al novembre a la ciutat. Aquesta ambientació és, de fet, idònia, perquè el Festival nacional de poesia a Sant Cugat commemorava ahir quinze anys de vida; així, quan un personal ben vestit va haver repartit i omplert copes de cava, es va demanar un brindis de celebració a manera d’inici dels parlaments oficials a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i el conseller de cultura en funcions, Ferran Mascarell. El conseller remarcava la vigència de la poesia, apel·lant al seu “silenci intel·ligent”, citant una bona colla de poetes i recordant Montserrat Abelló i Francesc Garriga, que enguany tenen els seus respectius espectacles d’homenatge dins del festival.

Passats els parlaments de costum, es va donar pas a l’acte d’inauguració, preparat i dirigit per la poeta, actriu i dramaturga Estel Solé. Aquest acte s’havia preparat expressament pensant en els quinze anys del festival i es va optar per homenatjar la poesia catalana en si mateixa, en lloc de centrar l’espectacle en un poeta concret com fins ara s’havia fet. Per tant, una de les tasques importants a les quals s’havia hagut d’encarar Estel Solé a l’hora de preparar l’acte era la tria de poemes, d’entre tants i tants poetes que han contribuït a fer grossa la poesia catalana fins al dia d’avui.

L’espectacle començava amb un nen (Marçal Sàbat) preocupat per uns deures: la mestra havia demanat als alumnes que diguessin què era la poesia en cinc frases. Per sort, el noi no estava sol: les muses havien baixat a socórre’l, però no directament, sinó convidant-lo a fer un viatge per la poesia catalana. Engegats els motors, el trajecte començava amb música de Jordi Busquet, que va governar amb cura i molt bons recursos tot l’acte, i el cant encertat de Martina Tresserra. Acabada la primera intervenció musical, el nen es retirà a un racó a escoltar i així s’encetà un devessall de poemes recitats per la mateixa Martina Tresserra, Estel Solé, Carme Sansa, Ernest Villegas i Eduard Buch. La primera part es va dedicar a les generacions més joves, que van prendre el protagonisme de l’acte en un esforç d’ampliació de noms consolidats que s’ha d’agrair a Estel Solé. Hi hagué poemes de Mireia Calafell, Lucia Petrelli, Manuel Forcano, Josep Pedrals, però també Enric Casasses, i així fins a vint-i-un, recitats l’un darrere l’altre i interromputs, només, per dir el nom de l’autor corresponent a cada poema.

L’espectacle va fer una pausa musical –la manera de marcar els canvis– i, just acabada, el nen va confessar que encara no havia entès què era la poesia. Les muses, comprensives, van decidir invocar l’ajuda de veus consolidades com Garriga, Abelló o Vergés, en un clar homenatge i el recital va continuar amb poemes de Màrius Sampere, Francesc Parcerisas, Joan Vinyoli i un llarg etcètera. Aquest apartat culminà amb Faràs dos trucs i t’obriré la porta… de Feliu Formosa. El vers final  d’aquest poema, que necessita silenci (aquest encara més) per ser paït com cal, va ser interromput pel nen, que tornava a aparèixer preguntant per l’últim vers (“Què vol dir que aquest poema mai no haurà existit?”). Les muses van canviar de tema, sense respondre a la pregunta i visiblement cohibides, per passar a una altra tanda de poemes, en aquest cas, de fora del Principat. Començà Estel Solé amb Estellés (i s’atreví a fer-lo en valencià), passant per Guillem d’Efak i Blai Bonet (aquest, recitats en un català estàndard) entre molts d’altres poetes.

Un moment de l'espectacle | Premsa Sant Cugat

Un moment de l’espectacle | Premsa Sant Cugat

Després de l’últim descans musical, el nen va declarar que ja tenia la primera frase dels seus deures: “la poesia catalana és molt guai”; però encara n’hi faltaven quatre més i les muses decidiren capbussar-lo als poetes clàssics per mirar de reblar el clau: J. V. Foix, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joana Raspall, Ramon Llull i Joan Maragall. Aquí potser sí que s’hi va trobar a faltar gent, sobretot a Gabriel Ferrater (atesa la gran vinculació que tenia amb Sant Cugat), però també Carles Riba o Ausiàs March.

L’espectacle acabava amb la incògnita de si el nen sabria què dir-ne, de la poesia, o si suspendria el treballet (les muses van treure ferro a aquest assumpte); també posava el punt final amb una bufada d’espelmes per celebrar els quinze anys del festival i la sensació general d’haver assistit més a un bingo poètic (l’ambient cabareter hi ajudava) que no pas a un espectacle de poesia, a causa d’una falta de silenci entre poema i poema.

Podeu consultar la programació del festival aquí.