Montserrat Casals. La literatura abans que res

17.05.2015

Havia nascut a Sabadell — tercera filla d’un advocat de prestigi, republicà exiliat, poeta (el “benjamí” del Cor de Santa Rita), i d’una francesa vital, intel·ligent, sensible — la seva passió va ser la vida, és a dir, la literatura — la littérature avant toute chose — és a dir: jugar-se-la de veres — va ser periodista cultural, escriptora, historiadora, crítica — sobretot, però, amiga dels amics: esgotar les converses fins més enllà de l’alba per arribar a la conclusió que l’únic que val la pena és l’amistat amb una ampolla de Pouilly fumé al davant — va viure a París molts anys, fent de corresponsal de diaris i de ràdio — comentarista del dia a dia, el seu voler, però, eren els projectes utòpics — el darrer: una maison d’écrivains a la Provença — va escriure sobre Dalí, sobre Rodoreda (una biografia esplèndida, que les tietes van menystenir), i ara acabava la de Joan Sales (indispensable) — escrivia “sense orelleres polítiques, patriòtiques o moralistes” — lectora impenintent, cuinera d’excepció, refinada i generosa fins al límit — perfeccionista fins a les fronteres del raonable.

Montserrat Casals i Couturier | Foto: Facebook

Montserrat Casals i Couturier | Foto: Facebook

Es deia Montserrat Casals i Couturier — anit va morir en un hospital, a Barcelona, després d’haver lluitat durant deu anys contra la malaltia que la rosegava per dins —; avui aquest país ha esdevingut, de sobte, molt més empobrit — segurament sense ni sospitar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Una critica i estudiosa indispensable, una dona molt generosa, una amistat per recordar sempre.

  2. Amb sap molt de greu el seu traspàs. Necessitem de persones com ella. Tinc molt interés en llegir la biografia de Joan Sales, espero que l’editin.

  3. Inoblidable el seu llibre sobre Rodoreda, Contra la vida la literatura.
    Sí, molts catalans no sabran que avui som més pobres.

  4. Sempre perdrem grans professionals i grans persones, el que cal és saber reconèixer-les, no oblidar-les i donar-les-hi el reconeixement que mereixen.

  5. Estic completament d’acord amb tot l’escrit ren record de la Montserrat Casals. Només una cosa em molesta, la frase ” una biografia que les tietes van menystenir” potser sóc una mica torracollons però no sé que hi tenen a veure les tietes, jo en sóc i n’exerceixo i això no em fa ser d’una manera determinada en els meus gustos literaris ni de cap mena.
    Ja seria hora que aquesta expressió anés desapareixent dels comentaris que es fan.
    Perdoneu, no vull en això oblidar la magnífica i necessària persona que era la Montserrat.

    • El dol dels l´hem estimat tant en vida i hem tingut el privilegi de conviure-hi a banda, el que ara cal fer és posar fil a l´agulla a la publicació de la biografia de Joan Sales que la Montse estava ultimant , però que la fase més crítica de la maleïda malaltia li va impedir posar-hi el punt i final. Només això ens la retornaria en part. Cal fer-ho ja

  6. Em sap molt greu la seva pèrdua.
    Quan vaig llegir la seva biografia sobre Mercè Rodoreda em va soprendre i em va agradar moltissim. He de dir que he llegit les 4 biografies sobre Rodoreda.
    Vaig tenir molt clar que havia d’estar a l’aguait del proper estudi que publiqués Montserrat Casals. Ara he sabut que portava entre mans la biografia de Joan Sales, així és que n’estaré molt pendent.
    Una abraçada als seus i per ella tot el meu reconeixement,
    Branca