La llegenda d’amor i mort de Maria Polydouri

20.01.2014

Corria l’abril del 1922, quan Maria Polydouri i Costas Kariotakis es van conèixer  i es van enamorar.  Ambdós treballaven com a funcionaris d’un ministeri d’Atenes. Ell tenia 26 anys. Ella que n’acabava de fer 20, feia encara no dos anys que havia enterrat els seus progenitors que havien mort de manera sobtada amb un interval de 40 dies. 

Maria Polydouri.

L’amor apassionat entre Costas i Maria  s’allargà durant tres anys fins que Kariotakis decidí tallar perquè havia contret la sífilis. Maria ho acceptà, però mai deixà d’estimar Kariotakis, i tota la seva poesia n’és un reflex.  Així com la seua vida, i la decisió de deixar-ho tot i viatjar a París, ciutat de la qual en tornà amb tuberculosi i completament arruïnada. Internada al Sanatori de Sotíria, d’on la llegenda popular diu que en sortia de nit per anar a bars de mala reputació on bevia fins a l’alba, s’assabentà del suïcidi de Kariotakis. Poc després la trobaren morta a ella a causa d’una sobredosi de morfina presa no se sap si per voluntat pròpia o pel costum. Tenia 28 anys.

 

Maria Polydouri.

Només perquè em vas estimar

Només canto perquè em vas estimar
en els anys passats.
I en el sol, i en la premonició de l’estiu
i en la pluja, en la neu,
només canto perquè em vas estimar.

Només perquè em vas tenir en els teus braços
una nit i em vas besar a la boca.
Només per això sóc bella com un lliri badat
i sento un calfred a la meva ànima encara,
només perquè em vas tenir en els teus braços.

 

Només perquè els teus ulls em miraren
amb l’ànima a la mirada,
orgullosa vaig embellir la corona
més alta de la meva existència.
Només perquè els teus ulls em miraren.

Només perquè quan passava m’admirares
i als teus ulls vaig veure
travessar la meva ombra esvelta com un somni
que jugava, que sofria,
només perquè quan passava m’admirares.

Perquè  indecisament em cridares
i  em vas estendre els teus braços
tenies ja dins els teus ulls la resplendor
-un amor perfecte,
per què indecisament em cridares.

Perquè només perquè a tu t’agradava
perxò embellia el meu pas,
com si em seguissis allí on anés,
com si caminessis en algú lloc allí a prop meu,
perquè, només perquè a tu t’agradava.

Només perquè m’estimares vaig néixer,
perxò la vida em fou donada.
I en la trista vida, incompleta,
la meva vida es va omplir.
Només perquè m’estimares vaig néixer.

Només pel teu amor elegit
em deixà roses l’alba a les mans.
Per il·luminar un segon el teu camí
m’omplí la nit d’estels els ulls.
només pel teu amor elegit.

Només perquè amb tanta bellesa em vas estimar,
he viscut  per multiplicar
els teus somnis, oh bell amor que en mi regnes,
i així moro dolçament
Només perquè amb tanta bellesa em vas estimar.

(Del llibre “Cants d’Ocells que s’apaguen”, 1928)

Traducció de Dolors Miquel amb l’assessorament d’Àrtemis Pretropoulou.

 

ΓΙΑΤΙ Μ’ ΑΓΑΠΗΣΕΣ

Δεν τραγουδώ παρά γιατί μ’ αγάπησες

στα περασμένα χρόνια.

Και σε ήλιο, σε καλοκαιριού προμάντεμα

και σε βροχή, σε χιόνια,

δεν τραγουδώ παρά γιατί μ’ αγάπησες.

 

Μόνο γιατί με κράτησες στα χέρια σου

μια νύχτα και με φίλησες στο στόμα,

μόνο γι’ αυτό είμαι ωραία σαν κρίνο ολάνοιχτο

κ’ έχω ένα ρίγος στην ψυχή μου ακόμα,

μόνο γιατί με κράτησες στα χέρια σου.

 

Μόνο γιατί τα μάτια σου με κύτταξαν

με την ψυχή στο βλέμμα,

περήφανα στολίστηκα το υπέρτατο

της ύπαρξής μου στέμμα,

μόνο γιατί τα μάτια σου με κύτταξαν.

 

Μόνο γιατί όπως πέρναα με καμάρωσες

και στη ματιά σου να περνάη

είδα τη λυγερή σκιά μου, ως όνειρο

να παίζει, να πονάη,

μόνο γιατί όπως πέρναα με καμάρωσες.

 

Γιατί δισταχτικά σα να με φώναξες

και μου άπλωσες τα χέρια

κ’ είχες μέσα στα μάτια σου το θάμπωμα

—μια αγάπη πλέρια,

γιατί δισταχτικά σα να με φώναξες.

 

Γιατί, μόνο γιατί σε σέναν άρεσε

γι’ αυτό έμεινεν ωραίο το πέρασμά μου.

Σα να μ’ ακολουθούσες όπου πήγαινα,

σα να περνούσες κάπου εκεί σιμά μου.

Γιατί, μόνο γιατί σε σέναν άρεσε.

 

Μόνο γιατί μ’ αγάπησες γεννήθηκα,

γι’ αυτό η ζωή μου εδόθη.

Στην άχαρη ζωή την ανεκπλήρωτη

μένα η ζωή πληρώθη.

Μόνο γιατί μ’ αγάπησες γεννήθηκα.

 

Μονάχα για τη διαλεχτήν αγάπη σου

μου χάρισε η αυγή ρόδα στα χέρια.

Για να φωτίσω μια στιγμή το δρόμο σου

μου γέμισε τα μάτια η νύχτα αστέρια,

μονάχα για τη διαλεχτήν αγάπη σου.

 

Μονάχα γιατί τόσο ωραία μ’ αγάπησες

έζησα, να πληθαίνω

τα ονείρατά σου, ωραίε που βασίλεψες

κ’ έτσι γλυκά πεθαίνω

μονάχα γιατί τόσο ωραία μ’ αγάπησες.

«Οι τρίλιες που σβήνουν» (1928)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris