La pantalla d’Òscar Andreu

26.11.2017

En només unes setmanes, la pantalla del genial esboiarrat Òscar Andreu s’ha convertit en l’emblema indiscutible del programa de TV3 Està passant. Aquest dispositiu de superfície plana i llisa ha esdevingut el baluard de la “generació Google”. Aquest nou suport fa trontollar cinc segles de lectura en paper. Però, com altera la pantalla el nostre hàbit lector?

Òscar Andreu al programa Està passant

Als investigadors i psicòlegs els preocupa com la lectura en pantalla afecta els nostres cervells. Segons sembla, aquest tipus de lectura -multiseqüencial, fragmentada, interactiva i no lineal- minva la nostra capacitat de concentració i ens allunya de la lectura reflexiva, crítica i pausada que suposa lletrejar en format imprès. No ve a tomb debatre ara com això afectarà el desenvolupament del cervell dels més joves, però sí que cal posar èmfasi en el fet que la lectura en pantalla pugui no ser compatible amb la lectura consistent.

El llenguatge que possibilita la textualitat digital, l’hipertext, supera l’estricta linealitat de la lectura en paper. Fent ús dels enllaços, naveguem pel text, passem d’una pàgina a l’altra, cliquem compulsivament i triem l’itinerari lector. Ara, més que llegir, escanegem la pantalla. Els nostres ulls amb prou feines poden copsar tot allò que hi apareix, perquè la textualitat digital s’acompanya d’imatges, vídeos, sons i hipervincles. Si la pantalla de l’ordinador, del mòbil o de la tauleta fos la tele, navegar seria com fer zàping, una acció que seria gairebé reprobable si la féssim davant un llibre de paper. Us imagineu no seguir la lectura lineal i automatitzada d’un text imprès?

Jakob Nielsen, un dels artífexs del concepte d’usabilitat entesa com la destresa en utilitzar una eina per tal d’aconseguir un objectiu concret, ha teixit una teoria interessantíssima sobre com gestar un text digital per tal que hi arribi a una audiència la més extensa possible. Nielsen suggereix certa brevetat (la meitat de paraules que s’utilitzarien en una publicació impresa), la incorporació d’enllaços (hipervincles), la utilització del ressaltat en negreta i la inserció de dos o tres titulars. Segons Nielsen, quan observem la pantalla, la mirada dibuixa un patró de lectura en forma de F. És a dir, no es llegeix linealment. Primer es fa una lectura horitzontal de la part superior de la pantalla, a continuació s’efectua un moviment horitzontal més curt a la zona immediatament inferior i per últim, es visualitza el contingut de la part esquerra de la pantalla. Tot un exercici visual que segons sembla executem de manera gairebé inconscient.

Arribats a aquest punt, em pregunto si l’hipertext ens permetrà entendre i analitzar textos complexos o si només servirà per a lectures simples o lúdiques. O dit d’una altra manera, el llibre en paper sobreviurà com a bastió inabordable de “l’alta literatura”, com a eina per a la reflexió i el pensament crític? Mentre ens escalfen el cap amb aquesta qüestió, continuarem clicant esboiarradament.

Aquí ho deixo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Jo diria que l’abandó del llibre (imprès l escrit) es deu a la creixent facilitat per crear un producte audiovisual