La paradoxa de la independència

He vingut aquí a desmentir un tòpic sobre aquesta bona gent: els Males Herbes, els Raig Verd i els Periscopis… amics… NO SÓN editors independents. Sí, ja sé que van d’aquest pal (fins i tot dos d’ells –RV i PE- són membres fundadors d’una Associació d’Editorials Independents!) i a sobre pontifiquen sobre quina editorial és independent i quina no… però espero poder demostrar-vos que tot això és fals i que en realitat són del tot DEPENDENTS.

Depenen fonamentalment de les seves consciències. Saben molt bé què volen i com volen aconseguir-ho. Les seves editorials són projectes personals, són aventures arriscades en les qual s’hi juguen el temps i els quartos.

Depenen dels lectors, als quals mai no donaran gat per llebre ni un llibre en el qual no hi creguin. La seva identitat és la seva marca i no la vendran al diable. A més esperen d’ells la seva opinió i estan disposats a escoltar-la!

Depenen dels seus autors (dels originals i de les traduccions), als quals tracten amb el respecte que es mereixen per arribar tan lluny com sigui possible per tots dos.

Depenen d’un munt de professionals: col·laboradors, llibreters, bibliotecaris, distribuïdors, dissenyadors, periodistes i fins i tot responsables polítics quan cal donar-los un cop… de mà.

I el més bonic per nosaltres avui és que depenen els uns dels altres, són INTERDEPENDENTS i per això han decidit celebrar el seu primer quinquenni plegats. Són editorials amb uns catàlegs molt potents i unes personalitats ben definides, com tantes coses en aquest país: TV3, Les tres bessones, el Tricicle, el TresC, Tres i l’astròleg, Tres pics i repicó, el Tricentenari, el tripartit i sobretot les Teresines.

Com s’encarreguen de demostrar cada dia i ens recordava fa uns dies l’escriptor kenyà Ngugui wa Thiong’o… deixeu-me dir… NETWORK, NOT HIERARCHY!

Gràcies i per molts anys!

Núria Iceta, editora de L’Avenç, 18.5.17, Festa dels 5 anys de Raig Verd, Males Herbes i Periscopi #3fan5