La meva biblioteca de capçalera: la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

Mercè Foradada, autora de capçalera de la biblioteca Armand Cardona Torrandell, ens parla del paper d'agents culturals que exerceixen les biblioteques.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)  i amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones , impulsa #DeCapçalera. L’objectiu d’aquest projecte és fer palès el vincle entre els escriptors i les biblioteques públiques del país. Mercè Foradada, autora de capçalera de la biblioteca Armand Cardona Torrandell, ens parla del paper d’agents culturals que exerceixen les biblioteques.

D’entre les 164 definicions de Cultura que en el seu moment (1952) van recollir els antropòlegs Kroeber i Kluckhohn, m’atenc a la que emprem per anomenar el que s’ha dit alta cultura, és a dir: “l’excel·lència del gust en les belles arts i les humanitats”.

Aquest concepte, en part restrictiu, que fa al·lusió al conreu i al gaudi de les arts plàstiques, la música i la literatura, entre d’altres disciplines adreçades a l’experiència  estètica, és el que crec s’adapta millor al que es persegueix, treballa, comparteix i aconsegueix amb escreix a les biblioteques.

En principi, dir o pensar una biblioteca remet immediatament a la literatura, però tots sabem com, actualment, una biblioteca és també un local que facilita l’accés a Internet, una sala de concerts, una galeria d’exposicions, una escola d’iniciació a determinades arts plàstiques. Ras i curt: un espai interdisciplinari de qualsevol art i acte comunicatiu, on es poden maridar la literatura amb la música, la dansa, les arts gràfiques, el teatre, el mim… i fins i tot la gastronomia.

A banda de la seva primera i intrínseca funció que és la d’oferir el préstec i l’ambient adequat per a la lectura i la recerca d’informació, la biblioteca ha sabut sortir al pas de moltes necessitats de la nostra societat, relacionades amb la cultura i l’oci: estimulant la creació amb convocatòries de concursos literaris (contes, microrelats, poesies, auques…) o de disseny  (cartells, logotips, punts de llibre, ex-llibris…) i facilitant uns espais relacionals idonis per al lleure familiar i veïnal, a través d’activitats com els diferents clubs de lectura, l’hora del conte, les presentacions de llibres, les trobades amb autors, els recitals de poesia, etc.

Segurament el fet que una biblioteca hagi sabut convertir-se en un àmbit tan polièdric és el que ha transformat les biblioteques en un dels equipaments culturals que més vida aglutina i que té cura i satisfà les necessitats d’oci i de formació d’una franja més àmplia de població, que té un lloc sempre a l’abast per relacionar-se i comunicar-se a través d’aquest compartir i crear cultura.

Tanmateix, el rei de la biblioteca segueix sent el llibre i les activitats centrals, lògicament, giren al seu entorn. I en aquest aspecte, el treball en xarxa de les biblioteques de tot un territori, i la professionalitat i dedicació del personal que hi treballa han representat un avenç i un progrés que no tenen preu per a tots els que estimem i hem integrat el llibre en el nostre dia a dia. Gràcies a ells, podríem dir que cada llibre ha crescut i s’ha multiplicat exponencialment. Enguany no hi ha pràcticament una sola lectura, que es desitgi o necessiti, que no es pugui aconseguir a través del servei de préstec interbibliotecari, en curt termini i en un nombre tan considerable, que facilita que una mateixa lectura pugui ser compartida, comentada  i aprofundida  a través de tertúlies literàries o clubs de lectura.

I arribats aquí, permeteu-me un comentari més personal, més privat, precisament sobre aquests clubs de lectura que, a partir dels valors intrínsecs i afegits del llibre, es converteixen en una eina de comunicació i relació que satisfà molts aspectes intel·lectuals i emocionals dels seus integrants.

D’entrada, tenim el llibre i l’univers que s’hi recrea. Cada nova lectura és una petita finestra que ens aboca a paisatges, cultures, pensaments i emocions alienes, una eina d’obertura a realitats que no formen part de la nostra, més immediata, i que potser mai no hauríem arribat a conèixer sense l’imperatiu d’agafar aquell exemplar que no se’ns hauria acudit d’obrir sinó “toqués” en el club de lectura.

Però, a més, aquest encontre mensual, aquest petit recer de lletraferits, és un espai de trobada entre persones generalment molt diferents (edats, professions, formació, aficions, circumstàncies i vivències) que comparteixen una dèria comú i de vegades única: l’afició a la lectura. Tenim doncs un segon valor de diversitat i pluralitat que assegura comentaris contrastats i la vivor de l’intercanvi d’opinions i percepcions. En funció de cada experiència, de cada trajectòria, de cada mirada, el llibre ens brinda lectures que poden ser tan diferents com per fer-nos dubtar, de vegades, si realment hem llegit i estem comentant el mateix text. La polèmica està servida i rere cada polèmica sempre hi ha una forma de comunicació.

Tot això s’esdevé entre les lleixes d’una biblioteca.

Tot això, i molt més que no us he sabut explicar, s’esdevé entre les lleixes de la meva biblioteca de capçalera:la BibliotecaArmandCardona Torrandell de Vilanova ila Geltrú.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació