La naturalesa i la misericòrdia

3.04.2019

Sebastià Alzamora ha guanyat el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia amb La netedat (Proa), un poemari que hem ressenyat aquí. En l’acte de lliurament de la serreta, Alzamora ha fet aquest discurs d’agraïment.

Sebastià Alzamora. Foto: Ester Roig

La naturalesa és justa, però no coneix la misericòrdia. O tal vegada és justa perquè no coneix la misericòrdia. A la naturalesa li és indiferent si vivim o morim, encara que necessita que fem les dues coses. És la mateixa casta d’indiferència que sentim nosaltres per cadascuna de les cèl·lules que formen el nostre cos, i més concretament el nostre cervell. No podríem pensar sense les cèl·lules que ens permeten fer-ho, però rarament pensem en elles. Tret que ens dediquem a estudiar-les, o que es girin contra nosaltres i ens causin alguna malaltia. Aleshores sí que hi pensem, i combatem les cèl·lules nocives per desfer-nos-en. La naturalesa fa el mateix amb nosaltres: quan la perjudiquem, se’n recorda de la nostra existència i se’ns treu del damunt amb una glaciació o un escalfament, algun canvi de temperatura que provoqui tsunamis o canvis dràstics. Al cap i a la fi la vida, com li fa dir Thomas Mann a Hans Castorp a La muntanya màgica, és una qüestió de temperatura: en el moment decisiu, l’única diferència perceptible entre el cos viu i el cos ja mort són uns pocs graus de temperatura.

No dic tot això per fer-me el poeta, ni el místic, sinó perquè em sembla important, més important en tot cas que la majoria d’assumptes que ens ocupen i preocupen habitualment. Per exemple, que jo hagi escrit aquest llibre de poemes que es titula La netedat no té cap importància. Tampoc és falsa modèstia: senzillament no en té, d’importància. A banda d’això, puc dir que és un llibre que tracta del pecat, el vici, el dolor, la caiguda, la por i la culpa, i també de la redempció, la voluntat i l’esperança. Aquests temes m’interessen perquè condueixen a la idea de responsabilitat. La responsabilitat sí que em sembla important perquè tots els homes i totes les dones, sense excepció, ve un dia que hem d’assumir la nostra. També, per cert, els homes de fe: sobretot, potser, els homes de fe.

Moltes gràcies als membres del jurat per concedir-nos, al llibre i a mi, aquest premi de la Crítica Serra d’Or. Acceptar-lo és un honor. I també una responsabilitat.